Enfilant la 2a quinzena septembre del 2009 i en teoria hauria d'acabar l'estiu i les calors. Dic en teoria perquè la veritat es que a Irlanda els estius son realment frescos (màximes de 18-20 graus), però a mig setembre, el temps irlandès ens ha sorprès amb un contiuu de 5 dies de onada de calor i sol, que encara no saben ben bé d'on a sortit. La setmana passada va sortir el sol de forma ininterrumpuda durant una setmana. Tothom estava flipant de la calor i sol fa que no ha fet durant tot l'estiu. Coses de la Irlanda boja. La Irlanda que no enten ningú, ni els propis Irlandesos... L'estiu en general ha estat tranquil, sopars amb amics, aniversaris, festivals estiuencs, excursionetes, tot compartit amb gent d'aquí i d'allá, enmig de una crisí embalentonada que ha fet estralls a tothom, entre els els CAD.
Alguns han vist cancelat el contracte, doncs les empreses han tingut que tallar despeses per tot arreu i sap molt de greu que amics que tenim aquí, tenen que veure's obligats a acabar la seva aventura Irlandesa, per decisió d'un altre. Es una llàstima i des d'aquí us animo que seguiu lluitant pels vostres somnis, els vostres projectes, el vostre cami... El temps a Dublin us ha donat un background que no us el treu ningú i el portareu per sempre. Tot i la crisi, Skerries es ben conegut pels molins (mig derruits de pena) i les curses urbanes de motos i aquestes si que no els hi treu ni la crisis. Aquest capdesetmana vam tenir una de les dues curses anuals que hi ha a Skerries i entre la formula 1 i les curses al darrera de casa, vam tenir un diumenge amb olor a benzina. Sempre havia pensat que en el mon del motor, els corredors de rallies eren dels que mes valor tenien, però venent aquest video, crec que les curses aquestes que fan a les carreteres a Irlanda crec que ho superen de llarg (espero el Joan ho entengui).
En el video es veu el pilot que saluda a la camara avans i després de la cursa.Ho fan perquè sempre hi ha accidents greus a gairebé cada cursa i el saludar avans es per deixar enregistrat una darrera salutació en cas de que alguna cosa greu pasi i després per demostrar que un esta en una peça. Esgarrifador però molt emocionant! Així doncs, despedeixo el estiu (temporalment clar, perquè aqui no se sap mai) amb una foto que crec que no podré fer durant molt temps. Bye bye estiu 2009!
