St. Patrick's day

Ahir diumenge va ser el dia de Sant Patrick, patró d'Irlanda i dia de gran festivitat. El desfile (o cercavila diriem el Catalans) va ser la guinda del pastel, amb més de 30 carroces monumentals i cents de persones desfilant, va comptar amb una assistència de mes de 500.000 persones, però des de el dissabte hi ha activitats per tot arreu. Jo, per integrar-me i entendre la festa d'una forma mes propera vaig decidir fer-me voluntari per aquests dies i treballar amb la organització. Demanaven una mica de curriculum a cada voluntari, i en veure la meva formació em van demanar si podia estar a estones amb la Policia per si necessitaven alguna intervencio psicològica d'emergència. Per sort no va caler i van ser feines molt simples i senzilles, entre elles em van destinar el dissabte a contar assistents a la entrada d'un espectacle tipus la Fura (al final mes de 5000 assistents).Ahir diumenge, a la Parade em va tocar, recollir i custodiar nens perduts (amb el seu pito corresponent que no paraven de xiular en cap moment de forma estrident i capaç de destroçar les orides mes resistents) i tambe en una intersecció del desfile, controlant la gent que passava, doncs tot el recorregiut estava estrictament ballat i nomes es podia passar per certs punts del recorregut. El meu company de treball era l'Steve, un Irlandès de "pura cepa" que li van tenir que estripar la jaqueta dels voluntairs perquè li quedava petita del llam d'esquena que feia. Cordar-la ja ni somiar-ho.En general va ser una experiència molt possitiva. Tot i que vaig treballar de valent, durant llargues jornades i resistint els xiulets mes potents de nens perduts durant hores i hores va ser molt gratificant sentir-se formar part de tot aquest espectacle tant fantastic i desmesurat.
Al acabar la Parade, tothom es tanca als bars a veure com kosakos i aprofitant el dia tant assoleiat que feia, fer vida al carrer tambe. Nosaltres, vam decidir fugir una mica de la bogeria etilica i vam assistir ala festa de voluntaris que feia la organització a un pub "Renard's", on van tancar una sala nomes per el voluntariat.
Havia sentit a parlar molt del dia de Sant Patrick i realment es un dia molt impresionant, on tothom va pintat de verd i fins i tot pots trobar a qualsevol cantonada un irlandes qualsevol disfreçat del mateix St. Patrick.

Hi havia molts visitants d'altres paisos per veure la festa a Dublin, sobretot americans, doncs diuen que cada america que hi ha al mon, té algun familiar proper o no Irlandes, degut a les onades migratoria de principi del seglem passat. Sigui com sigui, em sento afortunat d'haver pogut viure aquesta festa al mateix Dublin i poder haver aportar el meu granet de sorra perque tot funcionés (tot i possant al limit els meus timpans). :-)