Feliç dia de Sant Jordi a tothom!

Des d´Skerries desitjo a tots els Catalans (i els que no ho son tb) un feliç diada de Sant Jordi 2010.

La mare natura recorda qui mana

l dijous a primera hora el volcà de nom impronunciable "Eyjafjallajökull" creava el major caos aeri de la historia de la aviació. A causa de les emanacions de cendra, va inutilitzar els espais aeris per volar amb avions comercials. Irlanda, per la seva proximitat va ser la primera en tancar els espais aeris i els aeroports i a hores d'ara, tres dies desprès , encara romanen tancats i el pronostic no es gaire esperançador. El nuvol de cendra s'ha anat extenent per Europa i ara va cap a Àsia i la activitat volcànica a Islàndia sembla que no va de baixa. I es que em de recordar que qui mana en aquest planeta es la mare natura, no nosaltres. De vegades ens hem arribat a creure que qui governem aquest planeta som els humans, però esdeveniments com aquests deixa clar que la natura es qui te la paella pel mànec. La darrera vegada que es va posar a erupcionar aquest volca va ser l'any 1971 i ho va estar fent durant 7 mesos, deien per la radio aquest mati, o sigui que ja ens ho podem anar aganat amb calma...
Aquestes coses li fan reflexionar a un, que de vegades oblidem que vivim en un planeta amb vida pròpia i que hem de tenir en compte de tant en quan.
Tot i aixo, tard o D'ora parara i el nuvol es desfarà, podent continuar amb la nostra vida quotidiana (esperem...).
El meu volcà intern ara es diu "grip" i des de fa 2 dies estic sense sortir gairebé del llit, recuperant-me també de altres factors de la mare "natura"..jiji, però tard o d'ora també passara...

i s'allarguen els dies...

Una de les coses que més em va sobtar quan vaig arribar a Irlanda, va ser la diferència entre hores de sol que hi ha entre Barcelona i Dubin, i no parlo dels nuvols que molts cops predominen els cels irlandesos. Al estar en una latitud superior a Catalunya, al hivern els dies son extremadament curts (al pic de l'hivern a les 4 de la tarda es negra nit i el sol no surt fins ben tocades les 9), però al estiu es una delicia, doncs al solstici d'estiu el sol es pon a les 22h i tenim claror fins a pasades les 23h, tenint poques hores de nit total, doncs a quarts de 4 ja es fa de dia i pasades les 4 surt ja el sol. La foto de sota va ser presa a quarts de 5 del matí a la platja d'Skerries, que es per on surt el sol...

Per altra banda, les cases aquí no tenen persianes com estem acostumats els Catalans i tenen una mena de coertines opaques anomenades "blinds" que realment deixen entrar la llum per tot arreu, doncs pels costats i per dalt es dificil de parar la claror a les 5 del matí. Aquest sistema el teniem a Fingas quan viviem i a Skerries també i a totes les cases que he estat a aqui a Irlanda es el matex. Això ha fet inventar tota mena de invents als que no estem acostumats a això, com un cop que el meu amic Pere que ja no viu a Irlanda, va dissenyar plaques de cartró de mida exacte de la finestra, amb nances fetes amb precinto i cinta americana per colocar-la treure-la. En tronxava quan ho explicava només imaginar-me la obra de art, posada i treta cada dia quan anava a dormir i es llevava, però deia que li funcionava...
Ara, amb el canvi d'hora i "l'estirament" de les hores tenim forces hores de sol, arribant a les 9 del vespre amb llum solar, el que em dona una alegria personal molt agradable. Aquí estic al port del poble, que es per on es pon el sol.

Psicologia d'Emergències