Viatge en el temps...

Aquest capdesetmana hem estat al sud-oest de la illa. Concretament a un lloc anomenat Ring of Kerry, que es una zona que sembla que s'hagi parat el relotge fa 100 anys i esta com molt lluny de tot, cosa dificil a Irlanda.

Vam arribar divendre i ja amb l'accent de poble total ja vam flipar amb la gent. Imagina, vam arribar a les 8:30 i ja no donaven sopar enlloc...

Ens vam hospedar a un hotel a Kenmare, a un extrem de "l'anell" i al dia seguent vam anar a la Beara peninsula, encara mes al sud. I quan vam arribar al sud del tot de la illa, encara hi ha una altra maravella. Una petita illa, anomenada Dursey, a la qual nomes es pot accedir amb un rudimentari teleferic, amb portes de fusta, amb mes d'un km de longitud i a uns 400 metres de l'aigua.

Només funciona unes hores al dia i el encarregat de fer-lo funcionar viu al costat i des de una especie de caseta, mira amb uns llargavistes l'altre extrem si la gent esta a dintre de la cistella o no per engegar-lo des de l'altre extrem. Per cert, l'home a part de un accent Gaelic que espantava, tenia una simpatia impresionant.

Sense cap mena de temor, vam agafar-lo i vam creuar fins a l'altra illeta. ocupa una area com Granollers, plena de montanyes o hi viuen 6 persones en tota la illa. Al arribar vam veure una desena de cotxes fets caldo. Son els mitjans que te la gent d'allà per arribar del teleferic fins a la casa on viuen, dos kilometres mes enlla. En el moment que vam arribar, veiem venir un cotxe (honda civic) que semblava sortit de la pelicula de mad max. Desballestat per tot arreu, però que per fer 2 km avui i 2 km dema, ja els hi seveix, per anar de casa al teleferic. Impresionant. Semblava que allà, s'havien fet la llei a la seva mida. Total, ningú vindrà a dir-lis res, perque no poden.

Al la nit vam tornar tot serpentejant els bonics pobles de la Beara Peninsula, que es com una llegua de mar (o de terra diguili com vulguis), on molts directors de cine que volen simular la Irlanda profunda de fa 100 anys, van alla a rodar pelicules, perque es tal qual.

A la nit vam decidir sortir a fer una cervesa i barrejare-se amb els locals en el pub ja si que va ser una experiencia definitiva. Fua, quina gent més autèntica. Al pub, al cap de 10 minuts de ser alla entren tota una colecció de dones de totes les edats difraçades. Resulta que recaudaven fons per la nova escola publica. Flipant. Despres, van entrar al cap de 20 minuts que aquestes marxesisin un grup de homes desfraçats de cow-boys. Feien el mateix, recaudant fons per nens amb discapacitat mental. Envejable. Molt bona idea.

Al dia següent vam anar fins a Dingle, totalment al sud de la illa. Un poble de pescadors de la costa oest encantador. Resulta que hi ha un dofi, que es diu Fungi, que van adoptar fa no se quants anys i es l'atracció turistica de aquest petit poble. Imagineu si es famos el tiu, que fins i tot esta al facebook...Aqui estic jo amb ell...

Vam acabar el capdesetmana tot parant a Limerick esquivant les bales (es broma, per la fama que te) i menjant un deliciós arros tres delicies en un restaurant oriental. Excursió altament recomanada!