Aquest dilluns passat va ser un dia caòtic a la capital Irlandesa. El dilluns era el dia que obria el primer Ikea a la republica d'Irlanda. Això va provocar que gent de tota la illa vingués només a fer el tafaner i a veure que és un "Ikea", perquè fins ara només ho havien vist per fotos. Imagineu la curiositat de la gent que el dimarts, els diaris deien que va haver gent que va fer 19 hores de cua a l'entrada. O sigui, es van passar la nit al ras, dormint amb sacs i tumbones per quan obrisin ser els primers d'entrar (com si regalesin els mobles...). Això va ser el primer focus de embusos i cues, doncs la M50 que son les rondes de la ciutat per entendre'ns no estan acabades i estan totalment potes enlaire per obres. La segon era el darrer concert de U2 a Dublin. Això va fer que més de 80.000 persones, amb els cotxes corresponents es congreguessin als voltants de Croke Park. Era com alimentar amb benzina un foc. Per acabar-ho de rematar, el ajuntament va tenir una brillant idea, de ser exactament el dilluns de posar en practica una nova normativa, que curiosament ha de servir per reduir el transit al centre de la ciutar i era la prohibició de circular amb cotxe privat al centre entre 4 i 7 de la tarda i no se quines hores del matí també. Això estaria molt bé, si hagués una bona xarxa de transport public, aparcaments a les afores i Dublin no tingués més taxis que Nova York (això últim em vaig quedar de pedra quan m'ho van dir). Però de cop, et trobaves que volies anar al centre i et desviaven cap a la quinta forca, sense poder aparcar el cotxe i enmig del "fregao". Jo tenia que anar a Dublin per un encarrecs i després havia quedat amb la Caren per tornar cap a casa. Per evitar agafar el cotxe, vaig decidir anar amb bus i tornar amb el cotxe de la Caren. Gairebé 3 hores vaig trigar. Parats enmig de carrers estona i estona sense moure's ni un pam. Em vaig empassar tots els follons, l'embus catatonic de croke park, l'embus de la M50 del ikea dels nasos i un cop arribat a la ciutat, hi havia tal follon que ni el bus podia arribar al centre, que en teoria era lliure de cotxes. La Caren per altra banda, va tenir que aparcar a gairebé a Galway i venir caminant fins al centre.
Un follon amb majuscules. Lo bo es que vaig poder fer els encarrecs que tenia i llogar el traje pel cassament que tenim aquest capdesetmana, de l'Amelie, la cosina alemana... Però això ja serà un altre post, perquè ja d'entrada pinta molt divertit. Ja m'han avançat la presencia de diferents components familiars que es poden descriure com... interesants, i es que es igual que la familia sigui alemanya, catalanya o de tumbuctú. A totes les families sempre hi ha els tiets tacanyus, la iaia que ho vol controlar tot, el cosi que es pensa que sap més que ningú, el cunyat que se li envà la mà amb les copes i comença a despotricar de la familia present i el que fa que no s'entera de res i es el que més bé s'ho passa. Seguirem informant!
