Bona Diada de Catalunya

Divendres 11 de Setembre. El dia es fred pero sorprenentment assoleitat a la capital Irladesa. Avui es la diada nacional de Catalunya i es fa una mica extrany viure-la a milers de km de distancia, per molts moltius entre ells perque es un dia laborable com tots els altres.

Tot i aixo, amb els CAD's ens reunirem a davant de la historica oficina de correus de O'connell Str. a reivindicar i donar suport a la nostra llengua i a la nostra cultura. Des d'aqui desitjar bona diada a tots i que paseu bon dia.

Protegits per la Orla

El que pugui semblar des de fora un poble aburrit i desanimat en realitat no ho es. Skerries, amb una poblacio de 9.000 habitants cada dia ens llevem amb una sorpresa diferent. Fa uns dies era un tauro a les reds d'un pescador de gambes. Avui es tracta de la Orla. La Orla es una fragata de la armada Irlandesa, que juntament amb Espanya, portugal i grecia son les 4 potencies mundials. El barco en si, si te'l mires de prop, sembla bastant robellat i vell, amb mes de 30 anys d'antiguitat que, tot i que diuen que es de gran velocitat, pel que he llegit a internet nomes el fan servir per recaudar fons pels nens de chernobil o coses aixi.

Sigui com sigui,ahir la nit va "aterrar" davant de casa, patrullant davant la platja d'Skerries fent exercicis militars. Aquest mati, tots els membres d'Skerries Facebook hem rebut un missatge d'alerta perque no ens espantem si veiem un navio militar "apatrullando" aigues locals. I es que ahir la nit el ensurt ja me'l vaig emportar jo. Estava davant de casa, quan es feia de nit i evidentment un baixell de guerra no passa desapercebut i em va cridar la atencio. No feia ni 5 minuts que l'estava mirant allo, tractant de descobrir que carall era allo, sol davant la platja quan va engegar uns focos enormes enfocantme directament. Per un moment pensava que m'estaven apuntant amb el cano de 76mm que porten al davant. Per sort no... es veu que no si deurien veure i vaig engegar les llums. El salt d'ulls ja no me'l treu ningu per aixo. Sobretot quan portava una camara a les mans, que en el moment d'ensurt vaig guardar de seguida, no es pensesin que fos un espia i ves a saber que. Paranoies del moment...


Aquest mati seguia alla i es veu que es bastant ususal que la fragrata aquesta vingui a les costes d'Skerries per fer exercicis militars (els hi deuen fer be de preu...)

Esperuits de Mallorca

Aquest capdesetmana vaig estar a un casament a Alemanya, una amiga de la Caren. En el casament hi havia una amiga que treballa en una agencia de viatges. El primer que em va sorprendre dels alemanys es la seva aficio desmesurada per Mallorca. Fa uns anys vaig estar a Mallorca i ja vaig veure alemanys per tot arreu. Inclus en un restaurant em van arribar a dir que no tenien cartes en espanyol, nomes angles i alemany. Pero des que conec a la Caren he flipat de debo. Tots, absolutament tots els alemanys que he conegut en aquest temps (i son bastants) han estat diverses vegades a Mallorca, inclus n'hi ha que tenen cases. Tambe m'han dit que tenen partits politics i zones on no hi es permesa la entrada a persones que no son alemanyes. Ja per acabar-ho de rematar, una cosa que em va sorprendre molt es saber que la base de AirBerlin, companyia aerea alemanya te la base a Mallorca! Realment trist...
Ara be, la Sandra (aixi es diu la amiga) em va dir que des que la grip A esta afectant tant Espanya, les reserves a Mallorca han baixat mes de la meitat. De cada 10 alemanys que van a Mallorca, sempre n'hi ha algun o altre que quan torna porta el regal del virus de la grip A. Em va comentar que inclus hi ha gent que esta comencant a vendre les cases que tenen alla. A mes a mes els darrers atentats d'ETA han acabat d'espantar als guiris alemanys i el que sentien abans quan escoltaven Mallorca era sol, festa, borratxeres i resaques a la tumbona ara el sona a malatia, assasinats i inseguretat.
Jo vaig flipar bastant, pero es veu que s'ho estant prenent seriosament i estant marxant esperuits de la illa com el que marxa d'estampida quan sent rumors de que l'Aznar vol tornar a la politica...
Jo estic totalment en contra del terrorisme i de la filosofia de ETA. Totalment! pero em dona que pensar. A veure si els terroristes faran, de forma involuntaria, recuperar a Espanya la illa de Mallorca dels alemanys... A veure si la grip A servira per tornar a tenir cartes i menus en mallorqui a la illa... Pensem-hi perque de tota desgracia sempre es treu alguna cosa positiva...

Sempre ens quedarà Galway...

Aquest capdesetmana passat teniem pensar anar a visitar a uns amics a Galway, però amb tot el enrenou del cotxe no sabiem que fer. Al final, després de tramitar totes les denuncies (per dir-ho d'alguna manera...) el dissabte al matí vam agafar el cotxe direcció oest. Galway és a la altra punta de la illa, a la costa oest, força turistica i amb un centre i un passeig maritim mol interesant. Per altra banda hi ha molta influència espanyola, doncs els baixells de la armada espanyola can fer servir la llengua de mar en que esta per atacar Irlanda l'any mil cinc cents i pico. De totes formes es molt diferent anar de vacances a un lloc d'aquest o anar a casa uns amics, molt més proper a la realitat del dia a dia (que tb està bé). Hi ha uns 200 km i amb tres hores i ets. L'Axel i la Inga son una parella estona-autriaca (curiosa combinació) que des de fa poc han decidit aposentar-se a allà. La Inga està embaraçada i en breu donarà allum. Aixi que vam arribar alla a l'hora de dinar. Nomes arribar els vam veure enfeinats a la cuina amassant i escalfant el forn. Jo vaig preguntar que que feien i resulta que es fan ells el pà amb un compost que venen als supers. Quan el vaig provar, deuria fer una cara tant expressiva que ens van decidir regalar una bossa del preparat. Ahir ja vaig preparar el meu primer pà i això ja requereix un sol post, quina aventura...

Vam estar dinant amb ells i a la tarda passejant pel centre de la ciutat i fent alguna paradeta per una pinta.

Al dia següent, com ja he comentat en aquest blog altres vegades, pels "guiris", els espanyols naixem amb diferentes qualitats gastronomiques com ara saber fer paella, truita de patates o sangria. Així que el diumenge em van "demanar" que fes una paella... au ja la tens. Sense internet em vaig veure mort però vaig recorrer a la matriarca de la familia i em va sortir una paella de p.m. Volia fer una foto però això va ser el que vaig estar a temps de fer.