on és la casa!!!

Ja fa dies que tot passa amb força tranquilitat i previsibilitat en aquest pais tant sorprenent i diverit (per qualificar-ho d'alguna forma). Però fa dos dies, vem viure un episodi que explica una mica la personalitat dels irlandesos...

Apunt: Des que vaig arribar, veig que l'amo de la casa esta fent una altra casa darrera de la nostra, en un descampat que té, dit sigui de pas en una localització no gaire agradable per viure... la veritat, i encara li falta força per acabar, doncs tot s'ho fa ell (parets, electricitat, canonades, portes...etc).

Situació: 9 del vespre. Truquen a la porta, que extrany, penso, doncs tothom té clau... i aquella hora... Vaig a obrir jo. Obro i em trobo dues families de Italians amb dos fills cada familia , això vol dir 8 persones, com si acabesin d'arribar de viatge amb tot l'equipatge corresponent i davant la meva cara d'enre sorpresa i terror em pregunta un, es aqui el numero 11? Ufff penso, aqui es el numero 8. Soposo que el 11 deu ser al costat o mes avall dic... Ok. Adeu adeu dieun.

Tanco la porta i comento amb els de la casa el sobresalt...

Encara no feia ni 15 minuts apareix l'amo de la casa amb tota la familia un altre cop i encoloma a dos de la familia en una habitació que hi ha lliure i els altres se'l emporta a no sabem on. Ens diu que estaran uns dies alla i se'n va com el qui res...

Quan marxa els italians ens diuen que habien llogat la casa del darrera per venir a passar les dues families el mes d'Agost i al arribar la casa encara està per acabar. Diuen que l'amo els ha dit que en un o dos dies estarà llesta, que al sentir-ho estaba amb un glop d'aigua a la boca que em va saltar del riure que se'm va escapar, doncs jo que veig la casa vada dia , crec que alla hi ha feina per dies...

Mentrestant, des de la mateixa finestra de la cuina que estavem, veiem la casa i l'amo treballant en ella i , ojo al dato, un treballador que té i TOTA la seva familia treballant a la casa com desesperats per acabar-la... Quan dic TOTA em refereixo a la dona de l'amo amb talons de pam i faldilleta curta, portant galledes amunt i avall, la germana del amo, el novio de la germana, la filla de 16 anys amb una cara d'ensumamerdes dient que carall faig aqui carregant taulons i ojo, el fill de 4 anys que té portant rajoles al pare des de la furgoneta..., si si, el 4 anys.

Jo des de la finestra, mirant com un espia rus, sense saber si riure o plorar. Els dos italians a dintre mirant i alucinant, sense la resta de la familia que no sabem on se'l va emportar i els de la casa que sempre estem allà, alucinant pepinos.

Al cap de una hora, els italians van fer una assentada interfamiliar i van decidir marxar a un hotel. Van cridar a l'amo i després d'unes ventades de mans i tensions diverses van fugir despavorits.

D'això fa dos dies i no em sapigut res mes dels italians i la casa encara no esta acabada (i encara queda per estona crec), tot i que treballen dia i nit.

La foto del nen corrent despavorit a per mes rajoles. Ojo amb el materia d'obra per emnig i els palets a darrera!!!









Allà va treballar fins i tot el gos!!












Finestres obertes perquè s'asequi rapid la pintura i la germana i el novio amagant cubells de runa com si fesin trafic de droga!!









Moraleja: Encara que llogeu una casa a Irlanda, si és a Finglas, porteu una guia d'hotels a la maleta...