Ahir diumenge a la tarda, vaig anar a misa!!! Si si a missa i no es que sem'estigui encomanant la embogida fè cristiana dels Irlandesos o que m'hagi tornat despavoridament creient, sinó que vaig anar a veure un concert Gospel que feia el Dublin Gospel Choir (http://www.dublingospelchoir.com/) a la St. Mary of the Angels Church. 
La meva idea era anar a veure un concertillo de musica Gospel, que sempre m'ha atret, amb motius nadalencs, però la veritat es que poc m'esperava el que em vaig trobar.La misa començava a les 7 de la tarda de diumenge. El concert Gospel es un diumenge si l'altre no, o sigui cada dos diumenges, però aquest era especial, era el darrer de l'any. 20 minuts abans jo era alla, i van apareixer els components del grup o banda o no se com se'ls hi ha de dir... i van començar a assajar. Quines veus, mare de Deu (mai millor dit). Però el mes sorprenent es que hi havia una bateria complerta, dos teclats, una guitarra electrica i un baix. Però es que quan sonàven amb les angelicals veus, tot resonava a l'esglesia i semblava mes un concert dels U2 que una misa, doncs cantaven cançons des dels mateixos U2, com cançons de Nadal fins a James Brown.
Al cap de 10 minuts van desapareixer per posar-se el "traje de luces" i entrar en escena. A les 7.05 minunt apareixen un altre cop, es posicionen cada un al seu lloc, com una alineació de d'un equip de futbol i el bateria pica 5 vegades els bastons, com per donar entrada a un concert de rock dur i comença a sonar una musica com d'inici de festival..., molt molt marxosa, fua!
Jo estava al mig de l'esglesia al costat del passadis i veig que amb la musica, les llums, les veus i tot el espectacle entra el capella des de darrera de tot, pel meu costat, pel pasadís, vestit com si fos el Papa de Roma (amb tot els atuendos i recarregaments que es puguin imaginar), seguit d'un "monaguillo" que portava una creu metalica a les mans de 2 metres. Nomes arrivar a (anava a dir escenari) el capella comença a picar de mans i fes pases de ball. No donava credit als meus ulls. Havia vist en pelicules de Hollywood mises de esglesies anglicanes que quan volen enfotre-se'n una mica de l'esglesia i treure algun extrany seguidor de l'esglesia, apareixen aquests tipus de mises, però no imaginava que estiguesin tant a la vora,la veritat.
La musica para i comença a parlar el capellà. Em preguntava, com es que el sento tant bé, serà que se m'ha afinat la oida... doncs no, resulta que portava microfon i parlava com un autèntic gran orador. Semblava mes una estrella de rock que un capellà, donant l'entrada al cor, mentre seia a una gran cadira de marbre, com si estigues en una tumbona, mig arrepenjat.
A la metiat de la missa, on nomes faltava el fum dels concerts heavies, el capellà, frena la euforia i demana donacions per l'esglesia... jejeje com no i apareixen 4 zànganus, amb 4 bosetes de pell BLAVA amb un màneg metàlic de un metre per poder arribar fins al ultim creien per recaudar fons. Bueno mira... donarem un euro encara que sigui pel Gospel, però es que els del costat donaven bitllets de 10 i 20 euros. Lo bò va ser que al cap de deu minuts, torna a demanar almoina per no se quina altra causa i tornen a sortir els mateixos zànganus amb aquest cop, el mateix tipus de bossa però aquest cop VERMELLA. Això si, organitzem l'economia eclesiàstica. Allà si que em vaig sentir malament, perquè tothom tornant a donar diners com posesos... i jo que miro la cartera i noméstenia un bitllet de 20 euros i no el pensava donar. Amb el bitllet de 20 euros a la cartera tremollant com una fulla a la tardor sento que a més, abans de marxar, s'apreciaria que el qui li ha agradat la missa, donés alguna altra almoina a un senyor que hi haura a la porta amb una altra bosseta. Joser!!! i ens queixem d'hisenda... però si això es a "mano armada"!!
Bueno, després dels atracaments succesius, la missa va continuar, amb un poder oratori del capellà que poques vegades havia vist i d'una forma molt avispada (fent brometes amb la gent, deixant pujar als nens al seu costat, alçant els braços com si fos el mateix Jesucrist...etc). Al cap de una hora del començament, el capellà diu que es retirarà que donarà pas a unes cançons del cor, sense interrupcions. I així va ser, però lo bò, es que va anar corrents al "backstage" a buscar una camara de fotos (digital per suposat) i va començar a fet fotos al concert i de pas, vaig veure de reull que em feia una foto de forma descara a mi fent cops de mans i cantant a l'esglèsia, per penjar-la a la web, que no sigui dit que l'esglesia no arriva a tots, fins i tot als discapacitats.
Tot va ser una mica xoncant. Em va donar la sensació d'estar dins una pel·licula on TOT estava estrictament coregrafiat i amb el timing adient. La veritat, vaig sortir de missa emocionat, perquè em va agradar molt el concert Gospel, però pensatiu, doncs es sabut l'aferrament Catòlic dels Irlandesos, que t'enganxen ja sigui pel costat del futbol (amb anuncis com el que vaig penjar en aquest blog al juny crec), la politica, la musica...etc... la qüestió es aconseguir seguidors al preu que sigui i sobretot que facin mooooooltes donacions.
PD. Ah sem'oblidava, per acava el post, dir una cosa que també em va sobtar. Tothom, quan entrava i abans d'asseure's i al aixecar-se, abans de marxar feia cap a l'altar una especie de reverència tipus genoflexió, com quan algu fa un peto a la mà de la reina o alguna cosa així però sense petó, només la reverència. Potser serà que no estic acostumat a anar a missa... encara que sigui Gospel... penjo un video del Gospel Dublin Choir els quals em vam fer Vibrar de debò!
No va faltar la conga de Jalisco!!!
Amb l'Albert... be, no tinc paraules per descriure la bona connexió que tenim, però si puc dir que es qui amb mes hem rigut de les penes i desgràcies que a un li passen a la vida. A la foto de baix, l'Albert ballant Folie Bergeux amb dos grapats de algues mes brutes que el cul d'una truja, que va trobar pel terra de la platja.
La sortida va ser a les 8:55 i des del començament vam anar junts amb el Josep. 
El fred va fer molt mes dura la prova, doncs durant tota la prova no em vaig sentir les mans del vent i les baixes temperatures. El sol fet d'arribar a la meta, ja va ser tot un repte. Gracies a deu no va ploure, sino ara seriem de color blau... Tot i això vam quedar primer i segon respectivament en la categoria Handbike i l'Albert va fer una marca mes que digne (3:53)
Vista del estadi
Els "camillerus"
Ojo als arbits amb la bata blanca!!!
Han estat dos mesos i mig en que tothom amb qui he parlat em diu, "deus haber apres molt angles" i si, he millorat el meu anglès, però valoro molt més, moltes altres coses que he aprés en viure en un país com Irlanda, la gent que he conegut, les fiferents maneres de fer i les sensacions i emocions que he tingut amb el munt d'experiències viscudes, que tot i que en el blog sembles que tot el dia estaba de festa i bebent Guiness, també he viscut situacions que tot i ser dures , com escaldar-me les mans amb les aixetes dobles o tenir que menjar-me alguna cosa que podia haber sigt una mandonguilla (es broma), que crec que m'han fet creixer molt com a persona...
