L’altre dia hi havia taronges a casa i sem va acudir agafar una per esperar a l’hora de sopar. Quan la vaig obrir vaig veure que de dins tenia un color vermell - negre, vaig pensar que havia agafar una que estava podrida. La vaig llençar.
La meva sorpresa va ser quan vaig veure al dia següent que la Caren s’estava menjant una com si tal cosa. Li vaig dir si no havia vist que estava podrida, perquè també era gairebé negra.
L’esclat de riure va ser petit. Heu menjat mai “taronges sagnants”? Resulta que es una espècie de taronges italianes que no havia vist mai a la meva vida, que des de fora son exactament igual que les valencianes, però de dintre, quan les obres son d’un vermell burdeus i deixen anar un suc vermellós, com sang. D’aquí el nom. Jo les vaig agafar al super sense prestar especial atenció al nom de la especies. Quines coses...
6 comentarios:
vaja, he quedat com un "paleto" que he tingut que venir a Irlanda a coneixer unes taronges que tenim al nostre pais... :S
jajaja, oscar et ting que dir que en el teu ploble GRANOLLERS, trobaras las que vullgas, mes concretament a la fruiteria del voltant de casa dels teus pares o sea la del carrer Navarra, a doju i a mes la gent las compran com a cosa exquisita NO PER LLENCAR PER PODRIDAS a las escombrerias.Tal i com dius TU has quedat com un PALETO, es broma. Au ara ja u saps.
sapigas que me e fet un fart de riure amb las TARONJAS SANGUINAS ( ASESINAS COM DIUS TU).
Com tenim el compte enrere? Ja ens diràs quan podem anar a fer unes pintes al voltant del Rotunda.
Marc, em sembla que no trigarem gaire a anar a "re-obrir" aquell pub del Rotunda que em vas dir :-)
Publicar un comentario