Ahir diumenge per la tarda vaig anar al cine al barri de Santry de Dublin. La pel·licula escollida va ser Vicky Cristina Barcelona, que és la darrera direcció de Woody Allen. La intencio original era anar a veure "He's Just Not That Into You", que a España la han traduit com "Que les passa a los hombres", però vam arribar tard (cosa que no em va saber gens greu, perquè no em motivava molt aquesta peli). Al final, per melancolia personal vam escollir Vicky Cristina Barcelona.
Em va fer molta gràcia veure la pel·licula, perquè apareixen infinitat de llocs famosos de Barcelona, com els 4 Gats, les Rambles, Barri Gotic, Sacrada familia...etc, però també em va agradar molt la peli. Es ben conegut l'amor incondicional de Woody Allen per Barcelona i queda explicitament plasmat en aquesta peli. La peli en si tracta de la historia de 2 turistes americanes (Cristina i Vicky) que decideixen passar l'estiu a Barcelona i les desventures amoroses que els hi passen amb el gran Bardem i la histerica Pé (en la peli fa de histerica).
També és ben conegut que Allen va acudir trenta anys a sessions de psicoanàlisis. Personalment crec que encara l'han liat més que l'han ajudat (espero no em senti cap purista de Freud). Bé, el fet és que no està de més dir que gràcies a això, totes les seves pel·lícules contenen almenys una escena de cert personatge sent psicoanalitzat. Potser és deformació professional,però des de ben al principi crec que es pot ensumar la influència psicoanalitica en tot la peli. Cal a dir que no soc un fan incondicional del psiconalaisis, més aviat crec que nous descobriments en la neurociència i genetica han posat en evidència la seva mancança de fonaments del psicoanalisis en quan a l'explicació de la conducta humana. Sigui com sigui, el cas de Vicky Cristina Barcelona, no resulta atrevit establir que tota la pel·lícula és un gran psicoanàlisi del ser humà i l'evolució del concepte de l'amor a través de la vida humana. Com bé ho estableixen els personatges de Cristina i Vicky, res és segur. Ambdós personatges, durant la estancia a Barcelona, canvien totalment la seva perspectiva de veure les coses, sobretot en termes d'amor i fidelitat. El panorama ofert per la pel·lícula podria aportar una reflexió al que seria el mutu enteniment de les relacions de parella. Al final, la importància de les relacions de parella no està explicada al cent per cent per mitjà de la pel·lícula de Allen, sinó que brinda una perspectiva ambivalent que explica la dificultat de viure en parella, sobretot per les canviants visions de vida que sol tenir una persona quan està sota una crisi. Per mitjà de la crítica de Vicky i Cristina, el director Woody Allen contraposa els sentiments i l'atracció física per a arribar a una conclusió ambivalent quant a la definició d'una relació de parella. En fi, una peli que sota el meu profà punt de vist val la pena dedicar-hi un diumenge per la tarda, sabent ja d'entrada que és una pel·licula "Allen" amb tot el que això significa.
Es una cursa que es fa per un circuit dins de Phoenix Park, que es un parc inmens que hi ha al ben mig de la ciutat. A nivell personal estic molt content per dues coses. Primer la marca aconseguida (31 min), pel fet de que el circuit no no era gens i estic entrenant molt poquet (amb el fred, pluja, neu, foscor i de tot no hi ha bitxo viven al carrer a partir de les 6). I segon i la mes important es per estar viu. Si si, viu!!!
Aqui estan els meus amics, placidament observant la cursa des de lluny :-)
