28/10/09

tal dia com avui...

Tal dia com avui, fa 35 anys vaig neixer a Barcelona. Això que acabo de dir és un secret, perquè el meu pare, el seu sentiment Granoller i aferrat i el seus contactes "funcionarials", van fer que en el meu DNI digui que soc fill de la bonica vila de Granollers. Au,ja l'he dita! En qualsevol cas estic molt content de ser fill de Granollers. M'agrada molt Granollers, més ara estant a fora on tot és diferent a Granollers. A més a més ara me la estant deixant molt maca. Per tant, torno a començar.
Tal dia com avui, fa 35 vaig neixer a la bonica vila de Granollers (ejem). Sempre acostuma a llegir el diari. Aquí a Irlanda no em toca més que llegir el Irish Independent, que ve a ser com un Perdiodico d'allà. Avui el diari obre portada, amb el judici de dos germans dublinesos que van matar a un pages al mig de Irlanda. També es fa resó de que han exampat el "alijo" de contraband de cigarretes (ojo al dato, no de coca o ash) en un barco enorme. Curiós si més no. També fa resó de que els pubs Irladesos han reduit els preus de les begudes alcoholiques i justament a sota diu que han engarjolat a un alcoholic que prenia foc a cotxes quan anava borratxo, causant danys a cotxes per 15.000 euros. També curiosa les dues noticies una darrera de l'altre. Fins ara tot noticies més aviat depriments. Però el que més m'ha cridat la atenció és la foto de dos noiets amb els cabells que sembla que els hagin ficat a un endoll. Totalment de punxa. Si els hagués vist algú el dia que vaig neixer els haguesin tancat directament a un centre psiquiatric, perquè amb aquest cabells, llavors haguesin semblat extraterrestres (suposo...). El fet es que els dos noiets, son dos bassons de X-factor, un programa reality, tipus OT en que la gent va allà a cantar, ballar o el que millor sapiguen fer i la gent els vota i hi ha un jurat de 3 "superestrelles" que decideix si continuen o no. Doncs el motiu de la aparició del diari es que el pare ha montat un pollo del 15 perquè van ser eliminat per un dels jurat, el popular Simon Cowell. El pare que ja deuria veure la jubilació a costa dels fills i ara el Simon li ha truncat, pobre... La veritat es que em semblen dos espantaocells en aquesta foto, però tampoc ho fan tant malament.

La curiositat m'ha pogut i quan he arribat a casa he intentat mirar en les hemeroteques que deia el diari el 28/10/1974, deia que vaig neixer. La sorpresa ha estat que els diaris estan digitalizant els exemplars a poc a poc i no hi ha cap diari excepte la vanguardia que tingui edicions anteriors a 1976. Però resulta que he anat a la vanguardia i mala sort per mi, el dia que vaig neixer era dilluns i els dilluns no hi havia la Vanguardia. Vaya home,pues si que estic de pega. He agafat la del dia 29 que per efecte practics recollia les noticies del 28.

Per començar m'ha semblat que tenia a les mans un diar de fa 5000 anys. Un papiro egipci gairebé. Ja només d'entrada em sorpren que valgués 8 pessetes. A la portada surt el president per llavors, Carlos Arias Navarro, formant un pacte amb les associacions de consumidors. Vaja, els consumidors comencaven a tenir drets, en una España post-franquista. Al costat d'ells dos jeques arabes (un d'ells els yasser Arafat), fent "trapitxeos" en una trobada de països arabs a Rabat. I a sota surt, en George Foreman, que com a gran idol de la boxa va visitar el president de Mobutu, que si m'ho fas situar en un mapa ara mateix, tindria alguna dificultat. Quin glamour! Qui li diria al foreman que acabaria venen parrilletes de carn a la brassa, que fan regalimar el greixet a una casoleta, a les tantes de la nit pel teletienda... Com canvia el mon Foreman. Avui estàs a dalt i demà venen al teletienda.
Bé, només dir-vos que m'agradat molt compartir amb tots vosaltres aquest anys passat les meves vivències, penes i alegries (explicades amb més o manys fortuna) i espero estar amb vosaltres aquest any que personalment enceto avui.
Pd. Facebook m'ha enviat un mail dient que faig els anys el mateix dia que Bill Gates i Julia Robets i exactament el mateix dia i any que Joaquin Phoenix que fins el dia d'avui no sabia qui era... No se si contar-ho com a positiu o com a negatiu. Lo de Bill Gates, m'ho diran els AT que llegeixen el blog ;-)

25/10/09

els pobres aguantacartells

A Dublin he vist una cosa que no havia vist mai a la vida. Es tracta dels homes "aguantacartells". Son una modalitat de publicitat. Es tacta de contractar a una persona perquè es posi a la cantonada de una gran avinguda, fent publicitat de un restaurant o perruqueria que esta en algun carrer transversal o més amagat. Els pobres es passen tot el dia aguantat un pal amb un cartro a al cim, que anuncia un establiment amb una fletxa on soposadament es el lloc. Ém sembla terrible, perquè a més em sembla que els hi paguen una miseria. Una vegada anava per Grafton Str. que es on esta presa aquesta foto i buscava un barber i vaig veure un "aguantacartells" que anunciava un. Li vaig preguntar per on parava el barber que anunciava i no només no parlava anglès sinó que no ho sabia... cap comentari al respecte.

El colmo es quan en una cantonada es reunexen dos o tres i sembla una barreja entre una manifestació de greenpeace i un carnestoltes, perquè a més, hi ha establiments que els fan disfreçar...

21/10/09

sempre el loctite a punt

Amb dies que he estat a Catalunya vaig aprofitar per fer diverses tramits que no puc fer a aqui a Irlanda i també vaig portar productes de la terra. Com que aquest cop vaig baixar i pujar amb cotxe vaig aprofitar per carregar-lo bé, portant fuets, alguna botelleta de vi, oli d'oliva i coses que costen de trobar a aquí, com catxofes o una pota de pernil. El primer ensurt va ser a la aduana, a punt d'agafar el ferry que al veure tantes caixes van decidir apartar el meu cotxe i obrir una per una les caixes i veure que portava a dins. Ja em van ficar la por al cos, doncs pensava que em requisarien el pernil i tot el que fos aliments, doncs no se si es pot introduir menjar d'altres paisos sense passar algun control de qualitat. La veritat es que van regirar tot el cotxe i el que buscaven era droga, cosa que no van trobar.

Al desenbarcar a Irlanda la marteixa historia, una per una fins la darrera obrint caixes i mirant dins la roda de recanvi. Jo amb cara de poker, veient el meu pernil volar, però no va ser així. Després de més de mitja hora de regirament exaustiu em van deixar marxar.
Al cap uns dies vam decidir obrir el pernil. Haurieu d'haver vist els ulls de la Caren quan el va beure. Tot anava molt bé fins la setmana passada. El perill de tenir un pernil a casa es que cada cop que passes pel costat sempre "toques alguna nota amb el violí" encara que sigui per afinar l'intrument. Doncs estava sol a casa i en una de les "afinades fugaces" se'm va escapar el ganivet que talla com un dimoni,amb tota la malababa que tenen els ganivets de tallar pernil i em vaig fer un tall monumental al dit.
Jo,sol a casa i amb el dit obert en canal, ja donava per perdut el dit. Vaig anar corrent al metge de capçalera d'Skerries que quan va veure allò em va atendre molt rapidament. La sorpresa va ser que quan ho va veure va dir: "no t'ho cosiré, t'ho enganxaré" i em ve amb un tubet de loctite a les mans. Quan vaig veure allo si que ja vaig donar el dit per perdut. Li vaig preguntar que si allo no es feia servir per enganxar talons de sabata. Em va dir que si, però que els cirujans plastics també ho fan servir per tancar operacions sense deixar cicatriu. Es la mateixa marca que també ho fa per ús medic em va dir... La veritat es que no em va convencer gens, però vaig marxar cap a casa amb el dit enganxar amb pega, com el que fa un remiendo a unes sabates...

Al dia següent ja no em feia gairebé mal i avui, menys de una setmana després ja está totalment cicatritzat, un tall que quan me'l vaig fer es veia l´òs. Aquest és el resultat.


I aquesta l'arma assesina:


I finalment el remei miraculós.

A partir d'ara sempre tindré un potet de loctite a casa, encara que espero no fer-lo servir mai.

19/10/09

L'home més borratxo del mon

El que veureu a continuació és agobiant. Jo aviso, molt agobiant, una mica divertit i molt increible. Sembla una agonia. Algú m'ho ha enviat per mail i ho he trobat tant esperpèntic que no puc deixar de compartir-ho en aquest blog. Com pot una persona amb aquest pet tenir el valor d'anar al super a buscar encara més alcohol. Es que no té amics? Ningú el va sentir balbucejar .. Vailsuber... Aquest va ser el resultat.

13/10/09

una cerveseta?

Aquest dies s'està celebrant el "Oktober fest" a Dublin, que es la versió Irlandesa de la tradició alemanya. Per extensió sentimental m'ha tocat anar-hi un parell de cops (tampoc m'han agut de forçar gaire he de dir). La festa està molt bé i és molt autèntica. La oktober fest original (la de Munich) és celebra al Setembre (curiós que no és digui september fest, oi?) i quan acaben allá les parades de menjar, i bandes d'allà van a diversos llocs d'Europa, entre ells Dublin. Per tant, és molt autèntic. La gent de les parades i les bandes son alemanys la majoria.

Avui mateix, després de la feina hem quedat amb la Caren i uns amics seus alemanys per anar a fer un veure i ballar una mica de musica Tirolesa (crec que és...). Ara bé s'ha s'anar amb compte amb el que demanes doncs la majoria de cerveses venen en jerres de 1.5l i l'altre dia em van dir de fer una cervesa i vaig dir que si. Em veig apareixer la Jil, una amiga de la Caren, i em diu té! Una jerra de 1.5l per mi. Amb una vaig tenir prou per tota la nit, no s'acabava mai!
Tot i això és una festa molt divertida i la gent en general es comporta molt be. Jo de totes formes, com es pot veure a la foto tinc la oktober fest a casa :-)

9/10/09

Tornada a Dublin

Després de gairebé tres setmanes de visita-treball a Barcelona i gaudir de la companyia d'amics i familia finalment he tornat a Dublin. La veritat es que han estat uns dies molt intensos en gairebé tots els sentits. Tot i això estic content de tornar a estar a casa, tornar a estar a Irlanda.


8/10/09

disculpes

Demano disculpes si vaig ferir la sensibilitat d'algu per el post anterior sobre el tractat de Lisboa. Va ser un post desafortunat en un mal moment. L'he eliminat i espero poder reparar el dany ocasionat.
Disculpes un altre cop.