St Joan i St Pere

Aqui a Dublin no es celebra el Sant Joan tal i com els catalans l'entenem, o sigui que no es festiu, no es tiren petardos (gracies a Deu), no es menja coca ni es veu Cava . Tot i els CADS vam som una gent molt espavilada vam decidir, montar la nostra propia revetlla de Sant Joan i St Pere juntes, ahir dissabte a casa de la Txell a Bray, una poblet a la costa del sud a uns 50 km de Dublin.

Es la primera vegada a la meva vida que tinc que acabar un Sant Joan amb un anorak de la rasca que feia, doncs aquí quan se'n va el sol ja pots buscar "una rebequeta" tant rapid com puguis perque fa una rasca que una maniga curta es a part de ser molt valent, un refredat segur. Tot i això, els Irlandesos van amb maniga curta des que vaig arribar. Deuen ser d'una altra especie, o tenir tres capas de pell com les foques, el cert es que no tenen fred.

Jo soc mediterrani i vaig portar roba d'estiu (tal i com el tenia entes fins ara, maniga curta...etc) i em sembla que me la tindre que tornar cap a Granollers tal com va venir, perquè encara no m'he vist en cor de vestir-la... Durant el dia estem a 17 -19 graus com a molt, pero a la nit ja pots començar a posar-te capes perquè pots arribat a 10 -12 graus amb tota tranquilitat... En fi, això es Dublin... i el Sant Joan particular que ens vam montar amb representació canina inclòsa... :-)

Compte que soc de Finglas...

El barri en el que visc es diu Finglas. Jo en arribar em va semblar un barri molt maco i força segur (de fet ho és). Ara bé, quan la gent em preguntaba on vivia i deia Finglas, la penya feia unes cares de catavinagres bestials i deien : "Ui Finglas... barri xungo..." , jo preguntaba el perquè i es veu que es dels pitjors considerats de Dublin. Tot i això a mi segueix semblant mes perillós qualsevol barri de Barcelona de nit que Finglas. Aquí ningú tanca la porta de les cases i no m'ha semblat veure mai ningu sospitós, tot es molt tranquil i agradable. També es cert que visc a les afores d'aquest barri.

Sigui com sigui, quan deia això, la gent que viu aquí em deia que només hi habia un altre barri mes "xungu" que Finglas i es diu Ballymun, que precisament està al costat de Finglas i hi passo cada dia per anar al centre de la Ciutat. Per cert, Ballymon tampoc em sembla res extremadament perillós (almenys els carrers principals) i hi he passat de nit, de dia , de matinada... El mateix, a Barcelona m'he sentit més insegur algun cop que a Ballymun. També concec gent que viu a Ballymun i no han tingut mai cap problema. Si que es veu un barri obrer, i suposo que hi ha delinqüencia igual que a molts barris de qualsevol ciutat, però no sembla extremadament no perillós.

Doncs bé, parlant amb un autòcton, m'ha dit que Bono, el lider dels U2 es original de Ballymun i es va criar pels carrers on jo passo cada dia (quina gràcia). A mi m'encanten els U2, és un dels meus grans grups preferits), tant que avui he decidit tornant del centre, parar i fer un passeig per Ballymun (amb la ma a la cartera per si de cas) i he preguntat a uns que semblaven força "típics" del barri la historia de Bono i els U2. Els hi dec haber caigut bé i s'han parat a xerrar amb mi. M'ha dit que es cert, fins i tot m'han dut als pisos on vivia la seva familia, que son uns estesa de blogs força cutrillos per cert, esperant per ser derruits i reconvertits en cases.
Mentrestant , ara , cada cop que paso al mati al anar al centre de la ciutat i tornant a la tarda, ja em miro diferent el barri de Ballymon. Tot i això, els "guies turistics" també m'han dit que el gran Bono ja no només no viu a Ballymun, sinó que viu Kilarney, la part mes extremadament pija de Irlanda, al sud i no només això, sinó que des de fa uns anys, els U2 han mogut tot el seu negoci fora de Irlanda, a Holanda més concretament, amb la finalitat de pagar menys taxes... curiós si més no

la maravella de viatjar i coneixer gent...

El viatjar per aquests mons de Deu comporta conèixer gent diferent a un, tant en lo bo com en lo dolent. Sota el meu punt de vista això enriqueix molt. Ja he anat explicant alguna de la gent que he anat coneixent. En general ha estat gent que m'ha aportat molt i m'he sentit molt be amb ells. Experiències molt positives, gent molt agradable i simpàtica amb mi...

Ara bé, vull explicar el cas del Patrick perquè encara em té flipant.

La setmana passada va quedar una vacant lliure a la casa on soc i l'amo de la casa va decidir llogar l'habitació a un nou inquilí. El personatge en qüestió es un home d'uns 50 i pico, americà (de Now York) i en principi molt simpàtic i agradable...

Nomes arribar em vaig presentar igual que tots els de la casa. Va preguntar si habia normes a la casa (normes diu...?) i colabora força (neteja, endreçar les coses, no fa gaire soroll...). Ens va explicar que estarà aqui un parell de setmanes per "negocis". Val...

El fet es que van passant els dies ell va i ve, i la convivència no resulta especialment complicada amb l'homens...

La sorpresa va venir quan ahir al mati se m'acudeix obrir el "Metro", que es un diari que hi ha aqui gratuit i dic... aquesta cara em resulta familiar! doncs si, era ell, el meu company de casa al diari oferint el seu negoci... I quin es el seu negoci? Ensenya a escoltar els angels!!! Tal com ho sentiu...

Resulta que quan tenia 14 anys els angels li van dir que habia de cordar el cinturó de seguretat de la seva mare just abans de tenir un monumental accident... Cap dels dos va resultar ferit de gravetat. Tal com ell explica, més tard, els angels també li van dir com trobar la pau amb el seu pare... I així un cop darrera un altre, durant 30 anys va anar perfeccionant "l'escolta angelical" fins arribar avui que despres de que els angels li revelesin secrets de com tenir èxit en els negocis i moltes altres maravelles de la vida, ara es dedica a voltar pel mon compartint el seu poder amb milers de perosones i ensenyar a escoltar els angels per una modica quantitat de 10 euros la sessió grupal de dues hores... Impresionant!! Com que te una pagina web i tot el zanganu!

Us penjo la noticia perquè jutjeu vosaltres mateixos!

Demà té l'actuació magistrals amb els seus deixeples, però el que em té mes preocupat es si realment sent els angels que li diuen coses o es només un farsant. De ser la segona, enhorabona per ell per poder viure d'aquesta farsa. De ser la primera... ja podem començar a reçar tot el que sapiguem. En diro aqui la casa tot deu es va llençar cap al DSM-IV que es el manual per exelència de trastorns mentals i els que treballem amb salut mental, això pot ser desde un trastorn limit de la personalitat fins a una esquizofrenia paranoide... casi res. Tinc la intuicio (i espero no equivocar-me) que els angels no li diran cap cosa dolenta de mi... doncs intento se molt coridal amb els seus angels, però per ser sincer... no m'esperaba coneixer gent amb fil directe amb els àngels a casa. La darrera persona que vaig coneixer que sentia veus d'algú que no existia va ser un malalt mental dins una institució mental... i ara amb el nostre amic angelical, que no sabem si es cert el que diu o es un vividor i es que en el fons, viatjar es una maravella...

fotos del pub crawl

aqui us deixo algunes fotos del pub crawls de l'altre dia. Espero us feu una idea del que va ser. Una foto val mes que mil paraules. ah, amb les manes anavem indicant quin ordre de pubs era... ;-)