Sempre surt el sol despres de la tormenta

Diuen que sempre surt el sol despres d'un tormenta i es cert. Despres de alguns problemes que ja he anat relatant en aquest blog finalment ha vingut una noticia genial. Tambe diuen que val mes una imatge que mil paraules oi? Doncs alla va!

pd. Gracies a tots per fer aquest moment encara mes felic, del que per si ja es.

pd2. per cert, es un nen :-)

Se acabo el verano (o no...)

Enfilant la 2a quinzena septembre del 2009 i en teoria hauria d'acabar l'estiu i les calors. Dic en teoria perquè la veritat es que a Irlanda els estius son realment frescos (màximes de 18-20 graus), però a mig setembre, el temps irlandès ens ha sorprès amb un contiuu de 5 dies de onada de calor i sol, que encara no saben ben bé d'on a sortit. La setmana passada va sortir el sol de forma ininterrumpuda durant una setmana. Tothom estava flipant de la calor i sol fa que no ha fet durant tot l'estiu. Coses de la Irlanda boja. La Irlanda que no enten ningú, ni els propis Irlandesos... L'estiu en general ha estat tranquil, sopars amb amics, aniversaris, festivals estiuencs, excursionetes, tot compartit amb gent d'aquí i d'allá, enmig de una crisí embalentonada que ha fet estralls a tothom, entre els els CAD.

Alguns han vist cancelat el contracte, doncs les empreses han tingut que tallar despeses per tot arreu i sap molt de greu que amics que tenim aquí, tenen que veure's obligats a acabar la seva aventura Irlandesa, per decisió d'un altre. Es una llàstima i des d'aquí us animo que seguiu lluitant pels vostres somnis, els vostres projectes, el vostre cami... El temps a Dublin us ha donat un background que no us el treu ningú i el portareu per sempre. Tot i la crisi, Skerries es ben conegut pels molins (mig derruits de pena) i les curses urbanes de motos i aquestes si que no els hi treu ni la crisis. Aquest capdesetmana vam tenir una de les dues curses anuals que hi ha a Skerries i entre la formula 1 i les curses al darrera de casa, vam tenir un diumenge amb olor a benzina. Sempre havia pensat que en el mon del motor, els corredors de rallies eren dels que mes valor tenien, però venent aquest video, crec que les curses aquestes que fan a les carreteres a Irlanda crec que ho superen de llarg (espero el Joan ho entengui).

En el video es veu el pilot que saluda a la camara avans i després de la cursa.Ho fan perquè sempre hi ha accidents greus a gairebé cada cursa i el saludar avans es per deixar enregistrat una darrera salutació en cas de que alguna cosa greu pasi i després per demostrar que un esta en una peça. Esgarrifador però molt emocionant! Així doncs, despedeixo el estiu (temporalment clar, perquè aqui no se sap mai) amb una foto que crec que no podré fer durant molt temps. Bye bye estiu 2009!

sorpres pel resultat.

Avui Dissabte 12 de setembre, fa un dia espatarrant de sol a Dublin, millor que cap dels que ha fet en tot l'estiu. Tambe es un dissabte gastronomic, i avui em tocava cuinar a mi. Animat per la recepta que em va passar el Xavi Planes, que es un catala que viu a Dublin, em vaig veure valent per probar una empanada gallega. La veritat es que no ho veia gens clar, pero em va dir que era tant facil. Tant va ser aixi que mans a la obra i la veritat es que m'he quedat molt sorpres del resultat. Una empanada que estava per llepar-se els dits. Be, si te la mires una mica d'aprop te el meu segell rustic (gruixuda i cepada). Aprofitant el sol ens em plantat a la taula a l'aire lliure i "rollo" domingueru, que fins i tot em fet una siesta despres del apat. Aqui deixo unes fotos perque us imagineu la flaireta i el bon gustet que tenia. Guten Appetite!

Bona Diada de Catalunya

Divendres 11 de Setembre. El dia es fred pero sorprenentment assoleitat a la capital Irladesa. Avui es la diada nacional de Catalunya i es fa una mica extrany viure-la a milers de km de distancia, per molts moltius entre ells perque es un dia laborable com tots els altres.

Tot i aixo, amb els CAD's ens reunirem a davant de la historica oficina de correus de O'connell Str. a reivindicar i donar suport a la nostra llengua i a la nostra cultura. Des d'aqui desitjar bona diada a tots i que paseu bon dia.

Protegits per la Orla

El que pugui semblar des de fora un poble aburrit i desanimat en realitat no ho es. Skerries, amb una poblacio de 9.000 habitants cada dia ens llevem amb una sorpresa diferent. Fa uns dies era un tauro a les reds d'un pescador de gambes. Avui es tracta de la Orla. La Orla es una fragata de la armada Irlandesa, que juntament amb Espanya, portugal i grecia son les 4 potencies mundials. El barco en si, si te'l mires de prop, sembla bastant robellat i vell, amb mes de 30 anys d'antiguitat que, tot i que diuen que es de gran velocitat, pel que he llegit a internet nomes el fan servir per recaudar fons pels nens de chernobil o coses aixi.

Sigui com sigui,ahir la nit va "aterrar" davant de casa, patrullant davant la platja d'Skerries fent exercicis militars. Aquest mati, tots els membres d'Skerries Facebook hem rebut un missatge d'alerta perque no ens espantem si veiem un navio militar "apatrullando" aigues locals. I es que ahir la nit el ensurt ja me'l vaig emportar jo. Estava davant de casa, quan es feia de nit i evidentment un baixell de guerra no passa desapercebut i em va cridar la atencio. No feia ni 5 minuts que l'estava mirant allo, tractant de descobrir que carall era allo, sol davant la platja quan va engegar uns focos enormes enfocantme directament. Per un moment pensava que m'estaven apuntant amb el cano de 76mm que porten al davant. Per sort no... es veu que no si deurien veure i vaig engegar les llums. El salt d'ulls ja no me'l treu ningu per aixo. Sobretot quan portava una camara a les mans, que en el moment d'ensurt vaig guardar de seguida, no es pensesin que fos un espia i ves a saber que. Paranoies del moment...


Aquest mati seguia alla i es veu que es bastant ususal que la fragrata aquesta vingui a les costes d'Skerries per fer exercicis militars (els hi deuen fer be de preu...)