Doncs be, la predicció meteorologica era pluja, però va apareixer un dissabte assolellat i maco (no et fiis mai a Irlanda). Jo sempre vaig a les curses amb temps, perquè un cop alla,relaxat, preparo la cadira i tot. A més tenia que recollir el dorsal...etc. Anant cap a la cursa ja es va començar a encapotar i nomes baixar del cotxe, una hora abans de la cursa, a sota de un cel negre sense compasió va ser com si obrisin una aixeta del cel... ploure com si tingues pressa. No vam poder ni recollir la cadira que va tenir una dutxa imprevista.
Per sort, és Irlanda, i això vol dir que les gran tempestes no duren gaire. Cinc minuts abans de la cursa va tornar a sortir el sol. Tot i això feia moooolt fred i tots els carrers estaben xops, cosa que no va fer gens agradable la cursa... Encara em trec terra i fang de les orelles.
Alla em vaig trobar amb el Gerard Mc Donald, un amic Irlandès amb el que compratim l'afició de fer curses de mig i llarg fons. Ell també va correr fent un temps de 30 minuts 43 segons, gens malament.
Al final vaig acabar en primer possicio en la categoria en cadira de rodes. És una cursa força popular i l'entrega de premis es fa en una escola local.
A part del trofeig corresponent, ojo al premi que em van donar. Resulta que la carrera era esponsoritzada per una companyia asseguradora (AXA) i uns grans magatxems d'agui. Doncs bé, als guanyadors de cada categoria els hi donàven electrodomestics,si si electrodomestics. A mi em va tocar una torradora de pà. Encara estic flipant. En les curses, he vist organitzacions que donen tota mena de objequis als triunfadors, com ara un pernil (que normalment va cap als Keniates). A casa en tinc dues torradores d'aquestes, si algu l'ha de menester, ja saps on en pot anar a buscar una completament nova per estrenar, doncs em farà el mateix servei que el pernil als musilmans keniates...jejeje
