Aquest dematí, quan sortia de casa i em dirigia cap el cotxe, em trobo a un home en bicicleta, parat davant de casa que em pregunta, si vivia en el numero 3. Jo contesto que si, pensant "merda, ja m'han enganxat els de la tele per cable...". Resulta que aquí és obligatori pagar la televisió i tens un ragitzell de canal per cable. Com allà el canal satelite i tots aquest però aquí és una llicencia que han tenir tots els llogaters i propietaris de totes les cases A casa només mirem la tele al vespre, i per l'antena normal s'enganxen 5 o 6 canals. Més que de sobres pel que volem. En certa forma infringim la llei i ja havia quedat cagat quan aquell home m'ha preguntat si jo vivia allà. Tot i això no portava cap uniforme ni insignia, només un cistellet davant amb unes quantes cartes.
Continuant la conversa em diu que era el carter i que fa uns dies em va deixar a la bustia les entrades pel concert de U2, que si les havia rebut. Li dic que si i en aquell moment comença a xerrar com si tingues incontinència verbal.
Resulta ser que és un fan aferrim dels U2 i que els ha seguit per tot el mon a TOTES les gires mundials que ha fet, inclús ha parlat i coneix tots els membres de la banda. Jo, escoltant la conversa no donava credit a la situació. Pensava que era com a Asturies. Tots coneixen a l'Alonso i tots tenen un cosi que havia anat amb ell al cole o donaven junts al mateix bar o... Tot i això, el carter, que es diu Sean, em seguia donant detalls de la banda i explicant-me que el Bono es molt més baix del que aparenta als concerts, que son molt amables... fins que li he preguntat que com es que els coneixia personalment. I ara bé la bona. Resulta que The Edge, el guitarrista, havia anat a l'escola amb l'amo de la pizzeria d'Skerries. Una pizzeria que no us penseu que es el Bulli. Es una pizzeria que jo he sopat algun cop, amb 6o 8 taules i que a l'hivern dues estufes de butano per escalfar el local (una la anaves apagan de tant en quan per estalviar...).
Diu que sempre han conservat molt les amistat i sempre que la seva apretada agenda el deixa, The Edge s'escapa per veure el seu amic de la infància. I no només això si no que de vegades han vingut amb Bono també, la darrera vegada fa menys d'un any. GUAU! Diu que van estar passejant pel passeig marítim que cada matí veig quan obro la finestra. Diu que sempre qu es venen per aquí, venen sense guardespatlles i inclús amb la seva familia i entren als pubs a beure alguna pinta de Guiness. La veritat, si jo estic veient un partit de rugby al bar del poble i veig entrar al Bono i al The Egde fliparia de valent.
M'ha explicat que son persones normals i corrents i aquí a Irlanda, son uns gran idols, però han de fer vida normal i els llocs que normalment van, estan relativament acostumats. Tot i això, diu que quan van al pub estan dues hores firmant autògrafs.
Soposo que la meva cara de incredulitat ha fet que el carter treies de la cartera una foto en que se'l veu amb en Bono (no el politic....) a davant de la pizzeria que comentava abans, que es aquesta. 
Bé, per un fan dels U2 com jo, la conversa era apasionant. A més, semblava que no tenia cap pressa per acabar la conversa, però es que ja portavem una hora davant del cotxe i ja feia tard.
M'ha acabat dient que ell també aniria al concert de dissabte que vaig jo, que si volia, aniriem plegats. Que ell té un amic a Croke Park que ens deixaria aparcar a dins l'estadi, mostrant la targeta de minusvàlid. Ja veurem... el fet es que si que és el carter d'Skerries i ara que ho diu, sin que m'ha semblat veure'l amb la bici amunt i avall, peròcom no porta cap senyal ni uniforme, pensava que era algú que feia correvies amunt i avall. Tot un personatge!
Estava buscant un video de Bono però no he pogut evitar penjar aquesta imitació espanyola....
