Nevada!!!

A Dublin no és gaire usual que nevi, però des de fa una setmana li ha donat per fer-ho. No es que fos una cosa molt espectacular, però va enfarinar els carrers i a part de fer una mica de gresca llençant-se boles de neu i deixant-te les mans mes tieses que un lluçcongelat, va servir perquè més d'un estigues a punt de trencar-se l'espinada en una relliscada tonta. Les carreteres es van colapsar i el tram DCU - Skerries que normalment trigo uns vint minuts, vaig trigar gairebé dues hores. Maquines lleva neus per per tot arreu tirant salt i neteixant unes carreteres que ja de per si son perilloses, doncs a Irlanda el tema asfaltat fi encara no saben molt be que és i et trobe un forat de mig metre en mig de l'autopista com el que es troba un mosquit al mes d'agost.

Una de les vegades mes fortes em va enganxar a dintre DCU i des de dintre els finestrals i al costat d'un radioador m'ho vaig mirar tot gaudint del bonic espectacle que és la neu (si para i es desfà aviat clar...).

Facebook Megaparty

Des de fa un temps he decidit entrar al mon virtual del Facebook. Pels que encara no sabeu que és, és tracta d'una comunicat virtual, on pots penjar fotos, enviar correus...etc als teus amics.

Doncs be, el divendres passat es va organitzar una festa a The Purty Kitchen (http://www.purtykitchen.com/temple-bar/index.html) que es una discoteca de la zona de temple bar a Dublin amb l'objectiu de reunir de forma presencial tots els membres que ho desitjesin de la zona de Dublin i rodalies per compartir experiencies i ballar una estona.

Tot i que no m'agraden gaire les discoteques ni les algomeracions, haig de reconeixer que va ser una nit molt divertida, amb musica en directe i vaig coneixer gent molt diferent i interesant.Al final ens vam reunir mes de 1100 frikis del mon virtual amb la inquietut de coneixer gent nova i passar la nit del divendres.


Al entrar ens donaven una enganxina amb el nostre nom perquè ens identifiquesim els uns als altres, com els jocs que feiem a l'agrupament escolta, i es clar, cada un es posava l'enganxina on volia.

Rally Ireland 2009

El cap de setmana passat es va donar el tret de sortida al mundial de Rallies. Normalment sempre s'havia iniciat a Montecarlo, pero aquest any , per primer cop a la historia s'ha Iniciat a Irlanda, on tots els equips han presentat els cotxes i pilots amb els que competiran aquest any.

El parc tancat estava a Sligo que es l'altre part de la illa. Fa molts anys que soc aficcionat al mon del motor, sobretot els rallies i vaig decidir seguir-lo encara que nomes fos per un dia. Va estar molt be. Tot i que va ploure de valent i em vaig mullar com un anec, vaig gaudir com un nen. Aqui penjo un video en un tram que vaig estar on es podien veure els cotxes txerricar d'aprop!

Lo millor va ser sentir els comentaris dels irlandesos boixos pel motor. Us deixo un aqui perquè us feu una idea: "jo amb el meu tractor, me'ls repasava a tots!" (comentari d'un seguidor sota la pluja).

Who is Pat Shortt?

Pat Shortt és un humorista de la Irlanda profunda que encandila a tots els Irlandesos amb el seu humor, que per entendren's no es gaire sutil, molt explicit. Es com si agafessim els morancos i els fiquesim en una coctelera amb els cruz i ralla, barrejat amb el tomeu penya. Doncs el que surt és el Pat Shortt.
Doncs be, resulta que ara esta a Dublin actuant a Vicar Street, que és un dels millor i mes macos teatres de la ciutat (en general son molt cutres, molt millor a Barcelona i de llarg). Tanta anomenada té que el diumenge passat, despres de la cursa a Raheny, vam decidir anar a veure l'actuació. El teatre ple a rebossar, encara que fos diumenge la nit, que hi ha receció (que aqui se li diu a la crisis) i que les cadires eren mes incomodes que una taula de planxar.

Doncs bé, l'actuació va començar amb un teloner monologuista. Boníssim, molt millor que el mateix Pat. Un humor picar, elaborat i inteligent. El Pat Shortt, es un estil d'humor que 5 minuts rius com un boig, 10 no tot fa gracia, als 15 minuts ja comences a mirar el relotge i al cap de mitja hora ja en tens prou. Per sort, anava canviant de personatges cada 10 minuts cosa que va fer l'actuació passable. Tot i això és un estil de sentit del humor tipo morancos per entendre'ns, imitant pagesos de la Irlanda profunda cosa que al de la terra els hi feia una gracia acollonant, però pels guiris (o sigui jo), tampoc era per tant. Tot i això, va justificar el diumenge per la tarda, que ja de per si, son una mica ensupits, imagineu amb pluja i sense sol...