Ahir al vespre, al arribar a casa, vaig veure que el carter havia deixat un avís d'un enviament. És un enviament que ja esperàvem, un paquet. Aquest matí he anat a recollir el paquet amb l'avís a les mans. A les 8:30 estava allà i com que aquí s'ho prenen tot amb calma, la oficina de correus, que dit sigui de pas, imagineu com és que està a dintre el super del poble, fins a les 9 del matí no obren... jeje Bé aquesta no ha estat la sorpresa, era d'esperar, la cosa curiosa es que mitja hora abans d'obrir hi havia una ristra d'avis fent cua a la finestreta, colapsant tot el super. El fet de que eren avis ho he observat al cap de l'estona, al principi nomes he vist una munió de gent.
9 del mati, obren la finestreta i veig que tots el avis, entregaven un carnet i els hi donaven un feix de bitllets... Culleres, ja m'he imaginat que era,però a la oficina de correus? I el dia 20?
Doncs la curiosotat m'ha pogut mes que la discreció i al tocar-me el torn i després de que la funcionaria (que es igual de seca que les del país), li he preguntat si li feia res explicar-me com es que tots els avis sortien contant un feix de bitllets. I m'ha contestat "PENSION DAY". Dia de cobrament de la pensió!!!
Ara si que veig tant és que estiguis a Irlanda, la Espanya més profunda o Cànoves (amb tots els respectes pels locals). Al fer-te gran tens la nencessitat de assegurar-te de que no es descuiden res a la teva pensió i has de contar fins a l'ultim centim. Com les cues a les caixes del dia 25 al nostre pais. I es que no ens podem fer vells...Soposo que jo també ho faré algun dia, igual que van a supervisar obres, que també és una especialitat dels avis d'aquí, però això ja serà un altre post.
Acte seguit i al tornar cap a casa, he vist que la cua era al banc. Quines cares de felicitat en haver traslladat els dines d'un lloc a l'altre :-)
9 del mati, obren la finestreta i veig que tots el avis, entregaven un carnet i els hi donaven un feix de bitllets... Culleres, ja m'he imaginat que era,però a la oficina de correus? I el dia 20?
Doncs la curiosotat m'ha pogut mes que la discreció i al tocar-me el torn i després de que la funcionaria (que es igual de seca que les del país), li he preguntat si li feia res explicar-me com es que tots els avis sortien contant un feix de bitllets. I m'ha contestat "PENSION DAY". Dia de cobrament de la pensió!!!
Ara si que veig tant és que estiguis a Irlanda, la Espanya més profunda o Cànoves (amb tots els respectes pels locals). Al fer-te gran tens la nencessitat de assegurar-te de que no es descuiden res a la teva pensió i has de contar fins a l'ultim centim. Com les cues a les caixes del dia 25 al nostre pais. I es que no ens podem fer vells...Soposo que jo també ho faré algun dia, igual que van a supervisar obres, que també és una especialitat dels avis d'aquí, però això ja serà un altre post.
Acte seguit i al tornar cap a casa, he vist que la cua era al banc. Quines cares de felicitat en haver traslladat els dines d'un lloc a l'altre :-)
Per sort no va caler i van ser feines molt simples i senzilles, entre elles em van destinar el dissabte a contar assistents a la entrada d'un espectacle tipus la Fura (al final mes de 5000 assistents).
Ahir diumenge, a la Parade em va tocar, recollir i custodiar nens perduts (amb el seu pito corresponent que no paraven de xiular en cap moment de forma estrident i capaç de destroçar les orides mes resistents) i tambe en una intersecció del desfile, controlant la gent que passava, doncs tot el recorregiut estava estrictament ballat i nomes es podia passar per certs punts del recorregut. El meu company de treball era l'Steve, un Irlandès de "pura cepa" que li van tenir que estripar la jaqueta dels voluntairs perquè li quedava petita del llam d'esquena que feia. Cordar-la ja ni somiar-ho.
En general va ser una experiència molt possitiva. Tot i que vaig treballar de valent, durant llargues jornades i resistint els xiulets mes potents de nens perduts durant hores i hores va ser molt gratificant sentir-se formar part de tot aquest espectacle tant fantastic i desmesurat.
Hi havia molts visitants d'altres paisos per veure la festa a Dublin, sobretot americans, doncs diuen que cada america que hi ha al mon, té algun familiar proper o no Irlandes, degut a les onades migratoria de principi del seglem passat. Sigui com sigui, em sento afortunat d'haver pogut viure aquesta festa al mateix Dublin i poder haver aportar el meu granet de sorra perque tot funcionés (tot i possant al limit els meus timpans). :-)
