Dilluns caòtic!

Aquest dilluns passat va ser un dia caòtic a la capital Irlandesa. El dilluns era el dia que obria el primer Ikea a la republica d'Irlanda. Això va provocar que gent de tota la illa vingués només a fer el tafaner i a veure que és un "Ikea", perquè fins ara només ho havien vist per fotos. Imagineu la curiositat de la gent que el dimarts, els diaris deien que va haver gent que va fer 19 hores de cua a l'entrada. O sigui, es van passar la nit al ras, dormint amb sacs i tumbones per quan obrisin ser els primers d'entrar (com si regalesin els mobles...). Això va ser el primer focus de embusos i cues, doncs la M50 que son les rondes de la ciutat per entendre'ns no estan acabades i estan totalment potes enlaire per obres. La segon era el darrer concert de U2 a Dublin. Això va fer que més de 80.000 persones, amb els cotxes corresponents es congreguessin als voltants de Croke Park. Era com alimentar amb benzina un foc. Per acabar-ho de rematar, el ajuntament va tenir una brillant idea, de ser exactament el dilluns de posar en practica una nova normativa, que curiosament ha de servir per reduir el transit al centre de la ciutar i era la prohibició de circular amb cotxe privat al centre entre 4 i 7 de la tarda i no se quines hores del matí també. Això estaria molt bé, si hagués una bona xarxa de transport public, aparcaments a les afores i Dublin no tingués més taxis que Nova York (això últim em vaig quedar de pedra quan m'ho van dir). Però de cop, et trobaves que volies anar al centre i et desviaven cap a la quinta forca, sense poder aparcar el cotxe i enmig del "fregao". Jo tenia que anar a Dublin per un encarrecs i després havia quedat amb la Caren per tornar cap a casa. Per evitar agafar el cotxe, vaig decidir anar amb bus i tornar amb el cotxe de la Caren. Gairebé 3 hores vaig trigar. Parats enmig de carrers estona i estona sense moure's ni un pam. Em vaig empassar tots els follons, l'embus catatonic de croke park, l'embus de la M50 del ikea dels nasos i un cop arribat a la ciutat, hi havia tal follon que ni el bus podia arribar al centre, que en teoria era lliure de cotxes. La Caren per altra banda, va tenir que aparcar a gairebé a Galway i venir caminant fins al centre.

Un follon amb majuscules. Lo bo es que vaig poder fer els encarrecs que tenia i llogar el traje pel cassament que tenim aquest capdesetmana, de l'Amelie, la cosina alemana... Però això ja serà un altre post, perquè ja d'entrada pinta molt divertit. Ja m'han avançat la presencia de diferents components familiars que es poden descriure com... interesants, i es que es igual que la familia sigui alemanya, catalanya o de tumbuctú. A totes les families sempre hi ha els tiets tacanyus, la iaia que ho vol controlar tot, el cosi que es pensa que sap més que ningú, el cunyat que se li envà la mà amb les copes i comença a despotricar de la familia present i el que fa que no s'entera de res i es el que més bé s'ho passa. Seguirem informant!

U2 Concert at Croke Park

Aquest dies U2 esta portant a terme 3 tres concerts a Croke Park, el gran estadi de Dublin. Jo tenia entrades pel concert per dissabte, que era el segon. Fa molts anys que segueixo els U2, no només escoltant-los si no que els he vist diversos cops en directe. Quan em vaig enterar de que farien una nova gira, em vaig apresurar a comprar les entrades. Per mi veure'ls a Dublin, la capital del seu pais era com un somni. Vaig aconseguir les entrades i després de l'espera, va arribar el gran dia. Vam anar amb temps i això ens va donar temps per fer una cerveseta al pub del costat del estadi i escoltar Kaiser Chiefs, els teloners, una banda de pop Rock britanic que em van agradar molt. Acaben els teloners i comencen tots els preparatius amb un exercit de gent treballant per deixar-ho tot a punt pels grans...

Tot esperant, al costat tenia una dona d'uns 40 llargs que assisitia amb el seu fill al concert, un nen de 7 o 8 anys em va començar a donar comenverça. Resulta que era una Dublinesa de pura cepa, fan dels u2 de tota la vida que el seu primer concert va ser fa 24 anys en aquell mateix estadi, imagineu! Ara estava alla frisant com una "primeriza" esperant que sortisin els seus / nostros idols. Quan van començar no parara de cantar (berrear) les cançons amb una potencia de veus inesperada per mi.

Amb una puntualitat britanica (si em sentisin que dic això em matarien) va començar el concert, soposo perquè estava força encapotat, amenaçant puja. Van començar amb cançons del darrer album, però al cap de poc ja van seguir amb clasics, com "One", "with or without you" o el mitic "bloody sunday", que al sentir-lo a Dublin cantat per mes de 80.000 persones em va posar la carn de gallina. Recordem que bloody sunday es va fer en honor de les victimes inocents d'un diumenge sagnant al conflicte de irlanda del nord als anys 70.

Tot va ser sencillament perfecte i impresionant, el lloc on erem, l'estadi, el montatge del escenari, les llums, la musica, la posta en escena... Inclus a mig concert,va apareixer la pluja tant tipica (i torracollons) de Irlanda. Tot i això va parar al cap depoc (tb tipic). Estic molt content d'haver assistit al concert i des d'aqui dono les gràcies al carter del poble que em va proporcionar uns tickets gratis per aparcar el cotxe a dins l'estadi i a la gent que va venir amb mi, que va fer la velada perfecte.

La única critica que tinc son els preus abusius (90 euros la entrada i 25 una samarreta) i la sensació de que es com una macroempresa que monta un espectacle (molt bo) i quan engega no para, on tot està milimetricament seqüenciat i previst,donant la sensació d'artificialitat. Tot i això repeteixo que va ser una experiencia molt impactat i positiva i puc dir que veure'ls a Dublin es un somni fet realitat, que em quedarà a les meves retines per sempre...

Waiting for Ikea

Queden 4 dies! el proper dilluns 27 de Juliol Ikea obre laprimera botiga a la Republica d'Irlanda. Fins llavors, en tota la republica no hi havia cap Ikea tal i com tots coneixem (tots son iguals...). La primera pregunta que em va venir al cap és, com es que amb el mega-negoci que es la marca sueca no havia obert cap magatzem abans. La resposta va venir rapid només obrir la radio a través de un programa d'opinió. Resulta que les lleis Irlandeses prohibien la opertura de qualsevol negoci de les dimensions d'aquestes dimensions. I parlo en passat perquè la cosa ha canviat. Tant va insistir Ikea, que el govern Irlandès ha venut la seva anima al diable per diners. Després de anys de insistència la marca sueca ha arribat a un acord amb el govern per poder obrir una Ikea a Dublin i escurar les butxaques dels pobres Irlandesos (i per extensió els que vivim a la illa que no ho som) a través de vendre espelmetes, estanteries, paelles i altres coses que en general no teniem la intencio de comprar quan entres al ikea, però com que tot sembla tant barato (no vull saber el que han de fer per oferir aquests preus), doncs resulta que t´ho acabes emportant a casa i acaben les espelmes en un calaix anys i panys.

Doncs bé, el tracte va ser que el govern canviava "perquè si" les normatives d'opertura de negocis, permitin obrir un ikea a la republica a canvi de que Ikea els hi pagues el desdoblament de la M50. La M50 es el cinturo que envolta Dublin, que als matins i a les tardes (rush hour) es lien unes tanganes de impresió... km i km de caravanes dia rera dia. Després de la expansio de la cuitat, la M50 s'ha quedat irrisoriament petita i no es capaç de absorbir el cabdal de cotxes diaris. Solució: tant van insistir els de ikea de obrir, que els hi han enxufat a ells el costs de les obres, amb la excusa que de el ikea que volen obrir esta al costat de la M50 i necesitara unes reformes perquè hi acudirà molta gent. Ikea va acceptar, amb la millonada que costa aquest desdoblament, passant de 4 a 6 carrils. El pacte era que fins que no s'avabes el desdoblament no es podria obrir. S'acostava la data del 27 de Juliol i les obres semblaven molt lluny d'estar acabades. Fa un mes, en veure que ikea no podria cumplir el termini, va dir que si es podia allargar la data d'acabament de les obres per final d'any i el govern va acceptar. Tot i això els suecs obriran les portes el dilluns que bé igualment. Em sembla d'escandol, que vingui el "lobo con piel de cordero", amb una morderada de diners i pugui canviar les normatives comercials d'un país a cop de talonari...

Per altra banda, el Ikea en qüestió està situat al barri de Finglas, al barri que vivia jo abans. Cada dia passava per davant i veia la evolució de la macrocontrucció. Una altra cosa que s'ha criticat molt és que a bon punt que van contruir l'estructura i els parkings, van encentre les llums perquè tothom veies que alla hi havia un Ikea, però no només un ratet, no. Les 24h! Passaves per alla a les 3 del mati i TOTES les llums del parking i dels lletreros obertes a tot drap, quan encara trigarien més de un any i mig a obrir les intal·lacions al públic. En el moment de recessió econòmica que estem, s'ha criticat molt aquest despilfarro energètic descarat (amb fins lucratius) de la firma. Però soposo que els hi és igual, en un parell de dies de vendre espelmes i estanteries de noms irreproduibles ho recuperaran...

Finalment, tots els petits botiguers i botigues de mobles estan ja resant tot el que saben perquè tenen els telediarios comptats. Parlaba l'altre dia per la tele el gerent d'una empresa de mobles de tota la vida a 400 metres de on s'obrira el ikea dient que ells ofereixen mobles de "qualitat" que el que vol un bon mobles sempre anira a ells...bla bla bla, però la gent no vol un moble que li costi un ull de la cara per 300 anys.Vols algo nou, fresc i economic que ho pugui canviar de tant en quan. Em sona a la mateixa història que va passar a Barcelona, que el gegant Ikea ha passat per sobre de tot petit comerciant de tota la vida, obligant-los a tancar i a buscar-se la vida per altres conrrades. I no només botigues de mobles, també llums, paelles, conjunts de llit...etc Baja de tot!

Mentres tant, tots els Irlandesos de "apie" estan espentants frissant que obrir per anar a passar el dissabte a la tarda a menjar-se un frankfurt d'un euro i deixar els nens en aquell chiqui-park que tenen a dintre les instalacions mateixes, i de pas tornar a casa carrecats de coses que no s'havien proposat comprar (i que igual tampoc volien o necessitaven). Tanta expectació hi ha, que una petita companyia teatral, ha fet una obra de teatre que es diu "waiting for Ikea" (esperant a Ikea). Sorprès pel nom i llegint la bona crítica, ahir dimarts vaig decidir anar a veure la funció al teatre Mill, al Drun Drum Town. La sorpresa va ser monumental. La obra no tenia gaire o res a veure amb Ikea. De fet només es va fer referència un cop en tota la obra. Crec que amb una avispada visió de marketing han utilitzat el nom i imatge de la marca per explicar una realitat completament diferent. La obra relata la vida de dues amigues que viuen en un dels barris mes pobres de Dublin. La moraleja i resum és que tot i que vingui el gegant suec a omplir de "color i felicitat" dels cases dels Irlandesos (que per altra banda ja els hi convenia una mica) a canvi de uns quans euros, la vida del dia a dia en un barri marginal o pobre Dublinès estarà totalment aliena a tot això, seguint amb els mateixos problemes per arribar a final de més, els mateixos cotilleos de carrer i la mateixa gent de barri que fa anys que es veuen les cares cada mati, tarda i vespre.

La obra em va agradar. Les dues noies simulaven (o potser ja eren aixi) el accent més "Slang" de la Irlanda de garrotada i "mecagum l'ou". Vaig acabar realment saturat de "fuckings i bitchs". Feina vaig tenir per seguir les converses. No acconsellada pel que té nocions d'anglès... Quan vaig arribar a casa, vaig posar la tele i s'acababa un capitol de CSI Las Vegas i la veritat que em va semblar un anglès tant clar i pulcre que vaig flipar i tot. Poso una foto de les dues noies que van actuar de maravella. Un aplaidiment molt gran per elles.

la guardia Civil...

l'altre dia em van enviar un video de el monologuista Enrique San Francisco que em va fer tant riure que vull compartir amb els lectors d'aquest blog. Per cert. El dissabte passat, em van parar la policia Irlandesa a les 3 de la tarda (qui beu a les 3 de la tarda...) en un control d'alcoholemia i se m'escapava el riure pensant en aquest monoleg. Au, Salut!

De Espanya, "Pagoa" del Pais Vasc? quina gracia...

L'altre dia vaig anar al Pub Porterhouse. Es tracta d'una cadena de grans pubs (4 o 5 n'hi ha) molt macos i on es pot menjar, veure i ballar. Es un lloc que pels que vulguin visitar Dublin o altres llocs que tambe hi son (Bray, Londres...) es un bon lloc per passar la tarda-nit. Doncs be, jo vaig anar al Porterhouse de Grafton. Str. al centre de Dublin. Una de les caracteristiques d'aquest pub es que fermenten ells la seva propia cervesa, pero a mes tenen cerveses de tot el mon. Hi ha una carta de cerveses, que pots escollir una cervesa Belga, Alemanya, Americana...etc o Espanyola (juas juas). La curiositat em va poguer mes que la discrecio i veig fer-li una ullada esperant trobar Estrella o Sant Miguel que son les dues grans en l'apartat que deia "Spain". Doncs be, ni una ni l'altre, ni Moritz, ni Mahou ni cap coneguda. PAGOA es la que vaig trobar. No l'habia sentit mai. Potser els lectors bascos d'aquest blog em confirmaran, doncs resulta que la fan a Astigarraga, poblet petit de prop de San Sebastian molt conegut per les seves sidreries, on cada any tenim per costum amb els amics fer una escapadeta a assegurar-nos que la sidra ha sortit bona aquest any. He estat moltes vegades la pais basc i no l'he vist mai.

Doncs be, tanta gracia em va fer que em vaig demanar una. La cervesa es normaleta, pero em va fer gracia que d'Espanya posesin una cervesa d'Astigarraga, i no cap coneguda. Tambe em va fer gracia que seleccionesin una cervessa del pais Basc com a Espanyola... ai si ho veu algun abertzale...

Curses de motos en carretera a Skerries

Skerries, el poble on visc es ben conegut a part dels Molins, per les curses urbanes de motos que es fan dos cops a l'any, una al setembre i l'altre al Juliol. Fa uns dies es van celebrar la tanda del Juliol. Aqui a Irlanda no tenen gaires circuits (per no dic cap), per tant fan les curses en carreteres convencionals, amb el perill que aixo comporta, on la escapatoria a una passada de frenada és una rotonda, una farola o una casa. A més a més com gaire bé sempre plou, quan ho fa no paren la cursa en absolut. Neumatics de pluja i gas a tope.

El "circuit" el tinc a 2 km de casa i vaig animar-me a veure-les. La veritat es que sento un gran respecte per aquest pilots, que, aquests si, es juguen la vida en cada revol. El divendres era dia d'entrenament i va fer sol, però dissabte era dia de cursa i plovia a mars. Us penseu que van parar la cursa o anular alguna cosa. Ni parlar-ne. Crec que encara anavem mes ràpid. Per cert, es freqüent que a cada cursa, es tinguin que amportar algu amb ambulancia pq s'ha empassat un senyal o a acabat al menjador d'alguna casa de pages, i no hi ha cursa urbana que no hagi mort algu. esgarrifador!Us deixo un video de la cursa d'aquest any.

Algunes curiositats de Noruega...

Un cop tornats a la normalitat de Dublin, em venen al cap unes quantes fotos que vaig pendre de coses que em van cridar l'altenció de Noruega, a banda del congres, coses curioses. La primera, ja me la vaig trobar només arribar al aeroport de Torp (si se li pot dir aeroport, perquè les instalacions son més petites que les pistes d'altetisme de Granollers). Allà resulta que no van amb euros, sinó amb corones noruegues. Abans d'arribar ja em vaig informar i dins de les instal·lacions del aeroport de juguina pregunto per un ATM (automatic teller machine) que es com es diu amb anglès. Sempre que he anat a un pais de parla anglesa , quan preguntes per un ATM tothom t'enten. A Noruega gairebé tothom parla anglès (com a Catalunya...). Tot i això, la noia que li vaig preguntar, no m'entenia. Dic, si , una maquina d'aquelles per treure cash. I la noia em mira i em diu ahhh!! Tu el que estàs buscant es un "MINIBANK"! Un mini bank? No no, un caixer. Només vull treure alguna corona d'aquestes. Diu, si si, es allà tot senyalant el que els mortals entenem per caixer automàtic o ATM. Em va fer una gracia terrible que als caixers els hi diguin minibanks i es que amb la simpatia que de vegades et trobes a algun caixer a la oficina, potser si que son minibanks, inclús més eficients que els caixers de carn i osos...

Agafo els diners i després de la aventureta del viatget en tren fins a Oslo arribo al hotel. Parlo amb el noi de recepció (més fred que una glacera noruega ) i em dona la clau (targeta) de la habitació. Em diuen, és la 513 a la quinta planta. Vaig a l'ascensor, i allà em vaig trobar amb la segona cosa curiosa només arribar. Pico el 5 i quan arribo a dalt, dic, un moment! Torno a fer una ullada als botons del ascensor i efectivament, no hi habia planta baixa.

Vaig pensar que el que deuria montar el ascensor, aquell dia se li van acabar les tecles amb un B de planta baixa. Però al sortir del ascensor, miro per una finestra i resulta que estava a la 4a planta. Culleres, m'hauré equivocat. No no, estava on el ascensor deia 5. Vaig pensar que estava cansalt del viatge i no li vaig donar més importància. Els següents dies voltant per Oslo vaig descobrir el embolic.Resulta que la planta baixa a Noruega (es el unic pais del mon que ho he vist), li diuen planta 1. De tal manera, si et diuen que vagis a la planta 1 es refereixen a la planta baixa, a la que surt al carrer. Si et diuen que vagis a la planta 5, en realitat es la planta 4 per la resta del mon. Es bo saber-ho. A sant Josep se li va florir la barba esperant a la planta 5, quan li van dir d'anar a la 4a... quines coses...

Els dies següents, tornant cap a l'hotel després d'un taller em vaig trobar una cosa que els Barcelonins estan acostumats a veure. El bicing Norueg! Resulta que a Oslo el ajuntament ha posat a disposicio de qui vulgui llogar el servei un servei (valga la "rebuznancia") de lloguer de bicicletes exactament igual que el bicing de Barcelona. Les mateixes bicicletes, els mateixos parafangs, el mateix sistema de anclatge, el mateix sistema de lloguer i parades per llogar per tota la ciutat. La unica diferència el color a Barcelona son vermelles i a Oslo son d'un color blau rebullit. Serà la passió mediterrania???

A la foto es pot veure clar. A la esquerra el model Norueg, a la dereta el model Barceloní. Son clavats!

La meva pregunta és qui va copiar a qui? Barcelona a Oslo o Oslo a Barcelona? Sigui com sigui si et Català i no vens fins aquí, al cul del mon, fred i ennubolat, no sabràs mai que hi ha una ciutat que té una copia descarada del que tens a casa... (o alrevés, qui sap...).

La darrera curiositat me la vaig trobar al lavabo del hotel. Quan vaig a un hotel, sempre que poden em donen una habitació adaptada per minusvàlids. Es igual que les altres però una mica més amplia i amb alguna barra per subjectar-te quan entres a la banyera o al WC (al WC no hi entro només m'assento...jeje). Doncs bé, aquesta era FULL EQUIP! Tenia barras i manubrius per tot arreu. Amb el que més vaig flipar va ser el maneg de l'aixeta. Una barrilla metàlica de mig metre amb una boleta negra a la punta. Carai, si gairebé podia engegar i parar l'aigua estirat al llit mirant la tele... Només veure'l em vaig fer un far de riure tot sol a l'habitació i es que em va recordar al canvi de marxes del Seat 124 Sport que tenia el meu pare quan jo era petit i cada cop que engegaba i paraba l'aigua em donava la sensació que passava de segona a tercera marxa...

The 11th European Congress of Psychology III (i últim)

Ahir dissabte vaig arribar a Dublin amb més de dues hores de retard, un altre cop des de l'aeroport de Torp (a 130 km de Oslo). Aquest cop va funcionar el tren i només van ser dues horetes de traqueteo de tren. Amb això vaig donar per acabada una setmana de setminaris, presentacions i tallers. La experiència, tot i amb els temors mèdics amb els que em vaig embarcar, ha estat molt positiva.

A la foto amb els companys Ken i Kadlin a la cerimonia de inauguració.

Vaig assistir al taller de Atle Dyregov, un norueg especialitzar en emergències psicologiques, el quan la coneixia de Barcelona. He assistit diverses conferències, que et donen una idea de quines son les tendències i orientacions actuals com ara la multitudinària del professor Zimbardo. També m´ha fet molta il·lusió, la presentació d'un projecte que he colaborat a Irlanda. Penjo unes fotos que s'expliquem millor que jo.

A dalt a l'esquerra amb el gran Philip Zimbardo. Atle Dyregov i William Yule, del taller de emergències psicologiques a la dreta.

Una cosa que em va fer molta gràcia es que quan arribo i em van donar la acreditació, posava el meu nom com a representant de Irlanda. Deu ser que amb tanta pluja i Guiness se'm deuen haver mutat els gens i ja soc part Irlandes...jeje.A la tornada puc dir que havia omplert el equipatge amb un munt de nous aprenentatges i tècniques que van requerir d'alguna maleta extra.

The 11th European Congress of Psychology II

Avui ha estat el segon dia del congres. He assistit a diverses conferencies , pero la que mes m'ha impactat es la del professor Zimbardo, pare de la psicologia social moderna i docent a la Universitat d'Standford (California), la meca de la Psicologia. Deixo aqui un link de una versio resumida de la seva conferencia sobre el seu darrer llibre, The evil effect, que ve a explicar com gent bona pot tornar-se dolenta i torturar i matar.

The 11th European Congress of Psychology 1

Aixo que sona tant gros es el congres Europeu de Psicologia que es celebra aquesta setmana es celebra a Oslo (Noruega). Jo estava inscrit i tenia pensat assistir-hi pero despres del ensurt medic de fa dues setmanes ho vaig deixar en 'stand by' , doncs no sabria com estaria. Vaig fer repos absolut i el meu cos va respondre be al viatge cap a Dublin. Vaig seguir fent repos i el meu cos va seguir responent be. Estava registrat com a participant en el congres on presentant un projecte en el qual he colaborat a Irlanda i tambe com a participant en un taller de Atle Dyregov, un psicoleg Noruec que es una eminencia en intervencions psicologiques en emergencies i amb qual ja vaig fer un taller al SEM a Barcelona.

Tot i axo no sabia que fer i al final vaig decidir el dia abans anar-hi. Em feia una mica de respecte, sobretot per l'ensurt medic i tot i que coneixia gent al congres , estaria jo amb mi mateix...

El viatge va comenncar a l'aeroport de Dublin, on la Caren em va deixar amb desti Torp. Ryanair diu que es Oslo, pero es com si et deixesin a Lleida i diguesin que es Barcelona... mes de 130 km de distancia. Arribo a Torp i el autobus no estava adaptat i els taxis em deien que em cobraben mes de 300 euros per anar a Oslo. El tren estava a 5 km. Per sort hi havia una llancadera que sortia cada hora. Em fico a dintra i espero. Observo que a Noruega, a part de que es fa de nit molt tard (a les 12 encara hi ha molta llum) i surt el sol aviat (alla les 4 del mati), la gent llegeix molt el diari, ja siguin adolescents, jubilats o gent que espera el bus. Alla esperant que la llancadera arranques tothom llegia el diari (excepte jo pq no en tenia i no entenia res pq tot son en noruec). Li pregunto a una dona del bus i em diu que en 20 minuts arranca el bus. Aixi va ser. Aquest ens deixa a l'estacio de tren i en 20 min mes arriba el tren, del quan em posen una rampeta perque pugui entrar. Alla estava, un tren noruec, serpentejant el fiords Noruecs, a la bora del mar, en un trajecte que inicialment havia de ser de 2 hores, que em deixaria a l'estacio central de Oslo, 10 minuts caminant del hotel. Al cap de 25 minuts, se m'acosta la revisora del tren i em diu no se que en noruec... jo amb cara de poker dic... What? I em diu amb angles que estant fent reparacions a la via del tren i que en la propera parada em de baixar tots i seguir el trajecte en bus que la companyia ferroviaria ja ha posar pels passatgers. Si si, alla estaven el busos, pero cap adaptat per cadires de rodes. Per sort, de pet, va venir un empleat de la companyia cap a mi i em diu, per coste li posarem un taxi. Guau! Si si, van omplir un taxi amb 4 persones mes i cap a Oslo. Al cap de dues hores, alla les 10 i mort de son arrivem a Oslo i li pregunto al taxista si sabia on era el hotel Spectrum, que es on tenia la reserva. Diu que si, que m'hi deixara a la porta. Genial!! Mes encara quan la revisora no em va voler cobrar cap tiquet... Aixi que calculant pel cap baix em vaig estalviar 300 euros per la patilla. Una aventureta de viatge amb final felic.

Arribo al hotel a quarts de deu amb tot el traqueteo i em fico al llit mort de son, doncs al dia seguent tenia el taller amb Dyregov al centre de Congresos de Oslo.

He estat fent el taller durant dos dies en el qual he congut gent amb un talent impresionat i avui ha comencat el congres propiament dit. He assistit al acte inaugural. Ha estat una barreja entre parlaments, entregues de premis i una rataila de bonics espectacles de ball contemporanis. Ara acabo d'arribar al hotel un altre cop. Son les 11 de la nit i des de les 8 que estic rondant amunt i avall. M'esperen 3 dies de conferencies molt interesants, comptant el projecte el qual he participat que es presenta aquests dies a una de les seus del congres.

Ara se'm tanquen els ulls. El meu cos necessita carregar les piles per dema tornar a comencar fins dissabte que toranre cap a Dublin. En el proper post penjare alguna foto i com esta anant el congres. Ara toca anar cap el sobre. Bona nit!

Gràcies Torres!

Diuen que després d'una pena, tard o dora arriba una alegria, no? Doncs ahir els de les bodegues Torres em van donar una. Recordeu el meu enfurismament de la campanya de màrqueting de Sangre de Toro de les bodegues Torres. La historieta del toro penjat de la senyera. Després de donar molt la murga, a través de institucions Catalanes, gent del govern i altres organismes hem aconseguit separar el malaït toret espanyol de la senyera de les ampolles de Sangre de Toro. Em sento molt content perquè laprotesta va començar en aquest blog.He rebut trucades tant de personalitats del govern, com directament de l'area de marquetinc de les bodegues. La darrera va acabar amb un "estudiarem modificar la campanya a l'estranger del Sangre de Toro". La meva conclusió es que era una excusa per treure-se'm de sobre, però al final veig que parlant la gent s'entén.

Estava ahir per un super de Swords, al nord de Dublin i vaig fer una ullada als vins (com sempre), esperant la punyalada de la lluita simbòlica entre el toret i la senyera,però no. Vaig veure que han modificat la campanya i ja no penjen el toro de la senyera.La han retirat i ara penja d'un especie de nançade plàstic lacrada a l'ampolla. Una imatge val més que mil paraules.

Des d'aquí vull donar les gràcies a les bodegues

Torres i espero que de cara a properes campanyes tinguin més en compte els simbols identitaris.

Vacances amb traca final

El dimecres per la nit vaig tornar de passar uns dies a Barcelona amb la Caren, aprofitant la revetlla vam fer el que van ser les vacances d'estiu. La Caren va alucinar amb tot el tema del Sant Joan. Jo sempre he pensat que és una bestiesa la venta a discrecció "d'explosius" de segons quin calibre. Però en general és molt maco, si tothom té una mica de seny. Tot va començar amb uns dies turistics per Barcelona, amb volta amb catamarà (per 12€!!!) inclosa pel port de Barcelona, que des d'aquí recomano. El ticket es pot comprar a una caseta al costat de les golondrines de Barcelona, allà a Colon, al final de les rambles.

Vam passar la revetlla de Sant Joan a casa la Núria, a Sant Andreu, amb una colla de gent magnífica.

També dir que la Caren va fer anys a Catalunya i ho vam celebrar com cal, amb espelmes i tot, amb els meus pares i amb els amics. Vam passar un dia a Andorra, per relaxar-nos a Caldea, que sempre va bé i també vam anar a la platja a pendre el sol.

No van faltar les visites a la familia (els que vaig poder). Vaig visitar a part dels pares al meu tiet Kike i la Silvia, tot gaudint d'una horxata al passeig gaudí amb la Sagrada Familia com a vista privilegiada.

Aprofitant que estava a Barcelona, vaig voler fer-me una revisió mèdica de rutina que tot lesionat medul·lar s'ha de fer anualment. Tot va anar molt bé fins a aquest moment. El que havia de ser una prova sense cap mena de problema (biopsia) es va convertir en la traca final de les vacances que van acabar amb molt mal regust de boca. Resulta que al centre on vaig anar a fer-me aquesta prova (no al Guttmann), el metge que em va tractar, al fer la biopsia, va tallar una arteria con si d'un fuet es tractes, a més a més ,sense adonar-se'n. Vaig marxar cap a casa tant content i al cap de 20 minuts tenia una hemorràgia interna de caball... Al tornar em van portar de pet al quiròfan, obrint i buidant el que van poguer. El dies següents me'ls vaig passar al llit, amb repòs total, seguint les indicacions del metge, perquè el cos absorbís la hematoma. El cos encara trigarà uns dies a absorbir la hematoma, doncs està força escampada. Sembla que cada dia estic millor i tot i que la hematoma trigarà dies a reabsorbir-se totalment, tot quedara en un ensurt monumental (per part del metge també). Tot i això, encara no entenc com un cirurgià no veu una arteria com la AP7 quan té un bisturí a les mans. Vaya una la que em va liar! Però bé, suposo que tothom té dret a cometre un error, i el que per mi és el més important, a rectificar-lo, que és el que va fer.

Enfí, dono gràcies a Deu o a qui sigui que es va compadir de mi en aquell moment i a tots els que vau fer de les vacances uns moments tant genials. També demano disculpes a tots els que no vaig poder visitar, però espero que entengueu que la cosa va ser seria i la meitat dels dies me'ls vaig passar al llit, per prescrpció del metge (grrrrr....).

No m'agradaria acabar aquest post amb el mal rollo mèdic, perquè seria injust pels bons moments amb la meva familia i amics. Vull donar les gràcies a tots els que heu estat al meu costat en els moments de joia però també en els moments crítics, en els quals un de vegades no està molt fi. Que bonic que és tot quan un es troba bé!!! De vegades calen moments com aquests per valorar el maravellós regal que és la vida i la salut. Com diu aquell:

el que no et mata et fa més fort!!!