i s'allarguen els dies...

Una de les coses que més em va sobtar quan vaig arribar a Irlanda, va ser la diferència entre hores de sol que hi ha entre Barcelona i Dubin, i no parlo dels nuvols que molts cops predominen els cels irlandesos. Al estar en una latitud superior a Catalunya, al hivern els dies son extremadament curts (al pic de l'hivern a les 4 de la tarda es negra nit i el sol no surt fins ben tocades les 9), però al estiu es una delicia, doncs al solstici d'estiu el sol es pon a les 22h i tenim claror fins a pasades les 23h, tenint poques hores de nit total, doncs a quarts de 4 ja es fa de dia i pasades les 4 surt ja el sol. La foto de sota va ser presa a quarts de 5 del matí a la platja d'Skerries, que es per on surt el sol...

Per altra banda, les cases aquí no tenen persianes com estem acostumats els Catalans i tenen una mena de coertines opaques anomenades "blinds" que realment deixen entrar la llum per tot arreu, doncs pels costats i per dalt es dificil de parar la claror a les 5 del matí. Aquest sistema el teniem a Fingas quan viviem i a Skerries també i a totes les cases que he estat a aqui a Irlanda es el matex. Això ha fet inventar tota mena de invents als que no estem acostumats a això, com un cop que el meu amic Pere que ja no viu a Irlanda, va dissenyar plaques de cartró de mida exacte de la finestra, amb nances fetes amb precinto i cinta americana per colocar-la treure-la. En tronxava quan ho explicava només imaginar-me la obra de art, posada i treta cada dia quan anava a dormir i es llevava, però deia que li funcionava...
Ara, amb el canvi d'hora i "l'estirament" de les hores tenim forces hores de sol, arribant a les 9 del vespre amb llum solar, el que em dona una alegria personal molt agradable. Aquí estic al port del poble, que es per on es pon el sol.