Queden 4 dies! el proper dilluns 27 de Juliol Ikea obre laprimera botiga a la Republica d'Irlanda. Fins llavors, en tota la republica no hi havia cap Ikea tal i com tots coneixem (tots son iguals...). La primera pregunta que em va venir al cap és, com es que amb el mega-negoci que es la marca sueca no havia obert cap magatzem abans. La resposta va venir rapid només obrir la radio a través de un programa d'opinió. Resulta que les lleis Irlandeses prohibien la opertura de qualsevol negoci de les dimensions d'aquestes dimensions. I parlo en passat perquè la cosa ha canviat. Tant va insistir Ikea, que el govern Irlandès ha venut la seva anima al diable per diners. Després de anys de insistència la marca sueca ha arribat a un acord amb el govern per poder obrir una Ikea a Dublin i escurar les butxaques dels pobres Irlandesos (i per extensió els que vivim a la illa que no ho som) a través de vendre espelmetes, estanteries, paelles i altres coses que en general no teniem la intencio de comprar quan entres al ikea, però com que tot sembla tant barato (no vull saber el que han de fer per oferir aquests preus), doncs resulta que t´ho acabes emportant a casa i acaben les espelmes en un calaix anys i panys.
Doncs bé, el tracte va ser que el govern canviava "perquè si" les normatives d'opertura de negocis, permitin obrir un ikea a la republica a canvi de que Ikea els hi pagues el desdoblament de la M50. La M50 es el cinturo que envolta Dublin, que als matins i a les tardes (rush hour) es lien unes tanganes de impresió... km i km de caravanes dia rera dia. Després de la expansio de la cuitat, la M50 s'ha quedat irrisoriament petita i no es capaç de absorbir el cabdal de cotxes diaris. Solució: tant van insistir els de ikea de obrir, que els hi han enxufat a ells el costs de les obres, amb la excusa que de el ikea que volen obrir esta al costat de la M50 i necesitara unes reformes perquè hi acudirà molta gent. Ikea va acceptar, amb la millonada que costa aquest desdoblament, passant de 4 a 6 carrils. El pacte era que fins que no s'avabes el desdoblament no es podria obrir. S'acostava la data del 27 de Juliol i les obres semblaven molt lluny d'estar acabades. Fa un mes, en veure que ikea no podria cumplir el termini, va dir que si es podia allargar la data d'acabament de les obres per final d'any i el govern va acceptar. Tot i això els suecs obriran les portes el dilluns que bé igualment. Em sembla d'escandol, que vingui el "lobo con piel de cordero", amb una morderada de diners i pugui canviar les normatives comercials d'un país a cop de talonari...
Per altra banda, el Ikea en qüestió està situat al barri de Finglas, al barri que vivia jo abans. Cada dia passava per davant i veia la evolució de la macrocontrucció. Una altra cosa que s'ha criticat molt és que a bon punt que van contruir l'estructura i els parkings, van encentre les llums perquè tothom veies que alla hi havia un Ikea, però no només un ratet, no. Les 24h! Passaves per alla a les 3 del mati i TOTES les llums del parking i dels lletreros obertes a tot drap, quan encara trigarien més de un any i mig a obrir les intal·lacions al públic. En el moment de recessió econòmica que estem, s'ha criticat molt aquest despilfarro energètic descarat (amb fins lucratius) de la firma. Però soposo que els hi és igual, en un parell de dies de vendre espelmes i estanteries de noms irreproduibles ho recuperaran...
Finalment, tots els petits botiguers i botigues de mobles estan ja resant tot el que saben perquè tenen els telediarios comptats. Parlaba l'altre dia per la tele el gerent d'una empresa de mobles de tota la vida a 400 metres de on s'obrira el ikea dient que ells ofereixen mobles de "qualitat" que el que vol un bon mobles sempre anira a ells...bla bla bla, però la gent no vol un moble que li costi un ull de la cara per 300 anys.Vols algo nou, fresc i economic que ho pugui canviar de tant en quan. Em sona a la mateixa història que va passar a Barcelona, que el gegant Ikea ha passat per sobre de tot petit comerciant de tota la vida, obligant-los a tancar i a buscar-se la vida per altres conrrades. I no només botigues de mobles, també llums, paelles, conjunts de llit...etc Baja de tot!
Mentres tant, tots els Irlandesos de "apie" estan espentants frissant que obrir per anar a passar el dissabte a la tarda a menjar-se un frankfurt d'un euro i deixar els nens en aquell chiqui-park que tenen a dintre les instalacions mateixes, i de pas tornar a casa carrecats de coses que no s'havien proposat comprar (i que igual tampoc volien o necessitaven). Tanta expectació hi ha, que una petita companyia teatral, ha fet una obra de teatre que es diu "waiting for Ikea" (esperant a Ikea). Sorprès pel nom i llegint la bona crítica, ahir dimarts vaig decidir anar a veure la funció al teatre Mill, al Drun Drum Town. La sorpresa va ser monumental. La obra no tenia gaire o res a veure amb Ikea. De fet només es va fer referència un cop en tota la obra. Crec que amb una avispada visió de marketing han utilitzat el nom i imatge de la marca per explicar una realitat completament diferent. La obra relata la vida de dues amigues que viuen en un dels barris mes pobres de Dublin. La moraleja i resum és que tot i que vingui el gegant suec a omplir de "color i felicitat" dels cases dels Irlandesos (que per altra banda ja els hi convenia una mica) a canvi de uns quans euros, la vida del dia a dia en un barri marginal o pobre Dublinès estarà totalment aliena a tot això, seguint amb els mateixos problemes per arribar a final de més, els mateixos cotilleos de carrer i la mateixa gent de barri que fa anys que es veuen les cares cada mati, tarda i vespre.
La obra em va agradar. Les dues noies simulaven (o potser ja eren aixi) el accent més "Slang" de la Irlanda de garrotada i "mecagum l'ou". Vaig acabar realment saturat de "fuckings i bitchs". Feina vaig tenir per seguir les converses. No acconsellada pel que té nocions d'anglès... Quan vaig arribar a casa, vaig posar la tele i s'acababa un capitol de CSI Las Vegas i la veritat que em va semblar un anglès tant clar i pulcre que vaig flipar i tot. Poso una foto de les dues noies que van actuar de maravella. Un aplaidiment molt gran per elles.
