RAHENY FIVE MILES RACE

Ahir diumenge veig disputar una cursa a Raheny. Raheny es un barri relativament a prop del centre de la ciutat i tot i no entrenar gaire, per diversos motius, com ara que sempre es de nit, plou o fa fred, em sento molt content pels resultats. 5Milles (una mica mes de 8 km) en 23 minuts.

Doncs be, la predicció meteorologica era pluja, però va apareixer un dissabte assolellat i maco (no et fiis mai a Irlanda). Jo sempre vaig a les curses amb temps, perquè un cop alla,relaxat, preparo la cadira i tot. A més tenia que recollir el dorsal...etc. Anant cap a la cursa ja es va començar a encapotar i nomes baixar del cotxe, una hora abans de la cursa, a sota de un cel negre sense compasió va ser com si obrisin una aixeta del cel... ploure com si tingues pressa. No vam poder ni recollir la cadira que va tenir una dutxa imprevista.

Per sort, és Irlanda, i això vol dir que les gran tempestes no duren gaire. Cinc minuts abans de la cursa va tornar a sortir el sol. Tot i això feia moooolt fred i tots els carrers estaben xops, cosa que no va fer gens agradable la cursa... Encara em trec terra i fang de les orelles.

Alla em vaig trobar amb el Gerard Mc Donald, un amic Irlandès amb el que compratim l'afició de fer curses de mig i llarg fons. Ell també va correr fent un temps de 30 minuts 43 segons, gens malament.

Al final vaig acabar en primer possicio en la categoria en cadira de rodes. És una cursa força popular i l'entrega de premis es fa en una escola local.

A part del trofeig corresponent, ojo al premi que em van donar. Resulta que la carrera era esponsoritzada per una companyia asseguradora (AXA) i uns grans magatxems d'agui. Doncs bé, als guanyadors de cada categoria els hi donàven electrodomestics,si si electrodomestics. A mi em va tocar una torradora de pà. Encara estic flipant. En les curses, he vist organitzacions que donen tota mena de objequis als triunfadors, com ara un pernil (que normalment va cap als Keniates). A casa en tinc dues torradores d'aquestes, si algu l'ha de menester, ja saps on en pot anar a buscar una completament nova per estrenar, doncs em farà el mateix servei que el pernil als musilmans keniates...jejeje

Com ens veuen?

No deixa de sorprendre com ens veuen des de l'extranger, la majoria de vegades de forma molt poc encertada. Un exemple que no te perdua es un capitol de Mc. Giver que rescata a una presonera americana capturada com a reen per Vascos, com si als Vascos els hi intereses molt capturar una americana... (com no sigui per anar a fer unx txacolis). Atencio als cantics vascs de fons!!!

Que és el Hurling?

Aquesta és la pregunta que es fa tothom que no és Irlandès, que veu aquesta parlaula per tot arreu i que jo em vaig fer només arribar aqui. Doncs es tracta d'un esport gaèlic molt molt popular aquí però que fora d'aquí coneix poca gent.

Ja he parlat varies vegades en aquest blog dels diferents esports gaèlics que es practiquen aqui a Irlanda. Aquest però és diferent (almenys per mi), per les sevescaracteristiques i perquè és diferent a tot el que he vist fins ara.
Es tracta com la majoria d'esports que els hi agraden aqui, d'una brutalitat d'esport. És barreja d'entre una especie de jockey, baseball i rugby (perquè hi ha molt contacte fisic). Espero no llegeixo cap irladès irlandès això, em tallaria el cap. Els jugadors porten una especie d'stick de fusta molt contundent, on la piloteta és de les mateixes mides (ma o meno) i OJO al detall, es pot agafar amb la mà i fotre-li garrotada com si juguesis a baseball!!! amb el handicap que moltes vegades en llocs d'encertar la bola, aquesta s'escapoleix entre els garrots i amaneius dels altres jugadors i li fots garrotada gansa al contrincant, en qualsevol part del cos, incloses cap, cames, braços i parts noble... No se molt be totes les regles del joc, però l'objectiu és ficar la bola a dins d'una porteria de mides de futbol (que dius, tampoc tant dificil no sembla) o d'una de rugby (tambe val, però en menys puntuació). Tant bèstia és, que els hi fan portat casc (després d'estar colapsats tots els hospitals d'Irlanda per traumatismes caneoencefalics).
Doncs bé, tant popular és aquest esport que tothom el practica aquí. Tant és aixi que l'altre dia sortint de casa el diumenge per la tarda de casa a fer el vol, em va sorprendre veure una nena d'uns 8 - 10 anys diria jo (si si, tant juguen nens com nenes a aquesta salvatjada d'esport) completament equipada practicant sola contra una paret. I se la veia aficionada.

Bé, penjo un video per plasmar amb imatges el Hurling, vosaltres mateixos jutjeu...

pd. ojo al minut 2:12 del video.

Nuvols

Irlanda és un pais molt maco a nivell visual. Té colors impactants, natura per tot arreu i nuvols... mooooolts nuvols. No plou tant com havia sentit, però si que hi ha nuvols gairebé cada dia i això fa de vegades els colors tant vius que dic quedin una mica deslluits.

Tot i això, a cada lloc entenen del que més tenen. Per exemple al empordà entenen de vents (oi Lurdes?). Com que tenen a tota hora i de tota mena, saben quan bufarà un vent, de quina forma, el seu nom... etc Doncs aquí Irlanda, no sé si entenen o no, però si sé que he vist els nuvols mes bonics que mai hagi vist. Mai havia parat atenció al nuvols. Més que res em feien una mica de por, perquè volia dir pluja. Aquí m'ha canviat el significat perquè no sempre nuvol o ennuvolat és igual a pluja.

I com que el movimiento se demuestra andando aquí penjo algunes de les millors fotos que he fet. Puc prometre que no estan retocades. Son així al natural.

Davant de casa.

La platja d'Skerries

Aquí va ploure de valent al cap de 5 minuts.

Donegal

Aquesta és una posta de sol des de l'altre part de la illa.

8:30 del matí quan surt el sol. Per mi aquesta és la millor. Vaig parar a l'autopista per fer aquesta foto (i 50 més...)

També des de dalt!