Després de dies de lluita amb la web de ryanair he trobat un bitllet per anar a veure el meu amic Oscar Mora a Andalusia i familia a Andalusia aquest dies de setmana santa, via madrid. El problema es que tothom vol anar a andalusia per SS i tothom vol llogar un cotxe per perdre's pel mig de les oliveres i despertant-se uns dies abans es com una mission impossible. Sigui com sigui vam el divendres a les 3 del mati em llevava per agafar un avió dels amics venpacaquetevamosacobrarporrespirarryanair.com amb destinació Arjona, un bonic i pintoresc poble de la porvincia de Jaen, on viu el meu amic Oscar va anar a viure deu fer cosa ja de 4 anys, amb la seva dona Anabel i la seva filla Maria.
Jo no havia estat mai a Andalusia per SS i la veritat es que a part de molt impressionant pel tema religió, es molt maco. Les procesons son dignes de veure, encara que no siguis creient. Es un espectacle meticulosament sincronitzat. Nosaltres vam veure les del poble, que encara son més autèntiques i no tant massificades com la del divendres per la tarda a Madrid, que va ser una vertadera bogeria de gent.
El dia següent vam anar a dinar al Parral, un bonic restaurant al boral de la carretera de la Verge i sorpresa per nosaltres que hi havia una romeria que es fa cada 100 ANYS per anar a buscar la verge 30 km montanya amunt i baixar-la fins Andujar. Doncs nosaltres no vam voler ser menys i després de dinar amb les dues copes de vi entre pit i espatlla i desde la terraseta que veiem tots els peregrins pujar amb bastons cap a buscar la virgen de la cabeza, ens vam veure valents per anar uns kms carretera amunt a esperar veure baixar la peregrinació. Poc sabiem el que ens esperava. Després de caminar uns 5 km, amb la llengua com un paper de vidre i els efectes del vi menguats, vam decidir parar a un boral a esperar que vingues, tot fent companyia als dos avis que esperàven llestament amb el seu refrigeri sentats davant del cotxe.
Pues no va trigar. Després de 3 hores d'espera veiem apareixer una marabunta de gent que venia desde 25 km amunt caminat davant la comitiva. Quan va passar per davant, ens vam apuntar darrera. Al cap de més de 4 hores d'haver acabat de dinar arribavem on teniem el cotxe. Tothom demanava desitjos quan veia la verge i el meu amic Oscar, va demanar el seu miracle particular quan li va passar la verge per davant. Ojo al dato. La seva pregaria va ser que el Espanyol es salves de baixar a segona. Dir que no soc gaire creient, però la meva fè es va desplumar quan vam sentir per la radio que aquella amteixa tarda va empatar amb el segon de la cua. No comment!
Pues no va trigar. Després de 3 hores d'espera veiem apareixer una marabunta de gent que venia desde 25 km amunt caminat davant la comitiva. Quan va passar per davant, ens vam apuntar darrera. Al cap de més de 4 hores d'haver acabat de dinar arribavem on teniem el cotxe. Tothom demanava desitjos quan veia la verge i el meu amic Oscar, va demanar el seu miracle particular quan li va passar la verge per davant. Ojo al dato. La seva pregaria va ser que el Espanyol es salves de baixar a segona. Dir que no soc gaire creient, però la meva fè es va desplumar quan vam sentir per la radio que aquella amteixa tarda va empatar amb el segon de la cua. No comment!
Els dies següents vam fer visites molt maques com la mezquita de Cordoba o una ruta de tapeo que Dublin m'havia fet oblidar.
Ara ja de tornada a Dublin, la meva rutina diària torna a ser la tònica amb el fred i les jaquetes que vaig aparcar aaquests dies allà baix, que només arribar vaig recobrar de cop, quan vam trobar una pluja intensa només treure el nas del avió.
