S'acosta St. Patrick's day

S'acosta St. Patrick i aquest serà el meu primer any que el visc. La Festa de St. Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró. El dia és el 17 de març i s'organitza un festival que dura 5 dies per tota la ciutat, amb diversos actes i moooolta gent. L'acte central és una gran gran desfilada pel centre de la ciutat el mateix 17 on participen multitud de persones vestides de verd. Aquest bon sant va néixer en l'actual localitat escocesa de Killatrick, entri Dunbriton i Galsgow. El anomenat senyor, quan tenia 16 anys va ser capturat per uns pirates irlandesos i que el van prendre com esclau al costat d'altres presoners. San Patrici (versio catalana) va ser dut A Irlanda i allí va ser comprat per un ramader que li va destinar a la pastura d'ovelles i a cura de forests i boscos. En l'any 432 va ser ordenat bisbe d'Irlanda, un càrrec difícil, si tenim en compte que el cristianisme aquí es desconeixia. Com tots els sants, la seva vida s'adorna de llegendes o tradicions com les quals va fer fugir a totes les serps d'Irlanda o que va ensenyar als irlandesos a destil·lar (ja deia jo que no veia l'alcohol per cap lloc). San Patrici va morir en la ciutat de Down el 17 de març d'entre els anys 461 al 464, d'aquí que es celebri aquest dia.
Doncs bé, per integrar-me amb aquesta festa he decidit col·laborar amb la organització. Em van demanar un breu curriculum i en veure la meva formació em van dir que estaria amb la policia. Aquest 5 dies de la festivitat hi ha moltiiiisima gent per tot arreu (i normalment mol veguda), cosa que dona molta feina a la policia i agraeixein col·laboracions com la meva. M'han dit que estaré en una base on es canalitzen tots els incidents i envient gent per fer intervencions de tota mena, entre elles psicògiques. Ja penjare el post de com ha anat el dia 18 però de moment em fa molta il·lusió poder participar d'aquesta forma a aquesta festivitat tant Irlandesa. De moment el dia 15 ja haig d'estar ben dora perquè hi ha un acte on s'esperen més de 10.000 persones.

gracies per les bones estones que ens has donat

"No dan respiro señores, no dan respiro. La España charanguera y de gomina, de rubias ceñidas y escupitajo, inculta y reaccionaria que desprecia cuanto ignora que es casi todo. La España nueva rica y hortera culturalmente miserable, inconsciente, cavernícola y fascista; amiga del pedo, el grito y el gargajo que no cesa en sus exabruptos contra Cataluña y su estatuto como antes lo hicieron contra el archivo de Salamanca, ¿recuerdan?. Documentos robados, que conste, y que tienen que devolver a sus dueños como corresponde. Esa España negra seguirá practicando el infundio y la agresión con tal de vilipendiar a esta nación, que lo es, por mucho que ellos no quieran. Si no consta en la Constitución lo de nación hay que cambiar la constitución porque está mal redactada. Ahí están los mamporreros perfumados aliados a los novios de la muerte, esa iglesia ultramontana y patética cargada de odio por todo lo que es vida; esparciendo mentiras, enfrentamientos, amenazas y blasfemias porque esa es la base de su telaraña mental. Irán al infierno por mucho que recen. Ahí están jaleadas por la verruga bigotuda, ese Martín Heidegger de Quintanilla de Onésimo Redondo, conocido demócrata creador de la central de pensamiento de las FAES y de las JONS. La verruga que el pueblo español echó de su cargo por falsario lameculos, humillante y babeante del poderoso americano que nos llevó al desastre de Atocha; casi 200 muertos y miles de heridos por su rastrerismo y prepotencia patética. Ahí está repartiendo su "catalán enano habla castellano", mintiendo nuevamente sin ningún tipo de escrúpulo, porque nos ha tomado a todos por idiotas, porque la idiotez es la base y esencia de su pensamiento. En fin, que todos juntos vayan a cagar a la playa que la mierda se las comerán las gaviotas a las que han cogido como símbolo. Pobres bestias"

Sis Nacions

Ahir dissabte, 28 de Febrer es va celebrar el partit entre Irlanda vs. Englaterra del trofeu Sis nacions a Croke Park. La veritat es que vaig quedar una mica xocat de la salvatjada d'esport que es aixo del rugby. Juadors de mes de 100 Kg. corrent com una locomotra desbocada sent embestits per altres tants de l'esquip contrari. Pero a mes es que el partit Irlanda vs. Englaterra es molt mes que un partit, molt mes que Rugby, degut a la historia de Irlanda, que va ser colonitzada per les trobes angleses. Es com per entendres com un barca - madrid pero amb nacions i que nomes es un cop a l'any. Fa unes dues setmanes vaig tenir la brillant idea de anar a les guixetes a comprar dues entrades i encara riuen. Fa mes de 6 mesos que estan exaurides i no son barates (al voltant de 100 euros cada una).

Al final va guanyar Irlanda per un punt, 14-13 penjo un video on es pot veure l'ambient que es respirava

.

Tema Babers i demés

El tema Barbers aquí a Irlanda és un tema que em té flipat però de debò. Per començar no és com a Catalunya que hi ha perruqueries i que cohabiten tant homes com dones. No, aquí les perruqueries son per les dones, on no només per entrada i baixada de bandera et soplen 150€ pel capbaix, sinó que els homes tenim l’entrada vetada. És única i exclusivament per dones. Els homes estem relegats als “Barber shops” que tal es pot deduir son barbers cutres i sense cap mena de finures. Son establiments que hi ha per tot arreu i a cada cantonada que només entrar ja fa por. Es com els barbers de Granollers als anys 50. Una o varies butaques per seure, un mirall, pels per terra i per tot arreu i en general, no gaire net. A fora tenen el canutillo aquell il·luminat que dona voltes sense parar amb les ratlletes aquelles de colors el·líptiques sense fi, típic dels barbers de tota la vida, perquè els identifiquis de lluny, com les farmàcies posen la creu que es veu en la distancia...
Doncs bé, sense més remei vaig tenir que assistir a un lloc d’aquests perquè ja no m’hi veia de les grenyes que portava. La experiència dels barbers aquí, per dir-ho finament, com molt intensa. Es un lloc purament funcional, res de coses supèrflues i purament funcional . La pregunta que fan (i la única) quan entres és : “Quin numero? “ Quin numero de què, dic jo. De la maquina em diu el barber. Aquí no dius ni curt d’aquí, ni llarg d’allà. Hi ha un tallat únic, el irlandès (tots els homes van igual de rapats), amb petites variacions mil·limètriques, segons si el vols al 0,1,2... La meva resposta va ser, no no, jo no vull la maquina, tal qual el porto però una mica mes curt. Feina i miracles per fer-li entendre que no volia la maquina, però tot i després de dir 10 vegades, “no talli tant sisplau i veure que no eren ben rebudes les meves peticions em vaig entregar a la mort, i vaig decidir callar i que fos el que deu vulgues.
Una altra cosa curiosa és que mentre el barber està treballant (per dir-ho d’alguna forma), que el tema va ràpid aquí, 10 minuts màxim, no es parla, gens. Un cop ha fet la pregunta bàsica i ha obtingut la informació necessària (un numero de tallat) el barber no parla gairebé mai amb el client, ni per cortesia encara que sigui. Es un zis zas, zis zas i el següent. En certa mesura, em va recordar com el pastor que esquila ovelles, que va amb la maquina d’esquilar a tota pastilla, sense preguntar ovella per ovella com desitja el tallat, d’una forma totalment mecanitzada. La única diferència que observo amb els animals bovins és que et pregunten el numero que vols el tallat. L’altre dia parlant el tema amb l’Andrew , un Canadenc que esta casat amb una noia de Madrid de la DCU, em va fer riure de debò. Diu que ell ja s’ha aixecat i ha marxat per potes quatre o cinc vegades de diversos barbers quan ja tenia el ponxo aquell i el paper aquell elàstic al coll posat a punt de tallar perquè tant si com no li volien enxufar la maquina dels pebrots.
Al final de la meva experiència no es va acabar aquí. Al cap de breus minuts el barber em diu, ja està, tot raspallant-me el coll amb aquell raspallet amb talco i fent-li una senya el cap al següent client per dir que ja era el seu torn. Crec que si li donen unes tisores a la meva cosina Sílvia que té 5 o 6 anys ho hagués molt millor. Vaig decidir pagar i marxar amb la cua entre cames de pet a un altre barber a veure si m’ho arreglava, explicant que venia de la competència. El segon no va ser molt diferent, però almenys va arreglar una mica l’estropici. Aquest és el segon lloc que vaig anar.

El resultat va ser el següent:

En fi, potser soc una mica massa exigent amb aquest tema, potser es que allà som massa primfilats... però això rai, ja creixerà. La qüestió és que la darrera vegada que vaig sortir d’un lloc d’aquest aquí a Irlanda pensant el mateix. ..