La setmana passada va fer una setmana de somni. Molt de sol i temperatures de fins a 25 graus (que aqui a Irlanda es onada de calor). La platja d'Skerries que normalment només hi ha jubilats passejant el gosset al matí estava plena fins la bandera. Per un moment, no sabia si estava a Skerries o Lloret de mar (o loret com diuen aqui). Gent fent barbacoa, irlandesos de pell blanca com un got de llet ambadurnats en crema solar com si fosin la Nefertitis Egipcia, nens jugant amb els platetsvoladors i pilotes per tot arreu. Espectacular...
Tant era així que un dia ens vam decidir a posar-nos amb maniga curta i sortir a fer una barbacoa a davant de casa, com dos domingueros amb pedegree. 
En tot l'estiu passat, el del 2008, no vaig ser capaç de posar-me maniga curta a Irlanda, doncs tenien temperatues de 18-20 graus. Agradables pero no suficuents per posar-se maniga curta (per un mediterrani com jo clar, ells anaven sense samarreta i xanquetes amb mitjons blancs pel carrer), però vaig pensar que aquest any si (com els culés), que havia sigut una cosa de l'estiu passat. Doncs no! De cop i volta i sense cap mena d'avís previ (com es normal aquí), es va estroncar el bon temps i en qüestió d'hores les temperatures van baixar vint graus per la patilla, que no es moc de gall d'indi. Jo vaig sortir de casa amb maniga curta al matí, doncs pensava, ja tenim l'estiu aqui. No només vaig tenir que recular a mig matí del que em retxhinàven les dents de fred, sino que ja vaig estar llest. Vaig agafar una "calipandria" (com diu un amic meu) de aupa! A la foto es pot veure com al dia 6 de juny a quarts de 3 de la tarda, que a Catalunya les temperatures superen amb facilitat els 30 graus, a Irlanda teniem 8.5 graus. I no només això, un vent huracanat que ens feia arribar les onades a casa i una pluja en totes direccions...
Tant era així que un dia ens vam decidir a posar-nos amb maniga curta i sortir a fer una barbacoa a davant de casa, com dos domingueros amb pedegree. En tot l'estiu passat, el del 2008, no vaig ser capaç de posar-me maniga curta a Irlanda, doncs tenien temperatues de 18-20 graus. Agradables pero no suficuents per posar-se maniga curta (per un mediterrani com jo clar, ells anaven sense samarreta i xanquetes amb mitjons blancs pel carrer), però vaig pensar que aquest any si (com els culés), que havia sigut una cosa de l'estiu passat. Doncs no! De cop i volta i sense cap mena d'avís previ (com es normal aquí), es va estroncar el bon temps i en qüestió d'hores les temperatures van baixar vint graus per la patilla, que no es moc de gall d'indi. Jo vaig sortir de casa amb maniga curta al matí, doncs pensava, ja tenim l'estiu aqui. No només vaig tenir que recular a mig matí del que em retxhinàven les dents de fred, sino que ja vaig estar llest. Vaig agafar una "calipandria" (com diu un amic meu) de aupa! A la foto es pot veure com al dia 6 de juny a quarts de 3 de la tarda, que a Catalunya les temperatures superen amb facilitat els 30 graus, a Irlanda teniem 8.5 graus. I no només això, un vent huracanat que ens feia arribar les onades a casa i una pluja en totes direccions...
El resultat va ser que al cap de dos dies i amb l'estress de tot el follon de la targeta, el meu sistema inmunologic no va poder soportar-ho tot i he pillat un refredat de pebrots, tant que ahir em vaig tenir que quedar tot el dia al llit, bebent alguna cosa calenteta i fent-me truites de gelocatils. Avui estic millor, però encara no estic fi.
En fi, en aquesta vida tot son etapes, i darrera d'una etapa bona sempre n'hi una que no ho és tant. Lo bo es que les etapes no son infinites i no duren per sempre. Sempre hi ha pedres en el camí, però si segueixes endavant, el cami tatd o dora millora, i això és el que fem, seguir endavant. Esperem que aquesta etapa passi ràpid. La bona noticia és que finalment, després de peregrinar per varies comisaries (que les haurieu de veure, semblen com les que surten als dibuixos de la pantera rosa i el inpector Closeau, cutres a parí) ens van agafar la denuncia (en un paperot en blanc) i ho estan investigant. Paciència...
