3/8/09

Casament a Lüneburg

La setmana passada vaig anar a Lüneburg, una petita ciutat al nord d'Alemanya, on es casaba l'Amelie (una cosina de la Caren) i el Jeff (un americà que va coneixer quan va estar vivint a Califòrnia). El vitge va començar dijous amb una sorpressa divertida. Vam anar amb Ryanair, que com ja sabeu va sempre a aeroports secundaris, en aquest cas a Lübeck, que diuen que es hamburg, però es com Girona, esta a la quinta forca. A una hora en tren de Lübeck es celebraba aquesta capdesetmana festival heavymetal que van assistir mes de setanta cinc mil persones. Vaya, una passada de festival. Resulta que l'avió estaba ple de heavies i la Caren, jo i un parell de executius espantats erem els unics que tant a la anada com a la tornada no anavem de negre completament, amb pircings per tot arreu i amb grenya suelta. Feia molt de riure. Semblava un cherter per escarbats. El fet es que em sentia molt identificat, perquè la meva anima sempre ha estat una mica "heavy" i als meus 20 portava el cabell llarg amb cua que podria ser qualsevol d'ells. Fins i tot vam trobar la Noemi, una amiga catalana que viu a Dublin que anava al concert. Seguint el viatge vam arribar a Lübeck on ens esperava el Lars, el germà de la Caren. Vam arribar a Bad Biversen que es on vam dormir, amb la familia. L'altre sorpresa va arribar el dia del casament. No hi havia gaire familia del nuvi, perquè venir des de USA resulta molt car. Tampoc el coneixia gaire (per no dir gens), però ja a la esglesia se'm va assentar al costat el tiet i vam començar a parlar. Quan va saber que era de Barcelona em va dir ràpid, "pues usted es Catalan , no". Dic cullons, si que ho tenen ben après! Va i em diu, mi apellido i el de Jeff (el nuvi) es OLLER (com el de les pintures). I es que el abuelo ( o bisabuelo, nose) de Jeff era Catalan i emigro a Tenesse , que es on vivia la familia. Caram! Imagineu els meus ulls.

El tiet que parlava amb accent mexicà, fent servir paraurles com "platicar" que es parlar amb mexicà. El nuvi amb cognom català, casat amb la cusina de la Caren. Alla ja es va fer un agermanament (ajudat amb l'alcohol clar) i em vaig sentir com enmig de la cerdanya, allà enmig de vegetació autòctona però que amb tot em semblava estar a casa. Molt divertit.

Tot va transcorrer amb normalitat. La darrera curiositat que em vaig trobar va ser el dia següent passejant per Hamburg i es diu Bierbike. Es tracta d'una especie de carreto, que volta pel centre d'Hamburg i que tu pots jujar en quansevol parada que fa. Al centre hi ha una barra amb un cambrer que serveix cervesa i al voltant un taburets amb uns pedals. El clients estan assentat als taburets i impulsen el carreto pedalant entre tots metres van cantant. Es escologic i pots veure cervesa mentre fas esport. Finalment, hi ha un que no veu que es el encarregat de conduir i dirigir el carromobil. Em va recordar a la barramobils dels Blancs amb pedals. Em va semblar una idea magnifica i molt divertida. Haguesiu vist com pedalaven com descosits!! Molt bo.


Ahir ja vam tornar a Dublin, tornar a la pluja...ufff. Només arribar el xàfec de benvinguda i es que aquesta epoca a Irlanda plou i hi inundacions (més que el normal que ja es molt). Avui és bank holiday que diuen aqui, o sigui pont. Sense cap motiu en especial, sencillament perquè si. Així que ja de festa, gaudint del dia de festa doncs, tot encetant el més d'Agost , que contrariament que a Barcelona, aquí resulta molt fesquet... :-)