Avui és un diumenge normal per tots els Irlandesos que corren per aquí, però per mi, des de una finestreta veient el mar des del meu escriptori és especial, molt especial. Avui fa 14 anys que vaig patir l'accident de moto que em va causar la lesió medul·lar i avui també, curiosament fa un any que vaig arribar a Irlanda, agafant el ferry des de Roscoff, a la costa de la normandia francesa fins a Roslare, al sud de Irlanda. Aquest dia del calendari em persegueix. M'estima i m'ofereix la possibilitat de canvis en la meva vida, de sentir noves sensacions i emocions. Em fa creixer! A a estat un any ple de emocions, experiències i coneixences. He conegut molta gent nova, hi ha hagut de tot, però puc dir que en general, han estat genials, divertidisim i molt molt enriquidors.Viure el dia a dia en una ciutat com Dublin i en una cultura que no és la teva pot de vegades despertar en certs moments certa morrinya. Ara bé, si aconsegueixes superar aquests moments de mancances, i aprofitar, aprendre i gaudir de lo bò (que es molt ) que te aquesta terra, que no és precisament el temps o el menjar però si descobrir gent de diferents cultures, viure i sentir de primera mà com son i que és la vida dels pubs irlandesos, la simpatia dels autòctons, gaudir dels magestuosos paisatges verds de la Irlanda profunda... etc puc dir que val la pena.
Sento que hi ha moments que m'agradaria estar més a props dels meus (la familia, els amics...), però tenim la sort de tenir Sant Ryanair que ens soluciona aquest tema de tant en quan. Se que els meus estan allà i sempre que els he necessitat m'han respost. En aìxò em sento afortunat i els hi dono les gràcies.
Dir que no tot han set flor i violes, també he tingut perduès en aquest any. Al novembre vaig patir dues pèrdues molt importants en la meva vida, però per sort (o desgràcia) la vida segueix i sigui aquí a Irlanda o allà a Catalunya. Hem de seguir endavant. Em sento que aquesta combinació entre experiències i coneixences noves, guanys i pèrdues és el que en general eriqueix, és el que fa creixer a nivell personal com a persona, el qual crec que sempre és positiu.
GRACIES a tots el que ho heu fet possible, GRACIES Irlanda boixa (si m'ho permets) plena de contrastos i simpatia. GRACIES per donar-me la possibilitat de poder encetar un segon any, plè de projectes nous que m'ilusionen els quals ja anireu coneixent pop a pop a mida que es vagin consolidant.
