Dijous 28 de Maig, dia de resaca emocional (i etilica també) per tots els seguidors blaugranes. Ahir dimecres el Barça va guanyar la seva tercera Champions League i el seu tercer titol aquesta temporada. Estan imparables! Jo no soc gaire aficionat al futbol, la veritat, però en ocasions com aquesta ve degust fer pinya encara que sigui des de Dublin. Ja he parlat molt aqui de la gran comunitat catalana que hi ha Irlanda i ahir ens vam aplegar a The Church, una antiga esglesia reconvertida en un macro-pub-restaurant-discoteca. Si si, incoherències de la vida. Han conservat tota la ornamentació original, com el orga, els confesionaris... es veu que als Irlandesos els hi dona una mica de grima entrar a una esglèsia, lloc de reflexió i penitència a veure com cosacos però a mi personalment m'agrada bastant aquesta combinació que trobo molt... interesant.
A les 7 de la tarda estava a la porta del Pub parlant per telèfon amb el meu amic Camil, a Catalunya, exitat i nerviós per l'espera del partit. Pocs moments més tard, entrava cap a dintre on em trobaria una munió de catalans també exitats i nerviosos. Comença el partit i em donava la sensació d'estar a un pub a les rambles o enmig de Barcelona. Molta gent animant al Barça.
Primer gol, es dispara la euforia, segon gol la cosa es confirma i el Barça guanya la Champions. La veritat es que ja es veia a venir, aquest any el nou Barça del Pep Guardiola, humil i treballador està donant lliçons a tots, sobretot a les arrogancies Britàniques a les que tant acostumats estem aquí a Irlanda. Un cop va acabar el partit, els catalans, amb la sang mediterrània que es caracteritza celebrar-ho tot entre d'altres, ja ens em fet un lloc per anar a celebrar els titols del barça (com que en guanyen tants aquesta temporada...). Es tracta del Spire, que es un monument com una agulla de 120 metres d'alçada i uns 5 o 6 d'ample enmig de la ciutat. Tot un simbol per Dublin.
Primer gol, es dispara la euforia, segon gol la cosa es confirma i el Barça guanya la Champions. La veritat es que ja es veia a venir, aquest any el nou Barça del Pep Guardiola, humil i treballador està donant lliçons a tots, sobretot a les arrogancies Britàniques a les que tant acostumats estem aquí a Irlanda. Un cop va acabar el partit, els catalans, amb la sang mediterrània que es caracteritza celebrar-ho tot entre d'altres, ja ens em fet un lloc per anar a celebrar els titols del barça (com que en guanyen tants aquesta temporada...). Es tracta del Spire, que es un monument com una agulla de 120 metres d'alçada i uns 5 o 6 d'ample enmig de la ciutat. Tot un simbol per Dublin. 
La veritat es que va ser una sensació una mica extranya, pel fet de sortir a celebrar un titol del Barça amb sol del dia (aqui a Dublin a les 11 de la nit encara tenim llum solar a l'estiu) i perquè erem els unics que celebravem cridant com boixos per la ciutat i tothom ens mirava amb cara extranya (o perquè es pensavem que estavem grillats, borratxos o pq la majoria dona suport al manchester) entre d'altres... 
Tot i això no vam crear els alderulls que es van fer a Barcelona, als quals m'he quedat esgarrifat quan he obert internet aquest mati. Quina salvatjada!
Tot i això no vam crear els alderulls que es van fer a Barcelona, als quals m'he quedat esgarrifat quan he obert internet aquest mati. Quina salvatjada!Llegint el Periodico avui, el Barça sembla que ha eliminat la crisi, el paro i tots els gran problemes que assetgen Espanya ara i tot es joia i alegria. Bé, una cosa no treu l'altre i cal gaudir de les alegries d'aquesta vida crec.
En qualsevol cas, felicitar a tots els culés i dir que tot i que no m'agrada gaire el futbol, vaig gaudir molt ahir i em vaig sentir molt orgullos de ser català i Barça suporter.
