Ahir dijous, Francisco de Borja, un Valencià que viu a Dublin, amb molt talent artistic, va exposar la seva col·lecció de pintures a la Signa Arts Center a Bray, un poble de costa al sud de Dublin. Bray , diguem que està a la mateixa distància d'on visc de Dublin però al sud. O sigui una hora en cotxe. Per no baixar amb dos cotxes i no anar amunt i aval, la meva visita a l'exposició va començar agafant el tren a l'estació d'Skerries i anar al centre de Dublin, on em reuniria amb la Caren per anar a Bray. Els trens aquí es diuen DART (com RENFE allà) i estan molt ben adaptats per persones amb mobilitat reduida. L'estació és 100% accesiblei a més els trens van amb una puntualitat 
extrema. Dos asensors per creuar a l'altre andana, tot i ser una estació de poble total. El tren quan arriba queda un petit desnivell (uns 15 cm),però quan faltava 1 minut perque aparegues el tren vaig veure apareixer un treballador de la estació amb una rampa plegable sota el braç que em feia una senyal amb el cap, volen dir... nem-hi! Un cop a dins, vaig tenir el plaer, que desde feia molt de temps no tenia, del relaxant traquetreo del tren, veien els bonics paisatges verd tipics de Irlanda passar davant dels meus ulls, com si d'un reportatge del national geographic es tractes. Quan vaig arribar a Connolly , que és la estació central de Dublin (ps. de gràcia per entendre'ns),m'estava esperant un altre amb una rampa i fora. Tot amb ascensors i rampes per tot arreu.
extrema. Dos asensors per creuar a l'altre andana, tot i ser una estació de poble total. El tren quan arriba queda un petit desnivell (uns 15 cm),però quan faltava 1 minut perque aparegues el tren vaig veure apareixer un treballador de la estació amb una rampa plegable sota el braç que em feia una senyal amb el cap, volen dir... nem-hi! Un cop a dins, vaig tenir el plaer, que desde feia molt de temps no tenia, del relaxant traquetreo del tren, veien els bonics paisatges verd tipics de Irlanda passar davant dels meus ulls, com si d'un reportatge del national geographic es tractes. Quan vaig arribar a Connolly , que és la estació central de Dublin (ps. de gràcia per entendre'ns),m'estava esperant un altre amb una rampa i fora. Tot amb ascensors i rampes per tot arreu. Doncs bé, un cop a Dublin, tornant a la realitat dels traffic Jam (atascos del copon), vam anar fins al bonic poble costaner de Bray. L'exposició és deia "Who's yer Paddy" i tractava d'una serie de retrats amb acuarela sobre gent irlandesa acompanyats de narracions. Un perfil de la irlanda mes fosca i humana. La inaguracio va anar acompanyada d'una copa de Rioja, que sempre s'agraeix.
Al acabar la visita, vam decidir amb alguns Catalans a Dublin (inclos el artista) anar a sopar plegats. Va ser un bonic dijous cultural també val la pena (no només treballar i sortir a esbargir-se).
Penjo aquí un dels dibuixos. 
En principi , en la serie era una marca fictícia, però ara ja no, doncs el passat estiu de 2008 es va començar a comercialitzar per mig món. Si per alguna cosa es conegut el pare dels Simpsons és per la affició que té a engullir cervesa com si d'aigua es tractes. La seva preferida és Duff. En la sèrie és només una paròdia de la cervesa produïda en massa als Estats Units: de baixa qualitat, barata i anunciada ostentosament i per onsevulla. El nom de la cervesa prové probablement de la paraula "Duff", que s'utilitza en argot per a al·ludir al cul d'algú, amb connotació de mandra i obesitat deguda a la ingesta d'alcohol i la manera de vida sedentari. També pot tenir a veure amb l'adjectiu "duff," que s'utilitza en l'anglès per a expressar la idea de "defectuós" o "inútil". A més pot també ser presa com una paròdia de "Bud" com coneixen els nord-americans a la seva cervesa "Budweiser". Sigui com sigui vaig tenir una a les mans i em va fer gràcia fer-li una foto, doncs els Simpson m'han ensenyat moltes coses des de la meva adolescencia, dibuixos per adults més que per infants. 
