L'altre dia passejant per Merrion Square, un barri centric de Dublin em van tornar a saltar els ulls. La veritat es que no soc un fan del turisme de masses i estic en contra de llocs com "Marina d'Or". Em semblen contruccions artificials per escurar-nos les butxaques amb tota mena de tonteries, una apologia del mal gust i un gran exemple de com destruir una bonica zona del nostre estimat Mediterrani. Veig aquests llocs com complexos turístics de masses, que no em comvencen de cap manera.
Doncs tal com deia, badant per aquest barri centric i car de la capital Irlandesa, vaig descobrir que fins i tot aquí han instaurat una oficina per enchufar apartaments i qualsevol mena de vacances empaquetades als pobres Irlandesos, que atrets per el sol i la cuina mediterrania, s'hi deuen entrempar fins les orelles amb aquests reclams avispats.
Ja imaginava el volum d'aquest negoci multimilionari, pero no fins aquest punt d'obrir una oficina al mig de Merrion Square, que es com Pedralbles, per que ens entenguem. Tot i això entenc que en aquest mon tots tenim dret a escollir i hi ha gent per tot...
Ahir dimarts vaig anar a l'Institut Cervantes amb els CAD a veure una pel.licula que van emetre en una petita sala de projeccions que tenen. El IC es una escola de idiomes que hi ha a Dublin on s'ensenyen les 4 llengues (no tinc dieresi) que hi ha a Espanya, catala inclos. Va ser una proporta de la Eva. La pel.licula es titulava "Castells". No tenia ni idea de que anava el film. Nomes que es tractava de un reportatge de castells. Abans de anar vaig mirar un enllac (tampoc c trencada) que van possar a la pagina oficial i quina sorpresa, el director i productors son uns molt bons amics, el Gereon Watzel i la Anna Ginesti, una amiga de la infacia de Vilanova del Valles que estan vivin a Alemanya. Fa un temps em va dir que projectarien el film al IC pero no em va dir res mes, pero ahir ho vaig relacionar tot.
Doncs be, es un llargmetratge sobre la colla jove de Valls. Explica des de dintre i del punt de vista d'un observador el mon dels castells i la passio amb la que la gent de Valls viu aquesta tradicio tant catalana. Molt molt guapo i encara mes quan estas tant lluny i sents simbols catalans com les gralles d'un castell sonar (per cert, tambe van sortir els Xics de Granollers). Penjo aqui l'enllac del film per si algu li interesa:
Aixo es el que vaig dir l'altre dia, quan passejant pel passeig maritim d'Skerries vaig notar que algu em seguia. Com quan notes que algu t'esta mirant pero no sap des d'on ni qui. En principi vaig pensar que era una sensacio i no li vaig donar mes importancia , pero al cap de l'estona vaig veure que no era la meva imaginacio. Estava sol alla la platja i vaig despertar la curiositat d'un visitat que per una bona estona va estar seguint-me no nomes amb la mirada. Tant era aixi que vaig aconseguir fer-li una foto.
Si si, una foca!!! Despres quan ho vaig comentar amb cara d'emocio, em van dir que es molt normal i que acostumen a acostar-se a la costa, doncs hi ha molt baixells de pescadors que llencen el peix que els hi ha sobrat o que no poden vendre al mar i les altres estan esperant alla la oportunitat. Com el gosset que espera que li caigui una pell de pernil al costat de la taula. Potser si que esperava que li tires alguna sardineta...
Ahir diumenge per la tarda vaig anar al cine al barri de Santry de Dublin. La pel·licula escollida va ser Vicky Cristina Barcelona, que és la darrera direcció de Woody Allen. La intencio original era anar a veure "He's Just Not That Into You", que a España la han traduit com "Que les passa a los hombres", però vam arribar tard (cosa que no em va saber gens greu, perquè no em motivava molt aquesta peli). Al final, per melancolia personal vam escollir Vicky Cristina Barcelona.
Em va fer molta gràcia veure la pel·licula, perquè apareixen infinitat de llocs famosos de Barcelona, com els 4 Gats, les Rambles, Barri Gotic, Sacrada familia...etc, però també em va agradar molt la peli. Es ben conegut l'amor incondicional de Woody Allen per Barcelona i queda explicitament plasmat en aquesta peli. La peli en si tracta de la historia de 2 turistes americanes (Cristina i Vicky) que decideixen passar l'estiu a Barcelona i les desventures amoroses que els hi passen amb el gran Bardem i la histerica Pé (en la peli fa de histerica).
També és ben conegut que Allen va acudir trenta anys a sessions de psicoanàlisis. Personalment crec que encara l'han liat més que l'han ajudat (espero no em senti cap purista de Freud). Bé, el fet és que no està de més dir que gràcies a això, totes les seves pel·lícules contenen almenys una escena de cert personatge sent psicoanalitzat. Potser és deformació professional,però des de ben al principi crec que es pot ensumar la influència psicoanalitica en tot la peli. Cal a dir que no soc un fan incondicional del psiconalaisis, més aviat crec que nous descobriments en la neurociència i genetica han posat en evidència la seva mancança de fonaments del psicoanalisis en quan a l'explicació de la conducta humana. Sigui com sigui, el cas de Vicky Cristina Barcelona, no resulta atrevit establir que tota la pel·lícula és un gran psicoanàlisi del ser humà i l'evolució del concepte de l'amor a través de la vida humana. Com bé ho estableixen els personatges de Cristina i Vicky, res és segur. Ambdós personatges, durant la estancia a Barcelona, canvien totalment la seva perspectiva de veure les coses, sobretot en termes d'amor i fidelitat. El panorama ofert per la pel·lícula podria aportar una reflexió al que seria el mutu enteniment de les relacions de parella. Al final, la importància de les relacions de parella no està explicada al cent per cent per mitjà de la pel·lícula de Allen, sinó que brinda una perspectiva ambivalent que explica la dificultat de viure en parella, sobretot per les canviants visions de vida que sol tenir una persona quan està sota una crisi. Per mitjà de la crítica de Vicky i Cristina, el director Woody Allen contraposa els sentiments i l'atracció física per a arribar a una conclusió ambivalent quant a la definició d'una relació de parella. En fi, una peli que sota el meu profà punt de vist val la pena dedicar-hi un diumenge per la tarda, sabent ja d'entrada que és una pel·licula "Allen" amb tot el que això significa.
