The 11th European Congress of Psychology II

Avui ha estat el segon dia del congres. He assistit a diverses conferencies , pero la que mes m'ha impactat es la del professor Zimbardo, pare de la psicologia social moderna i docent a la Universitat d'Standford (California), la meca de la Psicologia. Deixo aqui un link de una versio resumida de la seva conferencia sobre el seu darrer llibre, The evil effect, que ve a explicar com gent bona pot tornar-se dolenta i torturar i matar.

The 11th European Congress of Psychology 1

Aixo que sona tant gros es el congres Europeu de Psicologia que es celebra aquesta setmana es celebra a Oslo (Noruega). Jo estava inscrit i tenia pensat assistir-hi pero despres del ensurt medic de fa dues setmanes ho vaig deixar en 'stand by' , doncs no sabria com estaria. Vaig fer repos absolut i el meu cos va respondre be al viatge cap a Dublin. Vaig seguir fent repos i el meu cos va seguir responent be. Estava registrat com a participant en el congres on presentant un projecte en el qual he colaborat a Irlanda i tambe com a participant en un taller de Atle Dyregov, un psicoleg Noruec que es una eminencia en intervencions psicologiques en emergencies i amb qual ja vaig fer un taller al SEM a Barcelona.

Tot i axo no sabia que fer i al final vaig decidir el dia abans anar-hi. Em feia una mica de respecte, sobretot per l'ensurt medic i tot i que coneixia gent al congres , estaria jo amb mi mateix...

El viatge va comenncar a l'aeroport de Dublin, on la Caren em va deixar amb desti Torp. Ryanair diu que es Oslo, pero es com si et deixesin a Lleida i diguesin que es Barcelona... mes de 130 km de distancia. Arribo a Torp i el autobus no estava adaptat i els taxis em deien que em cobraben mes de 300 euros per anar a Oslo. El tren estava a 5 km. Per sort hi havia una llancadera que sortia cada hora. Em fico a dintra i espero. Observo que a Noruega, a part de que es fa de nit molt tard (a les 12 encara hi ha molta llum) i surt el sol aviat (alla les 4 del mati), la gent llegeix molt el diari, ja siguin adolescents, jubilats o gent que espera el bus. Alla esperant que la llancadera arranques tothom llegia el diari (excepte jo pq no en tenia i no entenia res pq tot son en noruec). Li pregunto a una dona del bus i em diu que en 20 minuts arranca el bus. Aixi va ser. Aquest ens deixa a l'estacio de tren i en 20 min mes arriba el tren, del quan em posen una rampeta perque pugui entrar. Alla estava, un tren noruec, serpentejant el fiords Noruecs, a la bora del mar, en un trajecte que inicialment havia de ser de 2 hores, que em deixaria a l'estacio central de Oslo, 10 minuts caminant del hotel. Al cap de 25 minuts, se m'acosta la revisora del tren i em diu no se que en noruec... jo amb cara de poker dic... What? I em diu amb angles que estant fent reparacions a la via del tren i que en la propera parada em de baixar tots i seguir el trajecte en bus que la companyia ferroviaria ja ha posar pels passatgers. Si si, alla estaven el busos, pero cap adaptat per cadires de rodes. Per sort, de pet, va venir un empleat de la companyia cap a mi i em diu, per coste li posarem un taxi. Guau! Si si, van omplir un taxi amb 4 persones mes i cap a Oslo. Al cap de dues hores, alla les 10 i mort de son arrivem a Oslo i li pregunto al taxista si sabia on era el hotel Spectrum, que es on tenia la reserva. Diu que si, que m'hi deixara a la porta. Genial!! Mes encara quan la revisora no em va voler cobrar cap tiquet... Aixi que calculant pel cap baix em vaig estalviar 300 euros per la patilla. Una aventureta de viatge amb final felic.

Arribo al hotel a quarts de deu amb tot el traqueteo i em fico al llit mort de son, doncs al dia seguent tenia el taller amb Dyregov al centre de Congresos de Oslo.

He estat fent el taller durant dos dies en el qual he congut gent amb un talent impresionat i avui ha comencat el congres propiament dit. He assistit al acte inaugural. Ha estat una barreja entre parlaments, entregues de premis i una rataila de bonics espectacles de ball contemporanis. Ara acabo d'arribar al hotel un altre cop. Son les 11 de la nit i des de les 8 que estic rondant amunt i avall. M'esperen 3 dies de conferencies molt interesants, comptant el projecte el qual he participat que es presenta aquests dies a una de les seus del congres.

Ara se'm tanquen els ulls. El meu cos necessita carregar les piles per dema tornar a comencar fins dissabte que toranre cap a Dublin. En el proper post penjare alguna foto i com esta anant el congres. Ara toca anar cap el sobre. Bona nit!

Gràcies Torres!

Diuen que després d'una pena, tard o dora arriba una alegria, no? Doncs ahir els de les bodegues Torres em van donar una. Recordeu el meu enfurismament de la campanya de màrqueting de Sangre de Toro de les bodegues Torres. La historieta del toro penjat de la senyera. Després de donar molt la murga, a través de institucions Catalanes, gent del govern i altres organismes hem aconseguit separar el malaït toret espanyol de la senyera de les ampolles de Sangre de Toro. Em sento molt content perquè laprotesta va començar en aquest blog.He rebut trucades tant de personalitats del govern, com directament de l'area de marquetinc de les bodegues. La darrera va acabar amb un "estudiarem modificar la campanya a l'estranger del Sangre de Toro". La meva conclusió es que era una excusa per treure-se'm de sobre, però al final veig que parlant la gent s'entén.

Estava ahir per un super de Swords, al nord de Dublin i vaig fer una ullada als vins (com sempre), esperant la punyalada de la lluita simbòlica entre el toret i la senyera,però no. Vaig veure que han modificat la campanya i ja no penjen el toro de la senyera.La han retirat i ara penja d'un especie de nançade plàstic lacrada a l'ampolla. Una imatge val més que mil paraules.

Des d'aquí vull donar les gràcies a les bodegues

Torres i espero que de cara a properes campanyes tinguin més en compte els simbols identitaris.

Vacances amb traca final

El dimecres per la nit vaig tornar de passar uns dies a Barcelona amb la Caren, aprofitant la revetlla vam fer el que van ser les vacances d'estiu. La Caren va alucinar amb tot el tema del Sant Joan. Jo sempre he pensat que és una bestiesa la venta a discrecció "d'explosius" de segons quin calibre. Però en general és molt maco, si tothom té una mica de seny. Tot va començar amb uns dies turistics per Barcelona, amb volta amb catamarà (per 12€!!!) inclosa pel port de Barcelona, que des d'aquí recomano. El ticket es pot comprar a una caseta al costat de les golondrines de Barcelona, allà a Colon, al final de les rambles.

Vam passar la revetlla de Sant Joan a casa la Núria, a Sant Andreu, amb una colla de gent magnífica.

També dir que la Caren va fer anys a Catalunya i ho vam celebrar com cal, amb espelmes i tot, amb els meus pares i amb els amics. Vam passar un dia a Andorra, per relaxar-nos a Caldea, que sempre va bé i també vam anar a la platja a pendre el sol.

No van faltar les visites a la familia (els que vaig poder). Vaig visitar a part dels pares al meu tiet Kike i la Silvia, tot gaudint d'una horxata al passeig gaudí amb la Sagrada Familia com a vista privilegiada.

Aprofitant que estava a Barcelona, vaig voler fer-me una revisió mèdica de rutina que tot lesionat medul·lar s'ha de fer anualment. Tot va anar molt bé fins a aquest moment. El que havia de ser una prova sense cap mena de problema (biopsia) es va convertir en la traca final de les vacances que van acabar amb molt mal regust de boca. Resulta que al centre on vaig anar a fer-me aquesta prova (no al Guttmann), el metge que em va tractar, al fer la biopsia, va tallar una arteria con si d'un fuet es tractes, a més a més ,sense adonar-se'n. Vaig marxar cap a casa tant content i al cap de 20 minuts tenia una hemorràgia interna de caball... Al tornar em van portar de pet al quiròfan, obrint i buidant el que van poguer. El dies següents me'ls vaig passar al llit, amb repòs total, seguint les indicacions del metge, perquè el cos absorbís la hematoma. El cos encara trigarà uns dies a absorbir la hematoma, doncs està força escampada. Sembla que cada dia estic millor i tot i que la hematoma trigarà dies a reabsorbir-se totalment, tot quedara en un ensurt monumental (per part del metge també). Tot i això, encara no entenc com un cirurgià no veu una arteria com la AP7 quan té un bisturí a les mans. Vaya una la que em va liar! Però bé, suposo que tothom té dret a cometre un error, i el que per mi és el més important, a rectificar-lo, que és el que va fer.

Enfí, dono gràcies a Deu o a qui sigui que es va compadir de mi en aquell moment i a tots els que vau fer de les vacances uns moments tant genials. També demano disculpes a tots els que no vaig poder visitar, però espero que entengueu que la cosa va ser seria i la meitat dels dies me'ls vaig passar al llit, per prescrpció del metge (grrrrr....).

No m'agradaria acabar aquest post amb el mal rollo mèdic, perquè seria injust pels bons moments amb la meva familia i amics. Vull donar les gràcies a tots els que heu estat al meu costat en els moments de joia però també en els moments crítics, en els quals un de vegades no està molt fi. Que bonic que és tot quan un es troba bé!!! De vegades calen moments com aquests per valorar el maravellós regal que és la vida i la salut. Com diu aquell:

el que no et mata et fa més fort!!!