6/1/09

Cap d'any!!!

El dilluns dia 29 agafava un avió cap a Barcelona des de Hamburg, que per caprici de AirBerlin, van decidir unilateralment i sense poder de replica, uns dies abans, fer-nos passar per Mallorca, ah i no només això, sinó que l'avió sortia 4 hores abans (a quarts de 6 del matí, que volia dir llevar-se a les 3). Sigui com fos després de un llarg viatge, arrivo a Barcelona, on AirBerlin, va acabar de fer-nos gaudir del viatge puntxant-me una roda de la cadira. No hi ha res com la fiabilitat alemanya...
Un cop ja a terres catalanes, disposats a passar el cap d'any, i després de veure la familia, vam anar a dormir al que el seu amo anomena el "zulo" (ei Villaret!). Es una especie d'apartament que es va fer un amic meu a un racó de la granja dels seus pares, d'aquí el nom. Des d'aquí li dono les gràcies per la seva hospitalitat, doncs vaig estar de conya (em vam fer encarregat d'alimentar els gats durant 5 dies).
Va ser un dies per estar amb els meus, familia, amics...etc.
La nit de cap d'any la vam passar en una festa particular a casa els meus amics Sergi i Pere, que des d'aquí aprofito per donar la noticia que ens van donar nomes donades les campanades. Es casen!!! Em sento molt feliç per la noticia i els hi desitjo tota la felicitat del mon. Després de la noticia, va començar una sessió de Dj particular a casa seva fins a altes hores de la matinada.Dir que es va unir a la festa un amic meu coreà que he conegut a Dublin, en Taekon. Aquests dies estaba fent una ruta per Espanya i el vam combidar a la festa, que amb el rollo del raïm i el bailoteo de cap d'any encara esta flipant. Per cert, al dia següent agafava un avió a les 11 del matí cap a Madrid (a qui se li ocudeix...jejeje). Estaba fent el viatge amb la seva dona, que es va quedar al hotel perquè no es trobava bé i la seva gran preocupació era arribar abans de les 5 del matí que era la hora que ella es llevava... No fos cas que es llevés i no fos al hotel...jeje. Gràcies Taekon per tots els moments magnifics que ens vas donar aquesta nit.
També van ser un dies de dinars familiars i acabar de rematar el cos amb les comilones desmesurades.

Gràcies a TOTS per fer aquest Nadal tant inoblidable. Finalment i després d'uns dies amb molts moments emotius, el dia 4 vaig agafar un avió des de Reus (caram quin aeroport que tenen noi!!) amb destí a Dublin, acabant el meu periple nadalent i tornant a la vida quotidiana, lo qual després de 2 setmanes de parón va ser una mica dur.

Per cert, el següent post serà l'episodi de les maletes. Nomes arribar a Dublin vam veure que Ryanair ens havia perdut les maletes. No només les tenien ben controlades, sinó que al rebre-les al dia següent i obrir-les vaig entendre perquè les van retenir al Aeroport de Reus... Properament el desenllaç!