Despres d'una setmana a Dublin, crec que ja m'he pogut crear una primera impressió de com seràla meva estada aquí. El cert es que tot i el poc temps que fa que estic aqui, ja sembla em dona la impressió que hagi estat aqui tota la vida. La gent, sembla molt amable i em tracten de fàbula.
Encara li que sembi que estic a shangai o a kualalupur (o om es digui), estic a Dublin, hehe.Un parell de coses que m'han sorpès son i en primer lloc amb diferència el trànsit. Ja em van avisar dient que Dublin era un com un "Traffic jam" monumental. Lavors no sabia que volia dir jam i rsulta que es melmelada. Aqui se li diu així als embussos, que a les hores punta pots trigar 1 hora a fer 5 km. Així doncs, els "pastels de melmelada" que es lien aqui si son embussos de debò, i resulta que les embusadetes de les rondes al matí que em embaven terrorifiques, ara les desitjaria.
La segona i seguida amb el transit, el fet de conduir per la esquerra. En general me'n surto prou bé, (excepte algun salt d'ulls que he creat a algun irlandes en alguna rotonda). El problema son els peatges i els tiquets dels parkings dels centres comercials. Imagineu, arribar a un peatge i que el ticket s'haig d'agafar en un expenedor a la dreta del cotxe quan el volant i el conductor es a l'esquerra. Quan hi ha algú a la guixeta, per compasió, estirem els dos el braç i arribo amb més o menys dificultat, però quan es un expenedor automatic, haig d'estirar-me com una serp aguaitant la pressa, per sobre del canvi de marxes i el seient del copilot i treure el cap per la finestra oposada com si fos un puput i intentar agafar el ticket que no sempre esta a la vora del cotxe. L'altre dia vaig crear una cua de descomunal a la autopista, perquè no vaig calcular bé les distàncies i vaig deixar el cotxe nomes un pam separat, M'haguesin anat molt bé unes pinces de fer carn a la brasa per agafar el ticket, doncs era imposible.
Una altra cosa. Entre els meus "compis" hi ha una japonesa, que resulta que fa vuit mesos que està aqui, i només menja menjar japones embasat. I la meva pregunta es, d'on el treu? Doncs li envien packets cada setmana la seva familia... Li deu costar cada tarrineta d'arros a preu com si menges caviar irani. Per cert, menja unes boletes vermelles que semblen prunetes que en realitat son coses picants que no hi ha deu que se les acosti a la boca... Deu tenir un estomac que deu semblar la depuradora de cardedeu...
Per cert. A la foto es veu clar que els palillos ammb els que tots ens hem fet un nus als dits son com les plumes dels indis americans. Només se les posen quan hi ha els turistes al davant...
No us perdeu tots els paquetes que li envin des de l'altre punta del planeta. Els de l'aduana ja la coneixen...
Una altra cosa es la vegetació salvatge i fauna que hi ha aqui. L'latre dia em vaig trobar un aràcnit que em plantava cara a la bañera, de potes fines i llargues i cos prim, de dimensions que no havia vist mai... finalment, amb una ruixada va fugir despavorit... Tot i això no les tenia totes i es que la vegetació es menja fins i tot els cartells de les carreteres...
En general per això, està sent una experiència molt positiva i enriquidora, conixer gent que pensa i actua de formes totalment diferent a un. També he sortit ja a pendre alguna cosa a algun pub, però ja dona per una altra entrada...
