L’altre dia hi havia taronges a casa i sem va acudir agafar una per esperar a l’hora de sopar. Quan la vaig obrir vaig veure que de dins tenia un color vermell - negre, vaig pensar que havia agafar una que estava podrida. La vaig llençar.
La meva sorpresa va ser quan vaig veure al dia següent que la Caren s’estava menjant una com si tal cosa. Li vaig dir si no havia vist que estava podrida, perquè també era gairebé negra.
L’esclat de riure va ser petit. Heu menjat mai “taronges sagnants”? Resulta que es una espècie de taronges italianes que no havia vist mai a la meva vida, que des de fora son exactament igual que les valencianes, però de dintre, quan les obres son d’un vermell burdeus i deixen anar un suc vermellós, com sang. D’aquí el nom. Jo les vaig agafar al super sense prestar especial atenció al nom de la especies. Quines coses...
