3/6/09

Kilkenny amb la Julia

Aquest pont que just em passat molta gent ha aprofitat per marxar fora. Nosaltres vam decidir quedar-nos a Irlanda i fer una mica de turisme per la illa. Per altra banda, la Julia és una amiga que darrerament ha tingut que marxar a viure a Kilkenny (d'aqui el nom de la cervesa) per motius de feina.

Kilkenny és una bonica ciutat de la Irlanda profunda, a dues hores amb cotxe de Dublin, atravesada pel riu Nore, enmig de la illa amb només vuit mil habitants, però bastant turística. L'atractiu màxim d'aquest poblet és el seu magestuós castell, que construït l'any 1195 ha estat testimoni de molts grans canvios socio-politics de la illa.

Doncs bé, el diumenge de pont vam decidir fer-li una visita a la Julia i passar el dia amb ella, tot gaudint de la visita turistica d'aquesta magnifica mostra d'essència Irlandesa. Vam estar passejant pel centre, confluit de pubs i gent com molt.... autòctonoa diria jo. Després vam estar passejant i prenent el sol (amb vermell gamba de resultat) als jardins del castell, plagat de gent que feia el maiteix que nosaltres. Un raig de sol que surt l'han d'aprofitar. La Julia començava a treballar a les 6 i després de dinar ens vam dir adeu en un atapait pub, doncs resulta que el mateix diumenge jugava la final de la lliga local de Hurling (esport gaèlic salvatge) Tipperary vs. Cork i clar tothom estava al pub mirant el parit. Això és algo que si no es viu aqui no es pot entendre.Un esport que segurament cap català hagi sentit a parlar allà, aquí congrega multituts, per dos equips locals...
Va donar la casulitat que a aquest dies hi havia un festival de comics a la ciutat, amb més de 80 shows repartits pel petit poble. Doncs tot passejant vam veure un que ens va fer el pès i vam entrar. La gràcia va ser que el que vam veure eren un grup de 6 comendians que el que feien no era tant distant del que jo feia als cursos de dinpamiques del riure a Barcelona. Role-playings que donavem molt de joc. Va ser destornillant de riure. A la mitja part, els còmics estaven pel pub on era l'espectacle, tot fent un veure i podies parlar amb ells com d'un més del pub es tractes.Gent jove i assequible (i amb molt talent). Al sortir vam aprofitar per menjar alguna cosa a una de les magnifiques terràsetes que hi havia escampades pel carrer principal i allà ens vam quedar fins que van ser quarts d'una que vam decidir tornar cap a Skerries.
La guinda del dia (o de la nit,miri com es vulgui), va ser que aqui el sol surt als voltants de les 4 del matí a l'estiu. De Kilkenny fins a Skerries hi havien dues hores i una mica més. Total que quan vem arribar a Skerries, vam decidir agafar una coca-cola (freeway del Lild més concretament) i anar a seure a un bank de la platja a veure sortir el sol. Dir que es va fer esperar una mica , però al final va sortir. A les 4:47 del matí va esclarar el primer raig de sol directament a la meva retina. Va ser un espectacle impressionat. Les fotos que vaig captar no transmeten en absolut la bellesa del moment, però penjo aqui alguna que crec que se li acosta. Jo no havia vist mai el sol reflexat al mar com si d'una bassa d'oli es tractes, just només sortir. impressionat!