El cerebro canbiante

Penjo aqui una entrevista de Diego Redolar, un mestre i amic personal que ha publicat un llibre sobre neurociencia y psicologia molt interesant, El cerebro canviante, que parla de com traballa i evoluciona el cervell en diferents activitats quotidianes.

Cast Offs

La cadena de televisió britànica Channel 4 va començar la setmana passada a emetre aquest mes 'Cast Offs' (Abandonats) una sèrie sobre un grup de sis concursants amb discapacitat seleccionats per a participar en un concurs en el qual haurien de sobreviure en una illa deserta. Cada episodi narra la història d'un dels personatges, tant les seves dificultats durant el concurs com el seu passat a través d'imatges retrospectives. Els actors seleccionats per a protagonitzar la sèrie tenen la discapacitat del personatge que interpreten: ceguesa, sordera, paraplejia, enanisme... Ja se que sembla un chiste del Arevalo,però està molt bé per trencar estigmes i demostrar que els discapacitats, tot i els nostres handicaps, podem fer coses que molta gent no seria capaç. Es tracta d'una especia de "supervivientes" amb minusvàlids, tot agafat amb un tò d'humor, normalitat i valentia. Els concursants son dels de les fotos de sota, la qual podeu clickar on veureu el rpimer eposodi, que el protagonitsa el Dan, un noi paraplegic amb el que em sento molt identificat.

Galway weekend

El capdesetmana passat vam estar a Galway a visitar la Inga i l'Àxel. Son aquella parella, que ella es estona i ell austríac que han tingut un fill fa poc. Així anem fent practiques... jeje

També va venir la Daniela, una altra amiga de la Caren. De Dublin a Galway hi ha dues hores i escatx, però el viatge d'anada ja va començar una mica truncat. Resulta que va estar plovent tota la setmana (més encara del normal!), sobretot aquella costa. Ja de bon camí ens vam trobar la autopista inundada i ens van desviar. No suficient amb això, el GPS ens va liar de valent. Resulta que cada cop están allargant una mica la autopista Dublin - Galway,però el GPS (tot i estar actualitzat) sembla que no ho sap. Resultat, ens va enviar per unes carreteres moooolt pintoresques però que quan es troben dues cabres de front, una ha de recular perquè no passen les dues. Un cop arribats allà ens estaven esperant amb CAVA català (embotella pel Tesco, que es com el carrefur d'allà).

Va estar molt bé i Galway es una ciutat que recomano a tot visitant a Irlanda. Es molt més autèncica que Dublin, en quan a pubs, gent...etc i a més, pels amants de la historia, dir que poseeix una forta relació historia amb els Espanyols. La ciutat de Galway va ser destí habitual de vaixells espanyols en els segles XV i XVI, i l'antic moll conserva un arc anomenat l'arc espanyol (no espereu gaire). El comerç del vi i la pesca del salmó era el centre de totes les transaccions comercials a Galway llavors i era disputada entre francesos, portuguesos, anglesos i espanyols, els quals es van sortir amb la seva quan Felip II va accedir a pagar 1.000 lliures pel dret espanyol a pescar. La lluita contra el protestantisme i la comuna aversió a Anglaterra van propiciar una gran cooperació. En els seus carrerons es pot percebre moltes influències en aquest sentit.

Tot i el temporal de vent i pluja, hi havia gent banyant-se en una platja glaçada i molt enrabiada... horses for courses...

El dissabte passat vam fer el sopar de Nadal amb els CAD. Vam anar a sopar a un restaurant italia anomenat Milano que recomano al centre de Dublin. La nit va comencar amb una quedada general al Cafe on Seine, que es un pub molt gran que hi ha a Dublin que tambe recomano (quan no esta petat de gent). El Pub quedaba porta amb porta amb el restaurant, i gracies a una idea brillant del Edu, vam quedar a fer una pinta abans del sopar. El sopar va anar molt be, va acabar amb el sorteig de panera inclosa a la 1 del mati. Un cop acabat el sopar van tenir la idea de tornar al mateix pub, doncs a la nit es converteix en Club (discoteca). Pero estava molt ple. Vam sortir d'estampida, doncs era impossible pendre algo tranquilament. Amb la cosa, ja eren quarts de 2 i jo tenia que tornar a Skerries conduint, per tant, ja vaig tornar a casa. La gent va continuar la festa al BiaBar, un altre pub com agradable (amb wifi) que tant et pots veure una pinta com menjar una pizza.

. Gracies a tots per la magnifica nit.