30/5/08

cap a Dublin i traca final



Avui divedres tornem cap a Dublin, despres de la ruta pel nord de Irlanda. Hem dormit en un B&B un altre cop. Aquest cop a Sligo. Una casa molt i molt maca enmig del no res, amb el mateix perfil de dona que el regentaba, pero aquest cop ha estat mes divertit que els cops anteriors. A mes de la dona hi habia una filla i la neta, d'uns 35 anys i 2 respectivament. Arribem ens donen l´habitacio amb unes vistes molt maques i un full amb el que habiem d'escollir per esmorcar el dia seguent. La dona molt agradable i simpatica. Anem a l'habitacio i un cop feta la tria hem dirigeixo a la cuina que es on era ella sola. I ara ve la bona! Me la trobo al cap de 20 minuts d'haber-me donat la clau de l'habitacio, completamnt borratxa i parlant-me com si ens coneixesim de tota la vida.... "No problem, no problem..." no paraba de dir. Amb un alé d'alcohol per tombar a un elefant i parlant-me un pam de la cara. Impressionant! Li dono el paper i m'en torno a l'habitacio. Sorprenent veure una dona de mes de 60 anys completamnt borratxa quan feia 20 minuts estaba completament serena. I eren les 9 del vespre, amb la filla i la neta per alla...


Al dia següent ho vig entendre tot. Al esmorcar al menjador, es usual veure fotos de la familia, doncs al cap i a la fi, es casa seva. Doncs el veure deu venir de familia en aquesta casa, perque com a orgull familiar tenen la foto d'un nen domint (no se a causa de que) amb un got de cervesa a mig omplir ales mans. Tot aixo al costat d'una nina amb un vestit de faralaes... Us juro que no es un montatge! completament alucinant. Pero el mes alucinant es que la que ens preparaba l'esmorcar era la mateixa dona, mes fresca que una rosa, i preguntant-me coses que ja li habia dit ahir... no senrecordaba de res! Per cet, l'esmorcar a base de salsitches, bacon...etc un altre cop. La setmana que ve, amanida tota la setmana.

Percert, des de la finestra de la casa es veu el mar a un km. Tant la casa com les vistes, com la dona (extranya, pero simpatica), com agradables.
Ara estem de cami a Dublin, despres d'haber vist mes de 50 cliniques i aquesta nit tinc visites. L'Albert Herrero, un amic de Granollers ve a passar el cap de setmana.

4 comentarios:

carmeta dijo...

Anda que la foto del nen amb el got de cervesa i la nina vestida de faralays te guasa.Es veritat que viatjan pel mon es veu de tot.Ara que el paisatje del sol es inmillorable. Records

TONI dijo...

Hola:

No ens coneixem massa però, dia a dia, seguim les teves aventures irlandeses. Ens les explica la fan més incondicional que tens, la Carmeta, i serveixen per amenitzar l'esmorzar de l'Albert (de 7 anys), el Martí (de 10 anys) i, sempre que la feina m'ho permet, també el meu (que tinc uns quants més).

Ja fa uns quants anys, durant l'estiu del 94, la Rosa i jo vam fer un viatge a Irlanda de tres setmanes i amb el nostre cotxe. Irlanda la recordem com un pais molt maco, molt verd, molt rural, molt católic i amb una gent molt, molt amable.

Fa 3 ó 4 dies, li comentava a la teva mare que, si té intenció d'anar-te a visitar a Irlanda, el B&B és una opció més barata i més autèntica que l'hotel. També l'hi explicava com era l'esmorzar irlandés, un problema seriós pels que tenim col.lesterol, especialment, si estàs tres setmanes repetint el mateix esmorzar cada dia. De totes maneres, segur que amb la teva fotografia del dia 28 de Maig es va fer una idea millor del que jo l'hi explicava.

En fi, de moment res més. Reb una cordial salutació des de Granollers i que tinguis una bona estada. TONI.

Segurament la Carme ja t'ho ha dit, però t'has emportat el Sol i ens has enviat la pluja i el mal temps. MARTI-ALBERT

Oscar dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris tant sincers.M'agrada molt saber que darrera del portatil hi ha molta gent seguint les meves aventuretes...

montse dijo...

Hola guapíssim, espero que aquest cap de setmana ho hagiu passat molt bé amb l'Albert (no el conec però segur és un bon amic). Estic d'acord amb el Toni i família, Visca l'aigua a Catalunya, però trobem a faltar el SOL, diga-li que ens vingui a veure uns dies, encara que siguin poquets... Que tinguis una bona entrada de setmana i t'envio una forta abraçada