Aquest dies U2 esta portant a terme 3 tres concerts a Croke Park, el gran estadi de Dublin. Jo tenia entrades pel concert per dissabte, que era el segon. Fa molts anys que segueixo els U2, no només escoltant-los si no que els he vist diversos cops en directe. Quan em vaig enterar de que farien una nova gira, em vaig apresurar a comprar les entrades. Per mi veure'ls a Dublin, la capital del seu pais era com un somni. Vaig aconseguir les entrades i després de l'espera, va arribar el gran dia. Vam anar amb temps i això ens va donar temps per fer una cerveseta al pub del costat del estadi i escoltar Kaiser Chiefs, els teloners, una banda de pop Rock britanic que em van agradar molt. Acaben els teloners i comencen tots els preparatius amb un exercit de gent treballant per deixar-ho tot a punt pels grans...
Tot esperant, al costat tenia una dona d'uns 40 llargs que assisitia amb el seu fill al concert, un nen de 7 o 8 anys em va començar a donar comenverça. Resulta que era una Dublinesa de pura cepa, fan dels u2 de tota la vida que el seu primer concert va ser fa 24 anys en aquell mateix estadi, imagineu! Ara estava alla frisant com una "primeriza" esperant que sortisin els seus / nostros idols. Quan van començar no parara de cantar (berrear) les cançons amb una potencia de veus inesperada per mi.
Amb una puntualitat britanica (si em sentisin que dic això em matarien) va començar el concert, soposo perquè estava força encapotat, amenaçant puja. Van començar amb cançons del darrer album, però al cap de poc ja van seguir amb clasics, com "One", "with or without you" o el mitic "bloody sunday", que al sentir-lo a Dublin cantat per mes de 80.000 persones em va posar la carn de gallina. Recordem que bloody sunday es va fer en honor de les victimes inocents d'un diumenge sagnant al conflicte de irlanda del nord als anys 70. 
Tot va ser sencillament perfecte i impresionant, el lloc on erem, l'estadi, el montatge del escenari, les llums, la musica, la posta en escena... Inclus a mig concert,va apareixer la pluja tant tipica (i torracollons) de Irlanda. Tot i això va parar al cap depoc (tb tipic). Estic molt content d'haver assistit al concert i des d'aqui dono les gràcies al carter del poble que em va proporcionar uns tickets gratis per aparcar el cotxe a dins l'estadi i a la gent que va venir amb mi, que va fer la velada perfecte.
La única critica que tinc son els preus abusius (90 euros la entrada i 25 una samarreta) i la sensació de que es com una macroempresa que monta un espectacle (molt bo) i quan engega no para, on tot està milimetricament seqüenciat i previst,donant la sensació d'artificialitat. Tot i això repeteixo que va ser una experiencia molt impactat i positiva i puc dir que veure'ls a Dublin es un somni fet realitat, que em quedarà a les meves retines per sempre...
