25/3/10

Ja estem a casa!


Des de diumenge al migdia ja estem a casa. La adaptació està sent pogressiva i a part de la manca de hores de son, està seguint la normalitat. Us deixo unes fotos més del hospital i del Joel ja a casa.





19/3/10

JOEL

Avui 19/03/2010 a les 10:18 del matí ha nascut el Joel al Rotunda Hospital de Dublín. Pessa 3100gr. i encara no l'han medit però té bona planta. El part ha anat bé i força rapid. Els pares som l'Oscar i la Caren que estan molt contents i feliços. Diuen que una imatge val mes que mil paraules...



18/3/10

I un altre Sant Patrick "al sac"...


Ahir va ser Sant Patrick que és com la "festa Major" dels Irlandesos, que és el patró del país. Aquí ho celebren a part de bebent-se fins l'aigua dels floreros (lo qual no es inusual), fent cercaviles a tots els pobles, que segons el presupost de l'ajuntament es més joios o menys. L'any passat vam estar molt implicat al gran cercavila de Dublin, la capital. A cada poble desfilen ben be qui vol o a qui la organitzxació li sembla bé. Aquest any per el temà de que el naixament del Joel es inminent vam decidir anar a veure el cercavilla a Skerries. La veritat es que va ser com molt més personal, vam poder seure a primera fila (no amb els apretujons de l'any passat), només vam tenir que caminar dos carrers per anar-lo a veure (no com les 2 h de cua de Dublin) i la veritat es que fa gracia, veure que el Speaker es el barber del poble, els que desfilen son els fills de la carnisera que juguen a futbol amb l'equip local o les filles de la veina que ballen en un grup. A tots els desfiles te en comú que el primer que passa es algú disfraçat de Sant Patrick obrint pista. En aquest cas era el de la botiga de artesania del poble, un home d'uns 60 anys amb cabell llarg i barba, que podem veure a la foto, que de fet ja fa "el pego".
Just davant nostre, teniem la tribuna del "glamour" (un remolc de un trailer) amb les "autoritats" que també podem veure a la foto, de dreta a esquerra, que son el capella del poble, amb la gabardina coll pujat, el alcalde, amb el cencerro penjant i que sembla que li surti un trebol gegant del cap i un dels dos policies que tenim, que per ser sant patrick va desenpoolsar el trajebde gala. De fet, simbolitzen mol representativament allà sentadets tots tres els tres poders de Irlanda, la esglesia, la politica i l'autoritat.














La gent el que fa aqui, a part de no anar a la marabunta de Dublin es anar de poble en poble, mirant un cercavila i un altre que estan curiosament cordinats perquè es puguin veure succesivament (a les 11, a la 1, a les 3...etc). Em va recordar com aquella gent que corre de un poble a un altre per veure les cabalcades de reis...
Va ser molt més interesant, personal i maco que el de Dublin. Vam acabar el dia menjant un gelat a la porta del super del poble, veient com els Irlandesos i no Irlandesos s'abraonaven cap a la porta del pub, per anar a deborar unes quantes pintes...

8/3/10

Taronges assassines?

L’altre dia hi havia taronges a casa i sem va acudir agafar una per esperar a l’hora de sopar. Quan la vaig obrir vaig veure que de dins tenia un color vermell - negre, vaig pensar que havia agafar una que estava podrida. La vaig llençar.

La meva sorpresa va ser quan vaig veure al dia següent que la Caren s’estava menjant una com si tal cosa. Li vaig dir si no havia vist que estava podrida, perquè també era gairebé negra.

L’esclat de riure va ser petit. Heu menjat mai “taronges sagnants”? Resulta que es una espècie de taronges italianes que no havia vist mai a la meva vida, que des de fora son exactament igual que les valencianes, però de dintre, quan les obres son d’un vermell burdeus i deixen anar un suc vermellós, com sang. D’aquí el nom. Jo les vaig agafar al super sense prestar especial atenció al nom de la especies. Quines coses...

2/3/10

Millorar la vida amb la ciència!


Des de fa uns anys, la ciència s'ha endinsat en qüestions com la felicitat, la motivació, la creativitat, les relacions personals o la presa de decisions. I un dels experts a difondre els últims esbrinaments sobre el que realment ens importa és Richard Wiseman, psicòleg de la Universitat de Hertfordshire que des d'aquí vull compartir amb els lectors del blog en un programa de Redes.