COMIAT DE LA CLARA

Dilluns 23 de Febrer del 2009. Comença una altra setmana a Dublin, per en aquest cas, amb una "baixa" important entre els membres dels CAD. Es tracta de la Clara, que fa tres anys va decidir començar una nova etapa a Dublin i ara ha decidit posar fi. El passat dissabte va fer una festa de comiat a la que la molts CAD vam assistir. Va ser un comiat molt emotiu, perquè la Clara es una d'aquelles persones que deixa emprempta. Des d'aquí li desitjo molt sort a la seva nova vida i li dono les gràcies pels molts moments que em compartits junts. Sapigues Clara que amb tu, marxa una petita part de cada un de nosaltres.Et trobarem a faltar...

MOLTA SORT I FINS AVIAT!!!

Que passa quan un Escoces veu mes del compte?

En els darrers dies hi ha hagus diversos partits del trofeu "sis nacions" de Rugby a Irlanda. Entre les nacions participans hi ha Escocia. El que més m'ha sorprès es que van per tot arreu fent honor de la seva indumentaria original: faldilla, barret, camisa, mitjons, sabates... i per soposat la gaita, el majestuós instrument que els acompanya a tot arreu, com els grallers porten la gralla sempre penjada a l'esquena. Fins aquí tot es magnific, ara bé quan van pimplats, que gairebé es sempre, els hi dona per afagar la gaita i començar a tocar-la com si la vida els hi anés en això i sense importar-lis a on estiguin (en un bar, a l'estadi, a l'aeroport, al carrer...etc) ni qui hi hagi al seu voltant que potser no els hi ve degust 32 cançons sense pausa i amb l'animació dels amics . En algun moment em va recordar quan estas sopant en una terraseta i se t'acosta un tocant algun instrument sense haver-ho demanat i al final passen el plateres als turistes a les rambles. Mira, fins aquí també seria passable si no fos per aquella musiqueta tant penetrant i sobretot aquell tò tant greu que destroça les oides mes resistents. Jo m'ho miro des de la mirada comica i lo millor es mirar les cares de poker de la gent que no els interesa per res la cultura Escocesa i han d'aguantar el recital... :-)

estan fins a la sopa aquests!!

L'altre dia passejant per Merrion Square, un barri centric de Dublin em van tornar a saltar els ulls. La veritat es que no soc un fan del turisme de masses i estic en contra de llocs com "Marina d'Or". Em semblen contruccions artificials per escurar-nos les butxaques amb tota mena de tonteries, una apologia del mal gust i un gran exemple de com destruir una bonica zona del nostre estimat Mediterrani. Veig aquests llocs com complexos turístics de masses, que no em comvencen de cap manera.

Doncs tal com deia, badant per aquest barri centric i car de la capital Irlandesa, vaig descobrir que fins i tot aquí han instaurat una oficina per enchufar apartaments i qualsevol mena de vacances empaquetades als pobres Irlandesos, que atrets per el sol i la cuina mediterrania, s'hi deuen entrempar fins les orelles amb aquests reclams avispats.

Ja imaginava el volum d'aquest negoci multimilionari, pero no fins aquest punt d'obrir una oficina al mig de Merrion Square, que es com Pedralbles, per que ens entenguem. Tot i això entenc que en aquest mon tots tenim dret a escollir i hi ha gent per tot...

CASTELLS

Ahir dimarts vaig anar a l'Institut Cervantes amb els CAD a veure una pel.licula que van emetre en una petita sala de projeccions que tenen. El IC es una escola de idiomes que hi ha a Dublin on s'ensenyen les 4 llengues (no tinc dieresi) que hi ha a Espanya, catala inclos. Va ser una proporta de la Eva. La pel.licula es titulava "Castells". No tenia ni idea de que anava el film. Nomes que es tractava de un reportatge de castells. Abans de anar vaig mirar un enllac (tampoc c trencada) que van possar a la pagina oficial i quina sorpresa, el director i productors son uns molt bons amics, el Gereon Watzel i la Anna Ginesti, una amiga de la infacia de Vilanova del Valles que estan vivin a Alemanya. Fa un temps em va dir que projectarien el film al IC pero no em va dir res mes, pero ahir ho vaig relacionar tot.

Doncs be, es un llargmetratge sobre la colla jove de Valls. Explica des de dintre i del punt de vista d'un observador el mon dels castells i la passio amb la que la gent de Valls viu aquesta tradicio tant catalana. Molt molt guapo i encara mes quan estas tant lluny i sents simbols catalans com les gralles d'un castell sonar (per cert, tambe van sortir els Xics de Granollers). Penjo aqui l'enllac del film per si algu li interesa:

http://www.doccollection.de/PublishedFiles/Castells.html