22/4/09

On visc (2a part)

En aquest blog ja he presentat casa meva. Ara us vull presentar el poble on visc. Es diu Skerries i és un petit poble de pescadors al nord de Dublin a 25 minuts conduint del centre. Aquí som dels que diem: "anem a la ciutat" .
Té un port, una platja (no com les de calella, tot s'ha de dir), 3 carrers principals (o 2 i mig segons es miri), una esglesia que podeu veure a l'esquerra d'aquest text (això que no falti a Irlanda), una biblioteca, uns quan restaurants, pubs per parar un carro (això tampoc els hi pot faltar a Irlanda) i 3 molins de vent. Si si, molins de vent, com els del Don Quixot! Son tres molins de no se quin segle, que ve gent de tota Irlanda a veure'ls. Jo, si voleu que us digui la veritat només els he vist per fora (es poden visitar per dindre, fan exposicion i concerts fins i tot). Paso cada dia quan vaig cap a Dublin per davant amb el cotxe. Si, son 3 molins monumentals i molt ben cuidats, però a mi, i perdoneu la ignorància em semblen 3 molins de vent normals, com els que hi ha al mig de la manxa i la liturgia Espanyola a reduït a restaurants, botigues o simplement els ha deixat envellir amb el temps.



Els "super"- molins














El port.














La platja













Sigui com sigui aquest és el poble on visc i dir que, al setembre, quan em vaig apareixerper aqui, no sabia si em podria adaptar, lluny de el bullici de la ciutat, amb la vida amb ritme totalment diferent i lluny també de centres comercials i tota mena de luxes artificials. Però ara, al cap de gairebé set mesos d'estar per aquí, he trobat en Skerries el saber gaudir de la bellesa natural que inunda aquest poblet, de les converses tranquiles de pub, de les extraordinàries postes de sol que tenim (això quan no plou que a l'hivern es casi mai) i de un ritme de vida que s'agrareix. Per altra banda, ara es comencen allargar els dies. A l'hivern no surt el sol fins les 9 pasades i a les 4 de la tarda es negra nit. Però a partir del febrer-març els dies son molt més llargs que a Catalunya, arriban a l'estiu que fins a quarts de dotze tenim claror. És com una explossió de natura després de l'aletargament invernal. Aquí el cicle de les plantes floreix dos cops cada any, donades les hores de sol. Tots els arbres ja han florit un cop i ara estan preparant-se per tornar-ho a fer. Per mi,la millor epoca per visitar Irlanda és justament ara, ades de finals d'Abril fins a finals de Juny.
Tot i això tenim gairebé de tot i com he dit, estem a 25 minuts del centre de Dublin, de les grans superficies, els exercits de ninotets Irlandesos amb barba pelroja de suvenirs, els megapubs on tot sembla esta posat com si fos atrezzo i de quansevol cosa que poguem necessitat. Tot i això, no sembla que estiguem a un cop de cotxe de la gran urbe que és Dublin, doncs Skerries semba viure aliè a això.