15/6/09

Canalanya versió 1.0

Des de fa uns quants dissabtes estem portant a terme a casa uns "disabtes temàtics" en quan a origens culinaris es refereix. Quina cosa identifica millor els teus origens i la teva cultura que el menjar autòcton. Doncs resulta que a casa estem fent intercànvis gastronomics. Un dissabte la Caren cuina un plat típic de la regió d'Alemanya on és i un altre jo cuino un plat tipic catala. Fins ara han sigut un èxit absolut i amb el menjar tb pots aprendre moltes coses culturals i socials d'un lloc. Ja faré un post especial amb algunes delícies germano-mediterrànies perquè ho mereix, però aquest post va dedicat a la meva nova invenció gastronòmica accidental, la Canalanya (sona com de Vic, no?).
El dissabte, tal com vaig dir em disposaba a embadalir a la Caren amb alguna delicia mediterrània i vaig pensar, que més Català que els canelons a la catalana? Doncs cap allà que vaig anar. Evidentment vaig recorrer a internet per la recepta i la materia primera que necessitaria. Vaig fer una llista i vaig anar al super a comprar. Allà ja em vaig trobar amb el avís del que em trobaria el dia de la creació. Resulta que aquí no tenen les lamines de pasta fer fer canelons que tots els catalans estem acostumats a veure. Vaig aconseguir-ho tot excepte això. Vaig recorrer diversos supers sense èxit. Finalment, a una botiga de "delicatesen" d´Skerries vaig trobar caneloni italians. A diferència dels canelons tipics catalans, no es una lamina, sinó què es tracta d'un tub com es veu a la foto. Allò ja em va fer mala espina,i em va deixar la mosca darrera darrera la orella...Bueno... vaig pensar , en lloc de enrrollar-los els ompliràs... els collons! Després de coure la carn, amb la ceba, els bolets, un gotet de vi blanc...etc vaig coure els caneloni d'italia. Var passar pel turmix el fatu i la pasta que va quedar era una substància fina tipica dels canelons. La meva sorpresa al treure els canutillus aquells de la olla bollint van ser que va quedar com quelcom relliscos de mala manera impossible d'omplir de cap manera. Era com intentar omplir amb una cullareta de cafè un preservatiu untat amb oli, foradat pels dos costats. Impossible. Em pregunto com ho deuen fer a italia. Jo vaig seguir escrupulosament les instruccions. Bullir durant 20 minuts, omplir i 10 min al forn. A més es trencava facilment. Després de provar repetidament vaig probar de fer una mànega amb una bossa de plastic , cutre del Lidl, foradada per la cantonada , tipus pasteleria. Encara va ser pitjor. Em vaig veure allà a la cuina, amb les mans plenes d'aquell fatu, amb una bossa plena d'algo que només relaciono amb quelcom desagradable i la pasta aquella calenta dins fent un merder d'espant. En aquell moment va passar la Caren pel costat i la cara entre fàstic i carcajades, em va fer veure clar que en aquell moment, havia de canviar de estratègia i per conseqüència, de plat. Vaig fer un gir de 180 graus a la tècnica i vaig decidir esparracar els canutillos bullits, de tal manera que quedessin com lamines i fer lasanya. Vaig posar les lamines a la font i per sobre aquella mena de pasta, que era bona de gust, però no se semblava en res a la textura i gust de la lasanya tipica. A part ja havia fet la bechamel i la tenia a punt per fotrela per sobre. Era una barreja entre lasanya i canelons. Un cop fet els diversos pisos, vaig posar la bechamel per sobre i formatge pel damunt. Cop de forn i al cap de 10 minuts, havia creat el que a jo vaig batejar com a Canalanya (Canelons + Lassanya), una cosa amb forma de lasanya, però amb gust i textura de canelons, amb la seva bechamel i tot. No estava dolent, però vaig sentir estar en un dejaveau com quan vaig inventar les mandocretes, mandonguilles amb gust a croqueta.
Sigui com sigui, la meva improvització i la meva capacitat creativa forçada va ser la clau del èxit del plat, doncs no estava gens dolent i no en va quedar gens. Això si, és un plat molt adequat per persones de la tercera edat, degut a la fàcil manera d'empassar i païr. Que macos son els intercanvis culturals, que he fet passar per Català un plat que no existeix... gutten appetite!!