14/8/09

es que tot m'ha de passar a mi...

Ahir dijous va ser l'aniversari de l'Andrea i ho vam anar a celebrar al pub Sub Lounge. Es un pub alternatiu, molt ben decorat que el propietari es l'Eddie Irvine, ex-corredor de formula 1. El pub esta decorat com estil gotic i es un bon lloc per anar a fer una copa, situat a sota la estacio del DART (els trens d'aqui). El fet es que tot anava de fabula fins que vam decidir marxar. Jo vaig anar amb bus a la ciutat i alla em trobaria amb la Caren i aniriem a la festa. Per tornar, per no fer servir dos cotxes, tornariem amb el seu cotxe.
Al arribar al cotxe a les 9:30 del vespre ens trobem aixo.


El cotxe amb dos vidres petats i sense el portatil i el GPS que hi havia a dintre (amagats). El xoc va ser brutal. No sabiem que fer... Vam trucar al Edu perque vingues a fer unes fotos del que havia passat (GRACIES EDU) per presentar-les a la asseguranca i despres vam trucar a la policia. La sensacio d'impotencia era bestial. En plena ciutat, en un carrer molt transitat i encara no era fosc i sense cap mirament van esbotzar el cotxe... Pero es que potem una ratxa realment dolenta en aquest aspecte. Fa poc mes d'un mes ja vaig explicar en aquest blog que ens van copiar la targeta i ens van buidar el compte i fa 3 setmanes li van robar la bici a la caren, lligada amb candau al parking. Si si, realment Dublin es una ciutat segura i es que no m'extranya que passin coses aixi... La comisaria mes propera estaba a dos carrers (Pearse Str. uns 400 metres) i els polis van trigar una hora llarga... Quan feia gairebe l'hora vam trucar a veure si algu s'enrecordaba de nosaltres i ens van dir que ja havien sortit feia 15 minuts... ja! Em va recordar la epoca dels sopar de pizza a casa l'Albert Herrero que trucavem a una pizzeria que hi havia just a l'altre costat de la borera que ens les portesin a casa. Al cap de d'una hora trucavem i ens deien que feia 15 min que havia sortit el pizzero, quan nomes era creuar el carrer...
En fi, si jo fos un criminal, a Dublin tens feina segur, doncs la poli, com ja he comentat altres vegades en aquest blog, son una figura institucional sense gaire poder. Estan perque han d'estar, pero si jo fos el boss d'un gang em fotaria a riure si veies dos ciclistes, sense cap mena d'arma (ai no perdo, porten les porretes aquelles d'un pam) que han de tenir cura de la seguritat ciudadana, que a mes triguen mes d'una hora per anar dos carrers enlla, tenint una noia i un discapacitat, tots dos extranger, de planton enmig del carrer, totalment xocats preguntant-se encara que ha passat. Encara sort que plovia. Sigui com sigui al cap de mooolta estona veiem apareixer dos polis amb bicicleta i amb un bloc d'apunts. Van pendre nota i ens diuen, ja podeu marxar, us enviarem la denuncia a casa...
Com haviem de marxar cap a casa amb el cotxe ple de vidres, sense cap taller obert i deixant el cotxe tota la nit sense finestres. Alla ens vam posar seriosos i vam dir que necessitavem ajuda. Llavors van dir, deixeu el cotxe a la comisaria i agafeu un taxi. Aixo , 100 euros lo menos fins a Skerries.
Soposo que despres de veure la nostra cara d'espantats al final ens van portar a casa,no amb la bici, amb un cotxe de la secreta a 160 per la autopistya, no es broma. No sabia si estava a jugant al Gran Turismo en una persecucio policiaca. La gent quan veia les sirenes venir a la autopista no sabia ni que fer...
Aquest mati estem recontruint la normalitat un altre cop, dintre del possible. La poli ens va dir que amb el tema de la crisi, els lladre no tenen cap mena de pietat i de por i s'arrisquen a plena llum del dia i a llocs centrics a fer el que sigui. Dublin m'esta donant una visio no tant segura com tenia uns mesos enrera... Potser influit per la ristra de robos que hem sigut victimes, pero es que tot ens ha de passar a nosaltres o que???