Aqui a Dublin no es celebra el Sant Joan tal i com els catalans l'entenem, o sigui que no es festiu, no es tiren petardos (gracies a Deu), no es menja coca ni es veu Cava . Tot i els CADS vam som una gent molt espavilada vam decidir, montar la nostra propia revetlla de Sant Joan i St Pere juntes, ahir dissabte a casa de la Txell a Bray, una poblet a la costa del sud a uns 50 km de Dublin.
Es la primera vegada a la meva vida que tinc que acabar un Sant Joan amb un anorak de la rasca que feia, doncs aquí quan se'n va el sol ja pots buscar "una rebequeta" tant rapid com puguis perque fa una rasca que una maniga curta es a part de ser molt valent, un refredat segur. Tot i això, els Irlandesos van amb maniga curta des que vaig arribar. Deuen ser d'una altra especie, o tenir tres capas de pell com les foques, el cert es que no tenen fred.
Jo soc mediterrani i vaig portar roba d'estiu (tal i com el tenia entes fins ara, maniga curta...etc) i em sembla que me la tindre que tornar cap a Granollers tal com va venir, perquè encara no m'he vist en cor de vestir-la... Durant el dia estem a 17 -19 graus com a molt, pero a la nit ja pots començar a posar-te capes perquè pots arribat a 10 -12 graus amb tota tranquilitat... En fi, això es Dublin... i el Sant Joan particular que ens vam montar amb representació canina inclòsa... :-)
2 comentarios:
hola soc el teu pare referent als petards aquest any no se si es la crisis o que la festa va a menys pro se en sentit pocs( cosa que a tu ja et va be perque els odias) de fet els ajuntaments ya han limitat las fogueras i a on es tenian que montar o sea a granollers sols estaban autoritzats dos una a CAN BASSA i la altre al LLEDONER.
sort i ha que i a gent amb imaginacio i ganas de fer cosas com vosaltres que us eu organitzat unas revetllas amb bon rotllo sense espetecs. disfruteu que sou joves una abracada SEVE
Apa quína festa!!! Envia una mica de fresqueta que aquí ara ens fregim de xafogor.
Els petards la gent els va guardar per la nit que va guanyar España el campionat d'Europa, no hi havia manera de dormir, entre els petards i els cotxes pitant com bojos. Haurieu de fer un estudi sobre això: què té el fútbol per transformar d'aquesta manera a la gent en aquesta bogeria colectiva!
I la rebuda dels jugadors a Madrís, tot Madrís estava al càrrer, era espectacular, mai havia vist res similar, ni quan el Barça en els bons temps...:)
Un petonet
Publicar un comentario