18/8/09

Sempre ens quedarà Galway...

Aquest capdesetmana passat teniem pensar anar a visitar a uns amics a Galway, però amb tot el enrenou del cotxe no sabiem que fer. Al final, després de tramitar totes les denuncies (per dir-ho d'alguna manera...) el dissabte al matí vam agafar el cotxe direcció oest. Galway és a la altra punta de la illa, a la costa oest, força turistica i amb un centre i un passeig maritim mol interesant. Per altra banda hi ha molta influència espanyola, doncs els baixells de la armada espanyola can fer servir la llengua de mar en que esta per atacar Irlanda l'any mil cinc cents i pico. De totes formes es molt diferent anar de vacances a un lloc d'aquest o anar a casa uns amics, molt més proper a la realitat del dia a dia (que tb està bé). Hi ha uns 200 km i amb tres hores i ets. L'Axel i la Inga son una parella estona-autriaca (curiosa combinació) que des de fa poc han decidit aposentar-se a allà. La Inga està embaraçada i en breu donarà allum. Aixi que vam arribar alla a l'hora de dinar. Nomes arribar els vam veure enfeinats a la cuina amassant i escalfant el forn. Jo vaig preguntar que que feien i resulta que es fan ells el pà amb un compost que venen als supers. Quan el vaig provar, deuria fer una cara tant expressiva que ens van decidir regalar una bossa del preparat. Ahir ja vaig preparar el meu primer pà i això ja requereix un sol post, quina aventura...
Vam estar dinant amb ells i a la tarda passejant pel centre de la ciutat i fent alguna paradeta per una pinta.

Al dia següent, com ja he comentat en aquest blog altres vegades, pels "guiris", els espanyols naixem amb diferentes qualitats gastronomiques com ara saber fer paella, truita de patates o sangria. Així que el diumenge em van "demanar" que fes una paella... au ja la tens. Sense internet em vaig veure mort però vaig recorrer a la matriarca de la familia i em va sortir una paella de p.m. Volia fer una foto però això va ser el que vaig estar a temps de fer.