9/6/09

Víctimes d'un frau

En aquest blog intento comentar experiències i sensacions viscudes en la meva aventura Irlandesa, sempre amb tò d'humor i des d'una perspectiva constructiva (sempre que puc clar). Ahir dilluns però ens vam començar la setmana amb una de les pitjors sensacions des de fa temps... La Caren i jo vam ser víctimes d'un frau,d'aquells que s'acostumen a sentir pels telenoticies però que mai penses que et poden passar a tu, perquè es força greu.
Resulta que el divendres a la nit vam decidir anar a sopar a un restaurant Cantonès (de Xina) del centre de Dublin. Per ser més precissos el FUN'S Restaurant a Dame Street. Es un restaurant maco i conegut al centre. Mai pensavem el que ens va passar. Al acabar de sopar vam demanar el compte i vam pagar pagar amb Lazer Card, una targeta de debit del Bank AIB que només espot fer servir a Irlanda. El camber la va agafar i se la va emportar a dins, on tenen el terminal de pagament de targetes (i altres coses tb...). Al tornar em va donar el rebut i fins aqui tot bé. El capdesetmana va seguir sense cap incidència i el dilluns quan ens disposavem a pagar el lloguer de la casa ens adonem que tenim 11 euros al compte. Pensem que deu haver sigut un error com molts fan els bancs aqui a Irlanda. Però per desgràcia nostra no va ser aixi. Ens van copiar la targeta ì el dissabte per la nit, a les 2:10 del matí quan jo dormia tranquilament a casa ens van buidar el compte, fent compres per internet. De seguida vam informar al bank i van cancelar les targetes i ho van ens van fer omplir uns formularia comforme haviem sigut victimes d'un frau. Van dir que era molt dificil parar el cobrament, perquè aquesta targeta es de càrrec directe. Quan la fas servir, t'ho cobren al moment. No tenim cap prova de que hagin sigut els del restaurant xines, però comptant que a la caixa ens van dir que normalment això és un frau que el fan al cap d'un o dos dies màxim del copar la targeta i que no haviem fet servir la targeta en dues o tres setmanes, tot apunta que hagin sigut el xinos. Em costa d'entendre com en una situació així els banks no poden fer res, però tenint en compte que els bancs irlandesos son els primer LLADRES legals, que et treuen els ulls per on poden, cobrant-te per absolutament tot tramit que facin, inclus quan vas a fer un ingres o treure diners per finestreta et cobren 28 cèntins, si si, quan fas un ingres per finestreta també. Jo els hi vaig dir un cop, però si us vinc a portar diners. La noia va dir, son les normes... També és molt lios quan fas servir la banca per internet, que no apareixen carrecs fins al cap d'uns dies que de vegades son dos o de vegades son 5 i que els capdesetmana, el internet banking no funciona, quan precisament és quan es util. Coses incomprensibles.

Ens vam sentir un numero en una cua, i ens van dir ja passarem el raport a fraudes i us direm algo. Per altra banda, vam anar a la policia per denunciar-ho i ens van dir que necessitaven un extracte o algo per fer la denuncia. Vam tornar al bank i ens van dir que fins al cap de 2 o 3 dies no els el podien donar perquè era quan apareixia la compra...

No puc expressar en paraules el sentiment de impotència que tinc, sense un duro al compte, pendent de pagar el lloc i amb la sensació que tothom sens desempallega de sobre. Tan és aquest sentiment que a la tarda vam anar a la ambaixada Espanyola, a veure si ens podien ajudar. Tot i que tancaven a la 1:30 vam trucar i ens van atendre. Una noia molt amable ens va dir que aquesta clases de frau per desgràcia això és força comú ara, que la crisi està fent estralls i s'ha disparat la delincuència, arrivant a desdibuixar escrupols més humans. Em va dir que havia fet tot el que estava a les meves mans i no podia fer res més. La noia em va donar una adreça de victimes de crims al que ara vaig per denunciar-ho a veure que poden fer. Em va veure tant apurat que es va oferir fins i tot a donar-me 50 euros de la seva butxaca. Però tambéa em va dir que era dificil que es pogués fer alguna cosa, doncs els diners ja estan a la butxaca de la botiga nike de Dublin i una botiga de sabates que es pot comprar per internet, del quan han fet una compra desmesurada d'articles.

Pel que viviu a Dublin, el restaurant en qüestió està a Dame Street i és aquest:

Pels que no esteu a Dublin un consell. No feu servir la targeta a més que sigui imprescindible i si la feu servir per pagar a algun lloc, no la perdeu de vista mai. Aneu a on està el terminal i pagueu allà si se la volen emportar.
Tot en aquesta vida no son flors i violes. Jo, com he fet altre vegades en aquesta vida, m'aixecaré d'aquesta sotregada, m'espolsaré i estic segur que trobaré la manera de seguir endavant, però també et dona que rumiar i que apendre. En general, puc dir que confio en la bona fè de la gent. Crec que la gent és bona per natura. Ara bé, les situacions extremes de crisi, paro, complicacions exonòmiques i explotació obliguen a gent a cometre aquestes atrocitats.
Sé que tots els xinesos no son així, però també veig que hi ha salts culturals que de vegades es fan dificils d'entendre pel bo i pel dolent. Des del meu punt de vista em costa d'entendre com es poden fer coses així, però quan veig la reacció del banc i de la policia entenc que hi hagi algú que es pugui arriscar a fer aquestes coses. Quina clase de justicia tenim en aquest mon? Es que no hi ha lloc en aquest mon per gent com jo que intenta viure feliçment sense pensar que pagar amb targeta en un restaurant, singifiqui que et deixin sense un duro en un pais extranger? Per quan el banc es digni a fer-me un extracte del que m'han robat i vagi a la policia. Si m'accepten la denuncia i algun dia es decideixen anar a fer una ullada al restaurant, el criminal estarà tant lluny que es pasarà anys enrient-se de la justicia Irlandesa. Que es pot fer en una situació com aquesta a part del dret a la pataleta?