Mesures dràstiques contra la crisi

En vista que tots els govern, Inclós l'Irlandès estan prenent mesures contra la crisis economica que esta afectant tot el planeta, a casa, i després de rebre una factura de electricitat que ens ha deixat sense sentit, em decidit adoptar mesures dràstiques contra la crisi.

A totes les cases a Irlanda es normativa que hi hagi forats a les parets. M'explico. Hi ha una normativa que obliga a posar respiraderos a totes les habitacions de la casa, menjador, cuina i labavos inclosos. Hi ha un respiradero a la part interior i un altre a la part del carrer. Això es per si de cas hi ha molta acumulació de Co2, no em morim asfixiats (com que a casa fumem tant...). En la foto es pot veure molt clar.

La part del carrer:

La part de dintre casa.

Fins aquí estaria molt bé, sinó fos perquè, primer, no tenen posicio d¡'obert/tancat i sempre esta obert. I segon, quan bufa una mica de vent (que aquí és gairebé sempre) l'aire entra i surt com si tinguesis una finestra oberta gairebé. Aquyests dies que ha fet tant de fred teniem els radiadors a tota pastilla i era com si estiguesis assentat al mig del carrer. Sentat al menjador veien la tele, veies com de tant en tant, una fulla de l'escriptori es movia sola... De res servia tenir la calefacció (a part d'engrandir la factura). Tant exagerat és que vam decidir trucar a la porta dels veins a veure si tenien el mateix problema que nosaltres. Evidentment. Una senyora Irlandesa amb el seu marit jubilats, ens van dir que si , però que ho havien solucionat d'una manera molt efectiva. Que havien enganxat amb cinta de precinto un troçde cartro (molt creatiu) davant del respiradero i així no entrava ni sortia el aire. Imaginveu-vos la cara de sorpresa nostra. Inclús ens va adreçar a una habitació on tenia un munt de cartrons,per si fallava algun posat i ens va deixar tots els que vam necesitat. Doncs cap a casa i aquest va ser el resultat:

Cal dir que hem notat una diferència bestial i des que em "segellat" la casa no tenim vent a dins el menjador quan a fora fa vent. Estem molt més calentets (es que era escandalós!). Aquesta ha estat la primera mesura dràstica.

L'altre és encara més "casolana". Al anar a dormir i estant a sota sero a fora de casa hi havia dues opcions. O deixar la cale al minim tota la nit perquè es mantingués una mica l'escalfor o posar 40 mantes i quan et llevaves al matí, feia por treure el nas del llit, doncs se't quedava petrificat de fred. Per tant, vam optar per això:

Heu provat mai l'efectivitat d'una bossa d'aigua calenta dins el llit? Doncs jo sempre havia subestimat el seu poder de recuperació, però nano, cosa fina. Es igual la temperatura que estigui la habitació. Fots la bossa dins el llit i al matí encara la notes tebia. Aquesta ha estat la segona mesura contra la crisi. Seguirem informant!

Chabal!!!

El dissabte passat es va celebrar un partit de la lliga de les sis nacions de rugby a Dublin. En aquest cas jugàven Irlanda vs. França. Aquí no segueixen gaire esports com la formula 1, les motos i tampoc tenen gaires bons jugadors de futbol o basquet. Ara bé, quan es tracta d'esports gaèlics (hurling, futbol gaelic, rugby...etc) no hi ha qui els pari. Hi ha una gran afició.

Durant tota la setmana, als mitjans nomes parlàven del partit del dissabte. Tant era així que el vam anar a veure (a un pub, clar, perquè les entrades estan esgotades des de fa messos).
Va ser un partit molt emocionant i fins al últim moment no es va decidir. Em va impressionar moltissima la duressa d'aquest esport. Tius de gairebé dos metres i muscles per tot arreu corrent amb la pilota sota el braç que es fotien unes trompades brutals, sense cap mena de protecció (que jo sapiga). Però el que mes em va impressionar va ser un jugador de la selecció francesa. Es tracta de Sebastien Chabal.
Quina por de tiu. Les dades son: 32 anys, 1.92m i 115 kg. Però el mes impresionant es el seu aspecte i la seva forma de jugar. Amb unes grenyes a mitja esquena i una barba negra presenta un aspecte totalment aterrador. Els aficcionats francesos el coneixen pel sobrenom de "l'home de les cavernes". Amb aixo queda dit tot, però es que quan agafaba la pilota, els Irlandesos necessitaven 3 o 4 jugadors per parar-lo i anaven directament a les cames, perque al cos era completament inutil. Impressionant!! Una foto val mes que mil paraules, però en aquest cas un video val mes que mil fotos.

Pep Sala i Irlanda!

L'altre dia escoltant musica vella que tenia en el ordinador vaig descobrir una canco (ho sento no tinc c trencades) que parla d'irlanda amb forca encert de Pep Sala. Es tracta de "La taverna d'old John. Es un video que surten molts llocs tipics d'Irlanda, sobretot els penyasegats de Moher que estan a la part d'Sligo que es on esta rodar basicament el videoclip. Aqui el penjo perque el gaudiu:

Nevada!!!

A Dublin no és gaire usual que nevi, però des de fa una setmana li ha donat per fer-ho. No es que fos una cosa molt espectacular, però va enfarinar els carrers i a part de fer una mica de gresca llençant-se boles de neu i deixant-te les mans mes tieses que un lluçcongelat, va servir perquè més d'un estigues a punt de trencar-se l'espinada en una relliscada tonta. Les carreteres es van colapsar i el tram DCU - Skerries que normalment trigo uns vint minuts, vaig trigar gairebé dues hores. Maquines lleva neus per per tot arreu tirant salt i neteixant unes carreteres que ja de per si son perilloses, doncs a Irlanda el tema asfaltat fi encara no saben molt be que és i et trobe un forat de mig metre en mig de l'autopista com el que es troba un mosquit al mes d'agost.

Una de les vegades mes fortes em va enganxar a dintre DCU i des de dintre els finestrals i al costat d'un radioador m'ho vaig mirar tot gaudint del bonic espectacle que és la neu (si para i es desfà aviat clar...).