29/9/08

Diumenge al Futbol Gaelic


Ahir Diumenge vaig assistir a un event forca excepcioanl, sobretot per mi que no m'agrada el futbol. Vaig anar a Croke Park que es l'estadi que tenen eld Dublinesos a veure un partit de futbol gaelic femeni.
Vista del estadi


Crec que els esports gaelics son una forma mes d'entendre la cultura irlandesa. El futbol gaelic es una barreja de futbol i rugby. Es pot pensar que es una "pijotada", pero el cert es que aqui a Irlanda es tonen boixos per aquest esport i altres esports gaelics que no habia sentit anomenar, com el hurling que no curling, aixemant de pinta en barra fixe...jejeje - aquest ultim es broma).

La questio es que sent aquest esport que jo em pensaba minoritari i femeni, creia que no hi haura gaire gent i al final van ser mes de vint mil espectadors.

L'experiencia

L'experiencia va ser brutal. Nomes arribar, aparquem el cotxe al costat del estadi i a la vorera un grup de nens d'entre 6 i 8 anys mirant i vorejant el cotxe. Nens petits pero de barri i se m'acosta el mes gran d'uns 8 anys, amb les manys a la butxaca i amb to desafiant i des de la finestra del cotxe, jo estant sentat a dintre em diu que baixi la finestral. Jo pensat, que vol aquest ara? I em salta i despres de preguntar-me si anem al partit de futbol, em diu que aquella es auna zona perillosa, peros que si vull ell i els seus amics em pretegiran el cotxe i m'assegura que no li passara res. Aixo si, aixo te un cost i li hem de pagar 5 euros....!?! Cullambres! que es aixo penso jo, la versio infantil dels aparcacotxes Sevillana? Pero si amb prou feines el podia veure des de dintre el cotxe de lo petit que era! I si no li pago els 5 euros em trobare el cotxe cremat o que?
Em miro a la Caren amb cara d'entre sorpresa i acolloniment i em diu: traquil, no els hi facis cas, estan aburrits pel carrer i nomes volen fer 4 duros....

Jo li dic que no , gracies i em diu el nen, tu mateix... i amb les mateixes mans a la butxaca que no es va treure en cap moment se'n va carrer amunt amb la resta de nens....
Jo deixo el cotxe alla convencut que quan arrives nomes trobaria una pila de re restes d'un cotxe en flames o alguna cosa aixi... Aquell nen em va posar l'acolloniment al cos... i si te amics mes xungus vaig pensar jo? Pero d'un cop de valor vaig pensar... com m'ha de posar la por al cos aquet marrec!! i caig marxar deixant el cotxe alla, a 200 metres del estadi i ple de policia, pero mirant enrere.

Ja nomes arribar als voltants del estadi, trobem piles i piles de gent a veure un partit de futbol que jo pensaba que estariem sols...

El jog

El futbol gaelic es com he dit una barreja d'entre furbol i rugby. Es pot agafar i manipular la pilota amb les mans i els peus. Hi ha una porteria de futbol normal a sota de una de rugny i es poden marcar els gols a la de sota (3) punts i a la de sobre (1 punt) durant l'atac. No es pot placar com el rugby pero si donar alguna empenta "guarrilla" com el futbol i les irlandeses ho son molt d'aixo... carai...no m'hi posaria davant jo...fua!#
Coses gracioses i sorprenents d'aquest esport son, els arbirts, que no se quans n'hi han pero els que marquen els gols van amb bata blanca i semblen metges. Els camilleros, que n'hi ha 4 a cada costat en grups de dos en cada camp, que en cap moment del partit paren de correr amunt i avall, carregats amb la camilla i la nevera amb gel o el que hi hagi a dintre (Guiness...jejeje) per si algu es fa mal (nomes de mirar-los correr tota l'estona un es cansa) i que hi ha 15 jugadors (jugadores en aquest cas) per equip. La pilota es semblant a la del futbol i hi ha dues parts de 30 minuts cada una.

Els "camillerus"


Ojo als arbits amb la bata blanca!!!

Conlusio
La conclusio va ser molt positiva. Vaig veure la versio femenina d'un esport, que no sabia ni que existia, i sobretot que aplegues tanta gent. Es tractaba de la final de la lliga femenina i va venir gent de tota Irlanda per veure el partit.

Al sortit, convencut de tenir que trucar a un taxi, perque el meu cotxe estaria sobre 4 totxanes, estaba exactament com el vaig deixar. La Caren tenia rao , aquells marrecs estaben aburrits pel carrer i van veure a un pobre guiri, que amb el volant a l'esquerra anaba a veure un partit de futbol i van pensar...a veure si pica.

21/9/08

Dublin Half Matathon

Aquest diumenge es va celebrar la mitja marato de Dublin. Jo no en tenia ni idea, i un parell de dies abans, un company alemany de la DCU em va comentar que la correria.
Perquè no sigui dit que aquest blog es només un recull de festivals i despiporres, i perquè fa temps que no corro cap cursa (amb el rovellat corresponent), quan vaig sentir allò, no vaig dubtar ni un moment en pauntar-me i al final vam enredar a un copany de Palència que es triatlero.

El circuit era molt dolent, tot pujades enpinades i baixades per Phoenix Park i la organitzacio.... força "irlandesa" ... o sigui, molt a la seva... però la experiència va valdre molt la pena. A mes, Deu nostre senyor o qui sigui que regula el temps deu ser "fonderu" perquè va fer un dia asolellat, cosa inusual aqui.

Al final el Dominik, el Carlos i jo ens ho vam passar bomba, cada un fent la seva cursa.

15/9/08

Tornada!

Despres del mes d'agost molt calurós a Granollers, uns problemes de salut inesperats (resolts), fa una setmana que ja torno a estar a Dublin. He tornat a veure els companys de la DCU i els catalans a Dublin amb als que aprecio tant, tot i el poc temps que fa que ens coneixem.

La setmana passada vem celebrar amb els catalans la diada de l'onze de setembre d'una forma reivindicativa, amb els catalans.

am fer una teivindicativa a la Post Office (O´connell St. Dublin), que és un lloc molt significatiu per aquestes coses, i vam repartir material informatiu sobre Catalunya als vianants. Tot seguit vam anar al pub "The Celt" a acabar de celebrar la festa. Va ser una sensació extranya i amb un fort sentiment a l'hora. Això de celebrar la diada nacional fora de casa teva, en el meu cas, encara em va fer sentir més català del normal, que normalment ja m'hi sento molt.