Ahir al revisar les estadístiques del blog em vaig adonar que ja duc més de 10,000 visites. Quan vaig començar aquest blog he de confessar-lo, només tenia un fan, me mare. Després a les estadistiques tenia visites des de paisos com Brasil, Chile, Polonia, UK...etc i pensava , carai si que viatja me mare... jeje Resulta que hi havia gent de molts llocs int el meu blog i les meves aventuretes Irladeses. Ara puc comptar més de 50 països des dels que em segueixen en els cinc continents, els cinc primers Espanya, Irlanda, Estats Units, Anglaterra i Brasil.
La filosofia inicial del bloc era perquè la meva familia i els meus amics sapiguesim de mi, però amb el temps s'ha convertit amb un diari, una lectura personal de reflexio, que també m'ajuda a gaudir a posteriori de les coses i quan llegeixo alguna vivència en tercera persona em dona una perspectiva totalment diferent a la original. Al principi he de confesar que sentia una mica de vergonya que la gent llegís el que escribía, les meves històries del dia a dia a Irlanda, les meves victories i els meus fracassos, els meus moments d'alegria i de pena que han quedat plasmats aquí.
La filosofia inicial del bloc era perquè la meva familia i els meus amics sapiguesim de mi, però amb el temps s'ha convertit amb un diari, una lectura personal de reflexio, que també m'ajuda a gaudir a posteriori de les coses i quan llegeixo alguna vivència en tercera persona em dona una perspectiva totalment diferent a la original. Al principi he de confesar que sentia una mica de vergonya que la gent llegís el que escribía, les meves històries del dia a dia a Irlanda, les meves victories i els meus fracassos, els meus moments d'alegria i de pena que han quedat plasmats aquí.Se que he anomenat a molta gent i entitats en el meu blog i també sé que no tothom ha estat encantat amb les meves opinions, de vegades un pel impulsives, com ara el post de TORRES. Des d'aquí els hi demano disculpes si la meva brusquetat ha pogut ferir alguna sensibilitat. Tot i això el meu blog sempre ha estat un espai lliure i no he censurat mai cap comentari. Totohom es convidat a dir la seva. La veritat és que espero seguir tenint-vos per aquí, i comptar amb tots els vostres comentaris, que jo tb agraeixo, amics, lectors, familia... als quals vull donar-lis les GRÀCIES que un bon dia van tenir el gust de fer una visita pel meu espai personal. Això em fa sentir viu!
