El capdesetmana passat vam estar a Galway a visitar la Inga i l'Àxel. Son aquella parella, que ella es estona i ell austríac que han tingut un fill fa poc. Així anem fent practiques... jeje
També va venir la Daniela, una altra amiga de la Caren. De Dublin a Galway hi ha dues hores i escatx, però el viatge d'anada ja va començar una mica truncat. Resulta que va estar plovent tota la setmana (més encara del normal!), sobretot aquella costa. Ja de bon camí ens vam trobar la autopista inundada i ens van desviar. No suficient amb això, el GPS ens va liar de valent. Resulta que cada cop están allargant una mica la autopista Dublin - Galway,però el GPS (tot i estar actualitzat) sembla que no ho sap. Resultat, ens va enviar per unes carreteres moooolt pintoresques però que quan es troben dues cabres de front, una ha de recular perquè no passen les dues. Un cop arribats allà ens estaven esperant amb CAVA català (embotella pel Tesco, que es com el carrefur d'allà).
Va estar molt bé i Galway es una ciutat que recomano a tot visitant a Irlanda. Es molt més autèncica que Dublin, en quan a pubs, gent...etc i a més, pels amants de la historia, dir que poseeix una forta relació historia amb els Espanyols. La ciutat de Galway va ser destí habitual de vaixells espanyols en els segles XV i XVI, i l'antic moll conserva un arc anomenat l'arc espanyol (no espereu gaire). El comerç del vi i la pesca del salmó era el centre de totes les transaccions comercials a Galway llavors i era disputada entre francesos, portuguesos, anglesos i espanyols, els quals es van sortir amb la seva quan Felip II va accedir a pagar 1.000 lliures pel dret espanyol a pescar. La lluita contra el protestantisme i la comuna aversió a Anglaterra van propiciar una gran cooperació. En els seus carrerons es pot percebre moltes influències en aquest sentit.
Tot i el temporal de vent i pluja, hi havia gent banyant-se en una platja glaçada i molt enrabiada... horses for courses...
