El cap de setmana passat es va donar el tret de sortida al mundial de Rallies. Normalment sempre s'havia iniciat a Montecarlo, pero aquest any , per primer cop a la historia s'ha Iniciat a Irlanda, on tots els equips han presentat els cotxes i pilots amb els que competiran aquest any.
El parc tancat estava a Sligo que es l'altre part de la illa. Fa molts anys que soc aficcionat al mon del motor, sobretot els rallies i vaig decidir seguir-lo encara que nomes fos per un dia. Va estar molt be. Tot i que va ploure de valent i em vaig mullar com un anec, vaig gaudir com un nen. Aqui penjo un video en un tram que vaig estar on es podien veure els cotxes txerricar d'aprop!
Lo millor va ser sentir els comentaris dels irlandesos boixos pel motor. Us deixo un aqui perquè us feu una idea: "jo amb el meu tractor, me'ls repasava a tots!" (comentari d'un seguidor sota la pluja).
Pat Shortt és un humorista de la Irlanda profunda que encandila a tots els Irlandesos amb el seu humor, que per entendren's no es gaire sutil, molt explicit. Es com si agafessim els morancos i els fiquesim en una coctelera amb els cruz i ralla, barrejat amb el tomeu penya. Doncs el que surt és el Pat Shortt. Doncs be, resulta que ara esta a Dublin actuant a Vicar Street, que és un dels millor i mes macos teatres de la ciutat (en general son molt cutres, molt millor a Barcelona i de llarg). Tanta anomenada té que el diumenge passat, despres de la cursa a Raheny, vam decidir anar a veure l'actuació. El teatre ple a rebossar, encara que fos diumenge la nit, que hi ha receció (que aqui se li diu a la crisis) i que les cadires eren mes incomodes que una taula de planxar.
Doncs bé, l'actuació va començar amb un teloner monologuista. Boníssim, molt millor que el mateix Pat. Un humor picar, elaborat i inteligent. El Pat Shortt, es un estil d'humor que 5 minuts rius com un boig, 10 no tot fa gracia, als 15 minuts ja comences a mirar el relotge i al cap de mitja hora ja en tens prou. Per sort, anava canviant de personatges cada 10 minuts cosa que va fer l'actuació passable. Tot i això és un estil de sentit del humor tipo morancos per entendre'ns, imitant pagesos de la Irlanda profunda cosa que al de la terra els hi feia una gracia acollonant, però pels guiris (o sigui jo), tampoc era per tant. Tot i això, va justificar el diumenge per la tarda, que ja de per si, son una mica ensupits, imagineu amb pluja i sense sol...
L'altre dia, com un dissabte qualsevol, vaig decidir anar a fer la compra setmanal. Aquest cop però, va ser diferent, vaig sentir una profanació del meu sentit identitari, una violació sense cap mena de mirament del meu sentit patriotic i a més amb fins lucratius, demencial. Doncs bé, estava a Lild de Balbriggan, que és un petit poble al costat d'Skerries i al final hi ha la secció de vins. Sempre faig una ullada, no per comprar-ne, perquè els preus son prohibitius, però sempre em fa gracia veure algun penedes al costat dels vins de sudafrica (que no valen un res, pero tenen molta anomenada), california o frança. Doncs bé, només acostar-me ja vaig veure que hi havia alguna cosa que no quadrava, com si intentesis barrejar l'oli i l'aigua que és impossible, doncs allà estava. Una ristra d'ampolles de vi de la bodega Torres (amb seu a Catalunya) que com a reclam de marqueting han possat en el plom del tap, una badereta catalana en la que penja un toro, que tots sabem que és el simbol identitari espanyol per excel·lència.
Evidentment, els pobres irlandesos ( checs, polacs o qui sigui de la fauna que corre per aqui) que van al Lidl en busca d'un ampolleta de vi per celebrar que s'han quedat sense feina gràcies a la crisi, en busca de gloriosos records mediterranis de finals dels 90, quan l'abundància economica regana en aquest pais, no tenen ni idea que el que acaben de comprar son dos conceptes contradictoris. Jo diria encara més, crec que el hi fa gracia i tot veure un toret espanyolet penjat d'una cinteta.
El que no saben és que tenen a les mans una cosa que els cabronassos de Torres han posat allà amb tota la mala bava del mon, amb l'unic objectiu de vendre ,vendre i vendre, sense tenir en compte que puguin ferir sense cap mena de mirament, la sesiblitat identitaria d'algún catalanet despistat com jo, que es va quedar, mirant de forma estupefacta, aquell set d'ampolles, dissabte al matí que mai oblidarà, donncs fins el dia que es mori, el tindrà grabat al cortex per sempre més. Per la mort de Deu,però com em lliguen un toro espanyol amb la senyera!!!!
Se que des d'aquí, l'unic que estic fent es donar-lis encara més publicitat, però de moment ja han perdut un client afferrim dels vins JEAN LEON, que va comprar la marca Torres fa uns anys i pretenen que sigui la "gama alta" de vins d'aquesta casa. A partir s'ara serà de qualsevol altra bodega menys aquestes dues. Que es fotin!
Ahir diumenge veig disputar una cursa a Raheny. Raheny es un barri relativament a prop del centre de la ciutat i tot i no entrenar gaire, per diversos motius, com ara que sempre es de nit, plou o fa fred, em sento molt content pels resultats. 5Milles (una mica mes de 8 km) en 23 minuts.
Doncs be, la predicció meteorologica era pluja, però va apareixer un dissabte assolellat i maco (no et fiis mai a Irlanda). Jo sempre vaig a les curses amb temps, perquè un cop alla,relaxat, preparo la cadira i tot. A més tenia que recollir el dorsal...etc. Anant cap a la cursa ja es va començar a encapotar i nomes baixar del cotxe, una hora abans de la cursa, a sota de un cel negre sense compasió va ser com si obrisin una aixeta del cel... ploure com si tingues pressa. No vam poder ni recollir la cadira que va tenir una dutxa imprevista.
Per sort, és Irlanda, i això vol dir que les gran tempestes no duren gaire. Cinc minuts abans de la cursa va tornar a sortir el sol. Tot i això feia moooolt fred i tots els carrers estaben xops, cosa que no va fer gens agradable la cursa... Encara em trec terra i fang de les orelles.
Alla em vaig trobar amb el Gerard Mc Donald, un amic Irlandès amb el que compratim l'afició de fer curses de mig i llarg fons. Ell també va correr fent un temps de 30 minuts 43 segons, gens malament.
Al final vaig acabar en primer possicio en la categoria en cadira de rodes. És una cursa força popular i l'entrega de premis es fa en una escola local.
A part del trofeig corresponent, ojo al premi que em van donar. Resulta que la carrera era esponsoritzada per una companyia asseguradora (AXA) i uns grans magatxems d'agui. Doncs bé, als guanyadors de cada categoria els hi donàven electrodomestics,si si electrodomestics. A mi em va tocar una torradora de pà. Encara estic flipant. En les curses, he vist organitzacions que donen tota mena de objequis als triunfadors, com ara un pernil (que normalment va cap als Keniates). A casa en tinc dues torradores d'aquestes, si algu l'ha de menester, ja saps on en pot anar a buscar una completament nova per estrenar, doncs em farà el mateix servei que el pernil als musilmans keniates...jejeje
El cap de setmana passat es va donar el tret de sortida al mundial de Rallies. Normalment sempre s'havia iniciat a Montecarlo, pero aquest any , per primer cop a la historia s'ha Iniciat a Irlanda, on tots els equips han presentat els cotxes i pilots amb els que competiran aquest any.
El parc tancat estava a Sligo que es l'altre part de la illa. Fa molts anys que soc aficcionat al mon del motor, sobretot els rallies i vaig decidir seguir-lo encara que nomes fos per un dia. Va estar molt be. Tot i que va ploure de valent i em vaig mullar com un anec, vaig gaudir com un nen. Aqui penjo un video en un tram que vaig estar on es podien veure els cotxes txerricar d'aprop!
